Girant l'ullada cap enrere
UN BREU PARÈNTESI AL NOSTRE RECORREGUT
Arxiu: Bartomeu Melis “Meyme"
HAN APAREGUT RETALLS ESBARRIATS DINS CALAIXOS DE LA MEVA VIVENDA DE FADRÍ, A LA CASA DEL CARRER DEL LLUM, DE FORMA UN TANT CAÒTICA. ES TRACTA DE NOTÍCIES OCORREGUDES DURANT EL PERÍODE EN QUÈ ES VA FORMAR L’ASSOCIACIÓ DE CORRESPONSALS DE PREMSA DE TOTS ELS DIARIS QUE ES PUBLICAVEN A L’ILLA. LES SEGÜENTS INFORMACIONS PERTANYEN A AQUELLA ÈPOCA I VAN SIGNADES PER UN DELS MEMBRES DE L’ESMENTADA ASSOCIACIÓ: NICOLAU NADAL FERRER.
Any 1971 : 10 ENORMES BLOCS DE FORMIGÓ PER PERLLONGAR EL MOLL DE CALA RAJADA.
Des del 12 d’abril a l’11 d’octubre, l’empresa “Entrecanales i Távora” ha col•locat i varat 10 blocs de formigó al llarg del quasi 150 metres de llargària per a la prolongació del moll de Cala Rajada, de cara al projecte d’ampliació del port pesquer, a fi de dotar-lo de major capacitat, a més del reforçament del mur de contenció.
Expectació entre el veïnats i turistes en front dels encallaments, amb voluminosa maquinària adient, de les immenses carcasses de ciment, talment “bous”, que amb reforçat cablejat han restat instal•lats al nou dic, la qual cosa evitarà a les 11 embarcacions de gran tonatge existents que s’hagin de desplaçar a altres ports veïnats, a causa dels temporals d’hivern.
Varament d'un voluminós bloc de formigó al moll de Cala Rajada
Any 1972: INUSITADA “VOLTA A EUROPA” AMB UN CITROËN DE 1920
Amb un vetust Citroën, model 1920, matrícula TO-963, el 5 de novembre, Llorenç Casesnoves Pons i Fèlix Martí, hotelers residents a Cala Rajada, iniciaren la “Volta a Europa” –que culminarien al març de 1973– des de Barcelona, cap a La Jonquera.
Allí, a la duana, el guarda els va sol•licitar informació i els va demanar per què portaven dues garrafes que contenien “conyac”. Ells li digueren que es tractava del seu propi sistema de calefacció per al viatge (per a matar el fred, comentaren), ja que el vehicle no comptava amb aire condicionat. Els va deixar continuar i emprengueren ruta cap a Perpinyà, Lió, París i Suïssa, amb aturada d’uns dies a Zuric per visitar familiars.
Seguiren cap Àustria, Alemanya i Holanda, on es va rompre l’eix de transmissió de les rodes de darrere. Comptaven, en l’expedició, amb tota classe de peces de recanvi, però no s’esperaven que s’avariàs la que ho va fer, i això va demorar uns dies el “tour”, fins haver aconseguit arreglar-ho.
El Citroën, malgrat tractar-se d’un model molt antic, va funcionar a les mil meravelles i això que li mancava el motor d’arrencada. Es posava en marxa donant voltes de maneta i, increïblement, funcionava a la primera rodada. Pensaven que no podrien passar dels 30 quilòmetres a l’hora, ja que el màxim eren 50. Els fregaren sense que s’encalentís el motor, gens i mica.
A Paris, la casa “Citroën” els va oferir la possibilitat de canviar el cotxe per un “Tiburón” i un “Sport GT”, que varem rebutjar. ”A Suïssa –expliquen– ens n’oferiren 200.000 pessetes, i també a Alemanya. No ens va interessar. Dinamarca és uns del països que compta amb més cotxes d’època. De tornada de la “Volta”, passarem per aquell país i si ens n’ofereixen 300.000 el vendrem.” I així sembla que va ser.
Llorenç Casesnoves havia realitzat la seva volta particular a Europa feia 7 anys, en “auto-stop” (un dels primers “beatniks” espanyols, ell és de Ciutadella). El diaris “Pueblo”, de Madrid, i “Corriere della Sera”, italià, es feren ressò de la proesa.
N. Nadal entrevistant a Llorenç Casesnoves
Any 1974: RENOU I MÉS RENOU EN LES NITS ESTIUENQUES DE CALA RAJADA
S’ha promulgat, per part del Ajuntament de Capdepera, una normativa per a la realització d’una “campanya de silenci” que temperi els renous i aldarulls en les nits de l’estiu a la zona turística, de cara a la recuperació de la tranquil•litat nocturna als carrers d’esbarjo més comercials del poble, amb sancions pecuniàries dirigides als que no respecten els drets al descans dels turistes i ciutadans. Al mateix temps, s’ha dictat un decret de batlia desautoritzant les empreses de construcció a començar les feines abans de les 8 del matí. Aixi mateix, el descontrol , forts acceleraments i anàrquica i temerària circulació de motocicletes i cotxes, en el casc urbà, amb excés de velocitat, seran perseguits per les forces de l’ordre.
ESCALA ACCIDENTAL I ACCIDENTADA D’UN VELER AMB BANDERA PANAMENYA
Un veler, amb bandera de Panamà, denominat “Ariadne”, amb 5 tripulants i dues dones, que realitzava un creuer i procedia de Gènova, va realitzar escala al port de Cala Rajada, el 25 de juny, per conèixer terres mallorquines, durant unes hores.
Mentre atracava, de forma accidental, l’”Ariadne” va xocar primer contra una embarcació destinada a passejar turistes, i seguidament va tombar dues faroles. Els responsables de l’autoritat portuària i el propietari de l’embarcació envestida abordaren al capità del veler en defensa de la responsabilitat civil pels danys ocasionats.
El patró de l’”Ariadne” no va poder fer front a la quantia de la taxació per la reparació, que pujava a 75.000 pessetes, i va donar part a l’assegurança, restant amarrat als llibants del moll cala-rajader. La gestió fou infructuosa, com també la resposta feta per l’armador i l’empresa llogatera del veler, que mostraren la seva negativa a fer-se càrrec de les despeses.
Mentre les autoritats tenien retingut el veler, les dues senyoretes que anaven a bord tingueren la idea de recaptar diners, mitjançant visites de gent forana i local a l’interior de l’”Ariadne”. El jubileu de curiosos fou massiu , però a fora del vaixell, ja que les visites al seu interior –malgrat les convidades en altaveu de les dues dones– foren escasses, per l’excessiu preu que aquestes demanaven.
Transcorreguda una setmana, la situació es va resoldre. El capità pogué fer front al pagament i, sota l’atenta vigilància de la Guàrdia Civil, el veler abandonà el port i continuà el creuer previst.
El veler panameny Ariadne
Any 1975: DIVERTIT FESTIVAL ESPORTIU DE LES ESCOLES, AMB FUTBOL FEMENÍ
Per a sufragar el viatge d’estudis dels cursos superiors de l’Escola Mixta de Capdepera, s’enfrontaren en un partit de futbol les “Àguiles femenines” gabellines i un combinat de nines de l’escola d’Artá. La confrontació fou la primera d’aquestes característiques disputada a la comarca. La victòria de 2 a 1 a fou per a les al•lotes de Capdepera.
La jornada esportiva la va tancar el “show” dels majors, que varen produir la hilaritat del nombrós públic congregat al camp de futbol. Un àrbitre, fora del comú, vestit amb uniforme de colors, preparat per a evitar aldarulls i accions antiesportives (entre els equips participants) anava proveït d’una escopeta de canons retallats i amb un descomunal cronòmetre –un despertador al braó– a més de la presència d’un encarregat de farmaciola a qui no li mancava un biberó ple fins a vessar, i no precisament d’aigua miraculosa sinó d’un millor i espirituós estimulant que va repartir pertot arreu. Donant exemple, l’àrbitre xiulà el final del partit quan el marcador assenyalava empat a 3 gols, malgrat que no s’havia complit el temps reglamentari.
Any 1976: MOGUDA ASSEMBLEA DE LA U.T.T. D’HOTELERIA A CALA RAJADA
Cala Rajada es converteix en la seu on se celebra l’assemblea de la Unió de Tècnics i Treballadors d’Hoteleria, que presideix Francesc Obrador.
Confiant que la reunió seria nombrosa, els organitzadors triaren la sala Santa Eliono, amb un aforament per a 500 persones. Únicament se’n presentaren 50.
Estranyada la presidència per la baixa assistència, se li contestà que era a causa que molts de treballadors havien estat coaccionats per les empreses per tal que no anasssin al acte. Els assistents s’interessaren per com ho podien fer per a protestar per la coacció rebuda i se’ls digué que formulassin denúncia al Sindicat Comarcal de Manacor. Se’ls va oferir el suport de la U.T.T.
El motiu de l’assemblea, a banda d’explicar el moment actual del sector –presidit a les nostres contrades per Joan Vaquer Garau i Tomàs Orell Serra, amb participació, a la junta, de Gabriel Gamundí i Antoni Bonet– era saber quins hotels estaven disposats a pagar les 14.300 pessetes brutes (13.000 de netes) d’abril a octubre. I es va conèixer que cap hotel, dels de Son Moll i Cala Agulla, estaven d’acord amb les reivindicacions fetes pels treballadors. Obrador assegurà que hi havia “llistes negres” i conflictes col•lectius, asseveració que va encendre els ànims de la part laboral.
Finalment, el mig centenar d’assistents va haver de retornar a casa seva decebut, ja que va quedar palès que els hotels del litoral turístic “gabellí” oferirien, com a darrera premissa, un salari mínim de 9.000 pessetes.
Les recentment celebrades eleccions, amb canvis polèmics, dels diferents sindicats de la Delegació Local presidida per Pere B.Fernández no ajudaren ni poc ni molt. Els ànims polítics del poble, en aquells moments, no estaven per a revulsius de la “classe obrera”.
Nicolau Nadal (per la transcripció, B.Melis)
