Aquest ja va ser allò que podríem dir un plenari mogudet. L’oposició –concretament el PP, i més concretament el seu portaveu Joan Ferrer– va comparèixer amb ganes de donar canya i això, vulguis que no, sempre dóna espectacle. Però anem a pams.

 

Es va començar per dues qüestions que no provocaren la més mínima controvèrsia: d’una banda, es va aprovar per unanimitat la renovació, amb la Fundació March, del conveni d’ús del casal de Can Piricus per part de l’Ajuntament. El conveni estingit datava de 1997 i era per deu anys; ja deim, cap discussió, conveni renovat.

En segon lloc es va sotmetre a votació el nomenament de Jutge de Pau substitut. Només hi havia un candidat: Andreu Nadal Sastre, i aquest fou l’escollit amb els deu vots de l’equip de govern a favor i cinc abstencions de l’oposició.

L’equip de govern va dur al plenari la proposta de petició d’incloure les obres de sanejament (pluvials) de la zona de Vila Roja, en el Pla d’Obres i Serveis del Consell de Mallorca. Qui va defensar la proposta fou Mateu Garau, mentre que per part de l’oposició va ser Pep Medina qui formulà preguntes de caire tècnic i econòmic. Hi va haver, com és lògic, discrepàncies, però la cosa no va anar a més. Aquestes obres tenen un pressupost al voltant de 598.000 euros, que són molts d’euros. En fi, que la proposta va ser aprovada amb els vots del govern municipal.

Pep Gallego va proposar la signatura d’un conveni amb la Direcció General de Trànsit, que haurà de permetre accedir a informació directa i de primera mà sobre tot tipus de vehicles que estiguin en circulació, a fi i efectes, entre d’altres coses, d’actuar en el cas de possibles denúncies. Es tracta d’un conveni que no costa res i la subscripció del qual també va ser aprovada per unanimitat.

La cosa es va començar a encalentir de debò en els torns de precs i preguntes. Com dèiem més amunt, Joan Ferrer va comparèixer amb l’escopeta carregada. Començà per acusar el batle de precipitació en el tancament de dos establiments comercials de Cala Rajada (“El cocinero” i “Al dente”), per presumptes irregularitats i davant la denúncia d’alguns veïns. Va dir que l’ordre de tancament s’havia hagut d’aixecar no sense que ja hagués causats perjudicis a les empreses afectades.

De les intencions de Joan Ferrer, però, en vàrem tenir una prova fefaent quan ens adonàrem que tractava el batle de vostè. “Vostè és un mentider”, li va dir, per afegir que malament anam si el batle de Capdepera diu mentides. I tot arran del fet que des de l’equip de govern s’hagués dit que durant la passada legislatura, la coalició PP-Es Grup no havia mogut un peu per solucionar el problema de la Policia Local. El batle, de la seva part, contraatacà acusant de mentider en Joan Ferrer, perquè, segons explicà, davant la Televisió de Mallorca ja havia rectificat i havia reconegut que a final de la passada legislatura hi havia hagut contactes entre l’Ajuntament i la Conselleria d’Interior en relació al tema de la policia. I que si per amunt i si per avall, que si vostè és un mentider, que si el mentider es vostè...

Joan Ferrer no acabà la corda aquí. Va preguntar sobre el projecte de la sala multiusos de Cala Rajada, que va merèixer per resposta que es troba “en punt mort”, en paraules del batle. I després va demanar sobre què es pensa fer per commemorar el 150è aniversari de la independització i la constitució d’un ajuntament propi, a la qual cosa Climent Crespo li va respondre que s’hi està treballant i que es pensen inserir les celebracions en dates properes a les del Mercat Medieval. També va voler saber, Ferrer, per què no es feia complir l’ordenança de cotxes de lloguer (permanència en la via pública). Va preguntar igualment  en quin punt es troba el projecte de rehabilitació del centre històric de Capdepera ja que, segons la premsa, aquest ja s’havia “comanat”, i que si això no era cert, podíem tornar parlar de mentides de l’equip de govern. I encara es va interessar per les negociacions amb Gesa sobre els problemes de subministrament elèctric que pateix el nostre municipi, per un suposat canvi d’horari de les dones de neteja del col·legi “s’Auba”, i per les reunions, o no reunions, del Patronat del Castell. Com a cloenda a les seves intervencions, es queixà del tracte rebut amb motiu de l’homenatge de l’Ajuntament a una dona centenària del poble, ja que essent com era un acte institucional, l’oposició hi havia d’haver estat convidada. Margalida Bover s’excusà en la manca d’experiència en aquests casos, assegurant que no tornaria passar.

 

La intervenció de Mateu Melis, d’Es Grup, en les preguntes i peticions que va fer, va ser molt més assossegada, menys crispada, diríem. Va demanar per les tasques exactes de cada regidoria, per l’ús que se n’havia fet del romanent de les camisetes de les festes, per la pista multiesportiva d’es Figueral, per deficiències concretes a l’entrada de Cala Rajada, o per la presència de l’oposició a Capdepera Ràdio. Sebastià Sureda, Rafel Fernández, Pilar Gasull (va ser la primera vegada que li escoltàrem una intervenció, i ens va semblar molt incisiva), i Mateu Garau miraren de donar-li resposta.

En fi, com per acabar i si n’haguéssim de fer un resum, diríem que Joan Ferrer ens va semblar com a molt accelerat. D’altra banda, aquell “vostè és un mentider” va sonar francament teatral. Les paraules de l’exbatle va parèixer que per moments sembraven l'equip de govern de dubtes i vacil·lacions. Una mica erugats, que deim per Mallorca? Ens decantam per les distintes intervencions de Climent Crespo, Pilar Gasull, Mateu Garau i Mateu Melis com les més interessants. Si més no per assossegades.