Tal volta… 117 anys  de  

“Novena de l’Esperança”

(1893-2010)

i altres testimonis

1)

        Amb motiu de la festa de l’Esperança que se celebra el proper cap de setmana, la parròquia de Capdepera, ha sol·licitat escrits, comentaris  o documentació relacionada amb la més que centenària  Novena a la Mare de Déu que es resa a cada un  dels vuit diumenges anteriors al 18 de desembre,  dia de la Patrona del poble, data en què es clausura – a meitat de la també ancestral processó i a l’oratori del Castell– l’esmentat novenari.

   Sobre el tema s’han recollit escrits que recorden la Novena de 2006  i dades publicades en els Fulls Parroquials de l’església de Sant Bartomeu. A més, s’han aportat testimonis de Pere Llabata Sancho, que indica que la seva repadrina Elionor Massanet i les germanes d’aquesta, Maria, Margalida i Antònia, conegudes com “ses Nives des Castell” –que, si visquessin, ara tendrien entre 135 i 140 anys d’edat–, sempre havien anat a la capella a fer la Novena. En Pere encara guarda dues cadiretes plegadisses de quan elles anaven a l’església i afegeix que la seva família havia sufragat un dels bancs antics, de fusta, del Castell.

   Margalida Morey Vaquer –una de les persones de Capdepera que per la seva relació amb la festa i la dels seus avantpassats, bé mereixeria ser considerada com a futura “pregonera”– ha contat que la seva padrina Margalida Llabrès Vives “Moreia”, li deia que, des de petita, pujava al Castell a fer la Novena. La padrina, actualment, tendria 122 anys.

    Pereta Font Bauzá, 83 anys, la qual, fins fa uns dos anys,  sempre havia pujat al recinte, ha manifestat haver-ho fet al llarg de  tota la seva vida. Martí Adrover, “Tino” ha recordat que, de petit, en les vetleries, els assistents contaven que ni tan sols  durant el temps de la guerra civil (1936-1939) s’havia suprimit aquest  acte marià, malgrat els intents que hi hagué per a prohibir-lo.

2)

     RETALL HISTÒRIC

   L’any 1829, el bisbe Antonio Pérez de Hirias va donar permís als gabellins per a edificar una església fora de les muralles del Castell. El bisbe va pregar perquè mai no s’abandonàs la veneració a la Mare de Déu de l’Esperança, devoció molt entroncada dins les vivències dels veïnats de Capdepera .

   Antonio Pérez va enaltir la imatge de la Verge, recordant que des del segle XIII en el clos del Castell, amb les seves 150  estretes cases, s’havia  conviscut  baix l’advocació de Santa Maria del Cap de la Pedra.

   Segons els “cronicons” del trinitari Miquel Ferrer, com també del caputxí conegut  com a  Pare Mariano de Mallorca –autor d’un plànol de l’edifici de la parróquia de Sant Bartomeu–, a més del frares ligorins, fills de sant Alfonso Maria de Ligorio, (que s’instal·laren a Capdepera al 1893, el quals  varen tenir el Convent i Col·legi on avui és el Teatre Municipal ), i aprofundint  en les fonts provinents de Gaspar Munar,  Melcior Llull  i  Llorenç Pérez, sembla que les processons dels gabellins, els resos del “Goigs a Nostra Senyora de  L’Esperança” i les oracions de la NOVENA  s’haurien iniciat, presumiblement, el 12 de novembre de 1893, quan els veïns, cantant el Sant Rosari, pujaren en multitud a l’oratori. Era el Vicari de Capdepera, mossèn Gabriel Artigues.

    D’aquella primera processó, aquest 2010, es compleixen 117 anys.

   Des de aquella data, la devoció a l’Esperança  s’hauria anat  incrementant, assenyalant-se el 18 de desembre –una setmana abans de Nadal– com la festa de la Patrona. Els diumenges i dies festius, a principis del segle XX –segons un vell manuscrit– eren tantes les persones que pujaven al Castell, devotament, que semblava talment un jubileu continu.

    Com començaria el culte a Nostra Senyora de l’Esperança?  Algú ha supossat que ja existía en el segle XVII. A l’inventari, annex a l’acta de visita del bisbe Pere d’Aragó, efectuada al 1686, es  llegeix, textualment,: “Primo s’ha trobat en lo altar major un retaule ab les figures de nostra Senyora de Esperança ab lo Niño Jesús, St.Joseph i St. Antoni de Viana, tots de bulto. Item 5 vestits de dita Nª.Sra. de Esperança de diversos colors”.

3)

     La imatge de la Verge, passats uns anys, fou substituïda per una altra i, al 1833,  canviada per una escultura de la Mare de Déu, més garrida, la qual fou traslladada, l’any 1849,  a l’església de Sant Bartomeu, amb unió de retaules i figures de sants,  i quedà  instal·lada a la tercera capella de l’esquerra. D’aquesta imatge sempre s’ha dit que era la històrica, la vertadera, la que s’havia trobat als baixos de la torre del molí  fora del Castell.  Respecta a aquesta asseveració sembla haver-hi dubtes.

   L’any 1871, els bons gabellins varen sentir el buit que havia deixat l’absència de la Verge a l’oratori del Castell i enyoraven honorar-la de bell nou on els seus avant passats ho havien fet per tants d’anys. D’acord amb els propietaris, demanaren permís al bisbe i se’ls va concedir autorització per a col·locar una Mare de Déu  molt més humil i senzilla en el retaule i així la vella  capella fou renovada i convertida en santuari  propi de la Verge de l’Esperança. Imatge que ha perdurat durant moltíssims d’anys  i que al 1967  fou reconstruïda  i embellida, fent-la el més semblant possible a la que figura  a la parròquia.

      Hem volgut fer un curt retall històric per a arrodonir, amb base a l’arxiu del què disposam, el present escrit en relació al temps que duu Capdepera celebrant la NOVENA DE L’ESPERANÇA. Serien, idò, pel que sembla –com queda dit– , 117 els anys que compta tan arrelat acte.

       Realment, parlam d’una NOVENA ben CENTENÀRIA.  Per molts d’anys.

Bartomeu Melis