Girant l'ullada  cap enrere


A N Y  1976  
(part 1)




Arxiu de Bartomeu Melis "Meyme"

ELECCIONS SINDICALS: CANVIS POLÈMICS
   L’estrena de càrrec, com a Delegat Sindical local, de Pere Bonnín Fernández –el qual es veu sotmès a lluitar contra les arcaiques tesis del seu secretari, Jaume Tous, escorat a la “vella guàrdia”–, facilita la politització dels estaments implicats. Així i tot, se celebren les eleccions dins el marc dels diferents sindicats de la localitat. La cosa, no exempta de polèmica, acaba de la següent manera:
   - Germandat de Llauradors i Ramaders.- President: Jeroni Guiscafré Ferriol. Vicepresident: Joan Morey Llabrés (fins aleshores president, “vigilant el substitut”).
   - Confraria de Pescadors de Cala Rajada.- President: Bartomeu Vadell Pascual. Vicepresident: Pere Morey Melis.


Bartomeu Vadell, president de la confraria de pescadors

   - Sindicat d’Activitats Vàries.- President: Miquel Ferrer Ginard. Vicepresident: Gabriel Flaquer Melis. Vocal comarcal del gremi tèxtil: Joan Aso Moll.
   - Sindicat de la construcció.- President: Joan Massanet Esteva. Vicepresident: Josep Moyà Moll. Vocals comarcals: Francesc Barbón Zafra i Bernabé Panadero Cruz.
   - Sindicat de l’Hoteleria.- President: Joan Vaquer Garau. Vicepresident: Tomàs Orell Serra. Vocals: Gabriel Gamundí Escudero i Antoni Bonet Ribas.
  

Joan Vaquer, president del gremi d'Hoteleria

- Banca i Borsa.- Antoni Ferrer Ginard i Josep Maria Genestar Capó.


Joan Aso Moll, regidor i vocal comarcal del Gremi Textil  

   Els comicis evidenciaren un cert canvi respecte al poder detentat pel “Movimiento” a Capdepera, des que el pare polític de l’anterior batle controlàs tot l’entramat. La nova situació a l’Ajuntament, ara presidit per Bartomeu Flaquer Moll, no ha pogut influir, en absolut, perquè els sindicats es decantassin pel recentment estrenat consistori.

INAUGURACIÓ DE LA “CASA DEL MAR” I SOLAR 

   La “Casa del Mar”, el “hogar del marino” tan anhelat pels pescadors de Cala Rajada, ha obert les portes, després de la cerimónia d’inauguració que ha reunit autoritats civils, militars i de marina. L’edifici compta amb una cafeteria, biblioteca, sala de juntes, clínica-ambulatori, metge i despatx per al representant del delegat de l’Institut Social de la Marina.


Casa del Mar de Cala Rajada

   L’Ajuntament ha cedit un solar de 350 metres quadrats al costat del port –reivindicat pels pescadors durant els darrers 13 anys, sense èxit– amb intenció de convertir-lo en la seva seu, la del “Pósito de Pescadores”, i per a instal•lar-hi la fàbrica de gel, conservadora, casetes i magatzems, amb explanada per la reparació de xarxes els dies de mal temps, a més de la possible creació d’una Cooperativa.


Autoritats durant  l'inauguració de la Casa del Mar de Cala Rajada

UNA LLAGOSTA GEGANT I PROFUSIÓ DE CALAMARS

   Joan Garau “Maia” i el metge Casselles aconseguiren capturar una llagosta gegant, prop del far de Capdepera, amb l’embarcació “Jurita”, a més de dues “ferrasses”, també descomunals, que foren depositades als vivers de “Pescados Oliver”. Les dimensions espectaculars i pes poc comú de la llagosta va fer que restàs en aquells vivers fins que algun acabalat gastrònom la volgués adquirir per assaborir la deliciosa carnassa, abonant-ne l’alt cost. Malauradament, una inoportuna “baixamar” va deixar sense aigua el viver i la pobra llagosta morí. A un senyor de Ciutat, Ramón Galiana, li va sorgir l’oportunitat de poder-la dissecar i exposar-la en una vitrina de la col•lecció que tenia a casa seva. Abans, i durant un cert temps, l’establiment de “Casa Bauzá” la tengué exposada, a la llagosta, als seus mostradors, causant sensació entre els vianants.


Llagosta gegant pescada per Joan Maya

   Per altra part, són abundants, enguany, els calamars, els quals entren a caramull mitjançant les barques del nostre litoral, i oferint guanys quantitatius i qualitatius als pescadors cala-rajaders.

FESTA  A SANTA CATALINA THOMÀS, EN ES CARREGADOR

   La Capella d’es Carregador fou construïda al 1930, any en què a Roma fou canonitzada la beata Catalina Thomàs. I és per aquest motiu que l’oratori de tan paradisíaca zona gabellina es va posar sota l’advocació d’aquesta santa, com a patrona de la contrada. I així resa l’himne que es canta en cada edició de la commemoració: ”Sou patrona i advocada d’es Carregador, i de sa Font de Sa Cala, n’Aguait i tot aquest dolç racó”.
   Una gentada, entre residents, estiuejants i veïns dels pobles de l’entorn, ha convertit en molt populars aquestes festes d’es Carregador. Processó amb “la Beateta” (repressentada per una nina de l’indret), jocs infantils amb “cucanyes”, ball de bot amb l’agrupació de Francisca “Cetra”, i la participació d’unes “majorettes” de la banda de cornetes i tambors de Capdepera, han completat, amb l’ofici solemne davall els pinars del frondós lloc, un cap de setmana dedicat a la santa mallorquina.

S’ALZINAR: GIMNÀS DE 5 MILIONS I NOUS PRESIDENTS

    Els pares dels alumnes que concorren al centre d’ensenyança de s’Alzinar han elegit nou president de la junta: Miquel Sirer Garau. El director del col•legi, Miquel Moll Coll, ha fet saber que, al mateix temps, s’ha constituït una delegació de l’Obra Cultural Balear  –integrada per un bon grapat de pares d’alumnes que desitgen potenciar el “mallorquí” entre els seus fills– que estarà presidida per Jaume Sancho Moll. L’O.C.B. promourà cursets, conferències, cinefòrum i art.


Miquel Moll Coll, mestre i director de s'Alzinar

   S’informa de l’entrega de 5 milions de pessetes destinades a sufragar el nou gimnàs o pavelló esportiu, per part de don Bartomeu March, millora que es completarà amb l’adequació del camp adjacent dedicat a esports varis.


 
MÚSICS, MÚSICA, CONCERTS, MUNICIPALITZACIÓ DE LA BANDA

    - Els músics locals que formen la Banda de Capdepera volen que aquesta es municipalitzi. Manifesten que fa 20 anys que ho demanen, sense efecte per part dels diferents consistoris. Dos “baixos”, un bombardí i un saxofon son els únics instruments –segons compten– propietat de l’Ajuntament. La resta pertany als mateixos components de la Banda de Música que, pel que sembla, no estan disposats a entregar-los a la Sala. Els concerts que es fan són a compte del lloguer del local d’assajos (avui, saló de plenaris) però es queixen que, al llarg del any, se’ls obligui a fer-ne molts més dels que tenen estipulats. Volen deixar-ho en 20 funcions oficials anuals. Sol•liciten, els músics, 2.500 pessetes per cada concert que superi l’indicat còmput d’actuacions. “Som membres de l’Associació Nacional  de Músics, tenim un sindicat, un advocat i, si actuam, ho feim per vocació. Confiam en que s’arreglin les coses. Si no es vol, finalment, municipalitzar la Banda, existeix el perill de dissolució. I no volem guerres”, afirmen alguns dels seus integrants.
   Passats uns mesos, l’afer s’accentua i la Banda inicia una mena de “vaga d’instruments caiguts”.
   - Per a conmemorar el setè centenari de la mort del Rei Jaume I, el professor i historiador Joan Llull Estades promou un concert al Castell amb la rondalla juvenil “Aplec de Gabellins” que dirigeix Bartomeu Massanet, amb participació del mestre de l’harmònica José Belart. Acte aquest que resulta multitudinari i en el qual, també, intervenen Emma Leuenberger, Bárbara Schilling, Oskar Dängel i Erinna Kupski, músics intèrprets establerts, fa molt d’anys, al nostre municipi. La festa va precedida d’una desfilada de la nova Bandeta de Cornetes i Tambors, baix la batuta d’Agustí Muñoz. Per primera vegada, dins un temple religiós, s’escolten els aplaudiments i els xiulets del públic, que d’aquesta manera vol premiar l’èxit dels participants. Alguns grups d’assistents “sermoneja” els qui ho fan, mostrant-se “ escandalitzats”  (talment ara).


El concertista Joachim Schall, ex-nin prodigi, a Capdepera

    - Amb motiu de la festa de la patrona de la música, Santa Cecília, actua, a la parròquia de Sant Bartomeu de Capdepera, l’Orquestra de Càmbra “Ciutat de Manacor”, dirigida per Rafel Nadal, a la primera part, i per Patrizio Pizarro, a la segona. Un gran concert de qualitat que fa insuficient l’ampla església, i en què intervé qui fou nin prodigi de la música, el jove violinista alemany Joachim Schall, interpretant Mozart, Bach i Haydn. Fou tot un esdeveniment.



CONTROVÈRSIA VEÏNAL PER  LES APOTECARIES

   Queixes i reclamacions a l’administració, epístoles als diaris i presència dels representants de l’església adherint-se al malestar existent per l’escàs servei  de les  farmàcies  del  municipi.
   Carles Antich, titular de l’apotecaria de Cala Rajada, i Antònia Maria Llinàs, de la de Capdepera, a una entrevista, surten al pas i  manifesten –en resposta a la pressió cívico-religiosa– que “correspon una farmàcia per cada 5.000 habitants, segons l’Organització Mundial de la Salut”. “Els gabellis –comenten– no es poden queixar, ja que tenen servei nocturn, per part nostra. Si l’Ajuntament pot demostrar que Canyamel compta en 2.000 habitants, nosaltres no ens oposarem que s’obri una apotecaria allà. El cas de Canyamel és singular, ja que una part important dels seus residents estan empadronats a Artà i, per aquest motiu, no assoleix el nombre adient d’habitants”.
   “Hi ha, en el poble, llicenciats joves de l’especialitat farmacèutica que desitgen establir-se i ubicar el negoci a les zones més rendibles del terme. Aquests hauran d’observar el que dicta la legislació vigent. Hi ha, a Capdepera, dos metges i dues farmàcies, però no més de 6.500 habitants. Tal volta, d’aquí  a 20 anys, el litoral hagi augmentat de cens i es permeti  instal•lar apotecaries a cada cantonada”, expliquen des de l’Ajuntament.
   Trenta anys més tard, Capdepera compta amb una apotecaria més a sa Pedruscada i una altra a Canyamel. Es parla, ara mateix, de l’obertura d’una altra a Cala Agulla i una més a Cala Rajada. D’aquesta manera, en total, serien 6, per a una població de quasi 12.000 habitants.



“SEIBA”, UN CA AMB PENSIÓ VITALÍCIA

    Ens comptava Antoni Palmer que, l’any 1970, un escultor basc, resident i casat a Anglaterra, José Manuel de Alberd –que treballava al palau March, en els seus jardins, on va modelar l’obra “Oda al Greco”– tenia un ca anomenat “Seiba”, de color negre carbó. Quan va finalitzar la seva feina a sa Torre Cega, va deixar l’animal perquè el cuidassin, al matrimoni  hostaler encarregat de la casa March. I ho va fer deixant-los una pensió vitalícia i alimentària pel ca, abonada a una botiga de Cala Rajada. Es tracta d’una espècie de San Bernardo, que és molt dòcil i serveix d’entreteniment i companyia al centenari –102 anys– que viu a la Casa, Gabriel Reus Veny, supervivent de Filipines, i amb el qual juguen els fills del matrimoni, Pep i Damià.

Seiba, un ca amb pensió vitalicia