Sabem que la coalició de partits que governa l’Ajuntament de Capdepera va signar un acord de legislatura en què es contemplen determinades línies d’actuació, prioritats concretes, intervencions precises. Però també sabem que el pacte es va signar a corre-cuita, a darrera hora (en el sentit estricte del terme), i sense temps, segurament, per a perfilar tots els detalls.

Per tant, la pregunta sorgeix, inevitable: des de la presa de possessió, han tengut temps, batle i regidors de l’equip de govern, empesos per un dia a dia molt exigent, de parlar d’aquests detalls –les qüestions “menors”–, o cada àrea tira a viure segons el seu criteri?

            Parlant de detalls, n’hi ha un que, a simple vista, no fa la impressió de treure la son als nostres governants municipals. Es deu considerar una qüestió “menor”? Ens referim a les responsabilitats que el REGLAMENT MUNICIPAL DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTCA (BOIB núm. 157 de 07-11-2006) imposa a l’Ajuntament.

             Aquest reglament diu, en l’exposició de motius, que té per finalitat “establir el català com a llengua usual de l’Administració municipal”. Del seu articulat, en recollim alguns paràgrafs:

- “Tots els organismes d’aquest Ajuntament han d’impulsar la normalització lingüística en el seu àmbit d’actuació, amb el suport tècnic del Servei d’Assessorament Lingüístic”.           

- “Els bans, avisos i anuncis públics de l’Ajuntament de Capdepera s’han de fer en atalà”.           

- “Les publicacions i publicitat en general de l’Ajuntament (...) s’ha de fer en català”.           

- “Tots els rètols i senyalització viària de les vies públiques, la col·locació dels quals sigui competència municipal, destinats a informar els transeünts i els conductors, s’han de redactar en català”.           

I ara, un breu resum de petits detalls, de qüestions “menors”, que s’han generat en els últims tres mesos:           

- Programa de festes bilingüe. Això no és normalització lingüística, sinó foment d’un pretès bilingüisme que té efectes devastadors sobre la llengua pròpia, com ja s’ha demostrat prou. Des de la transició democràtica, el català havia estat l’única llengua emprada en els programes de festes, excepció feta dels últims quatre anys de govern del PP, i mai no es van crear conflictes per aquest motiu.           

- Retolació d’aparcaments davant la “Casa del Mar” en castellà.           

- Manteniment d’indicadors de “Ceda el paso” en castellà.           

- Subvencions a activitats promocionades en castellà i altres idiomes, però no en català (Primer Festival de Música Clásica), on a més apareix l’escut municipal.           

- Programes de “Capdepera Ràdio” en castellà (exclusivament), quan el Reglament també obliga a fer la ràdio pública en català.           

En la política lingüística s’hi ha de creure, d’entrada. I s’hi han d’esmerçar recursos. De moment no veig més que inèrcia.          

Sí, segurament només són detalls, qüestions “menors”, però si anam acumulant petiteses a aquest ritme ens podem trobar amb una legislatura que havia de ser la de l’esperança i que pot acabar convertint-se en la del desencís.