QUIN MOLL VOLEM?

per Joan Fuster Servera
















Els pescadors, en general, duim a terme una activitat laboral no gens fàcil, havent de lluitar contra el temps i contra els mercats. En la nostra feina hi ha molt de vocacional, molta d’estima per la mar. Sortir a pescar i tornar-ne, havent fet el jornal, o no, suposa no poc esforç. Habitualment, anam cansats, la setmana es fa feixuga i en arribar en terra només tenim ganes de no fer res.

 

En conseqüència, allò que menys esperam, en ser en el moll, és haver de salvar obstacles que, en principi, haurien de ser tangencials i que, en tot cas, no ens haurien de suposar més maldecaps dels que ja tenim. I, això no obstant, sempre que podem, la moltes activitats que els pescadors desenvolupam habitualment, la majoria de les quals no tenen res que veure amb la nostra professió.

 

I per què dic això? Idò, senzillament, perquè, d’uns anys ençà –coincidents amb l’assumpció de competències per part del Govern de les Illes Balears–, podríem dir que tenim més problemes en terra que a la mar. Els pescadors –i quan dic això estic segur que interpret el sentir de la majoria dels meus companys del moll de Cala Rajada–, no ens sentim ben tractats per Ports de les Illes Balears, organisme aquest que té cura de les instal·lacions portuàries d’arreu. Em vénen al cap, ara mateix, un seguit d’actuacions d’aquest organisme, sempre amb els pescadors com a destinataris, que, si ens ho  miràssim amb una mica de mala fe, podríem entendre com de persecució a un sector que, al meu parer, no s’ho mereix.

 

En posaré uns quants exemples, fets puntuals enmig de molts d’altres de menors.

 

- Anys enrere, es varen escometre les obres de remodelació d’una part del mur del moll nou, on ara hi la cantina. Allà, abans, les barques de bou hi guardaven els ormeigs que no feien servir. D’un dia per l’altre, es va comminar que tot allò s’havia de llevar d’allà. Les barques eren fora, i uns hi varen ser a temps, però d’altres no, i quan se’n van témer tot havia desaparegut. Va ser retirat amb pala i camió i duit a Son Terrassa, d’on amb penes i treballs se’n va poder recuperar alguna cosa.

 

- A la mateixa zona que dic, hi ha quartets per a emmagatzemar ormeigs. Nosaltres n’hi teníem un. En certa ocasió ens varen dir que havíem de treure tot el que hi teníem, perquè s’havien d’enrajolar de nou. Entre les coses que hi guardàvem, hi havia pedrals per a l’almadravilla, feixucs, i per tant, no podíem estar a expenses que cada any es decidís fer-hi obres i vam manifestar la nostra renúncia a seguir emprant el quartet. Mentrestant, els pedrals, que no ocupaven més de dos metres quadrats, els vàrem voler deixar a la zona que hi ha davant les “golondrines”, juntament amb altres estris allà depositats (carros, bous, ferros...), però se’ns va amenaçar de cobrar-nos l’ocupació de superfície. Ens vàrem haver d’endur els pedrals a fora vila.

 

- Tradicionalment, les barques de bou han estès l’art de pesca devora les barques mateixes. Són feixucs i mals de manejar. Per a repassar-los, s’han d’allargar. No es poden deixar acaramullats. Ara tenim obres d’electrificació que a penes ens deixen moure, sense espai per poder adobar i sense que per part de Ports s’hagi ofert cap alternativa. Un racó que ha quedat indemne és davall el “Marítim”, però ja els han dit als bovers que allà no els hi volen. Però encara hi ha més: se’ls ha anunciat que, tan aviat com acabin les obres, se’ls assignarà un espai de 20 metres per a estendre. Si consideram que un bou fa uns 80 metres, i que hi ha tres barques que fan servir aquest tipus d’ormeig, com podran adobar-los? Impossible.

 

- Els pescadors pagam més de 3.000 euros anuals pel lloguer de l’espai on tenim les càmeres i la zona de pesatge. Amb motiu de les obres de reposició de teulades, Ports va ocupar una part de les nostres instal·lacions, per més de tres mesos. No ens van fer el més mínim descompte. Ara ja tornam ocupar aquesta zona, però, per no tenir, no hi ha ni llum.

 

- A l’antiga llotja (davall el “Marítim”) sembla que també hi volen fer obra. Dins l’antiga càmera hi guardàvem tot de coses relacionades amb les festes d’El Carme. La setmana passada se’ns va donar de termini fins al divendres dia 19 per treure totes les nostres pertinences, per bé que sabem que les obres no són immediates. Però, a més, ja se’ns ha dit que, una vegada acabades aquestes obres, per aquell racó també hauríem de pagar més de 1.000 euros anuals, on fins ara no se’ns havia cobrat res. Evidentment, no l’ocuparem, perquè econòmicament no ens ho podem permetre. No són temps per a augmentar les quotes dels socis de la Confraria.

 

- Una altra anècdota. Se’ns volia cobrar l’amarrament de l’”Alzina”, amb motiu de les darreres festes d’El Carme. Es tracta d’una barca-museu, declarada Bé d’Interès Cultural, que mai té aquests problemes, enlloc. Aquí sí que n’hi va haver, i va costar Déu i ajuda convèncer Ports que no se’ns cobràs l’esmentat amarrament.

 

- I ja que parlam de festes, convé que la gent sàpiga que també se’ns cobren taxes per l’ocupació de superfície, els dies que duren. Com per tenir ganes de fer festa!

 

- Convé aclarir que, a títol individual, cada barca paga el lloguer del seu quartet, taxa d’amarrament, aigua i llum (com que no hi ha comptador, pagam encara que no n’hàgim fet consum), i ocupació de superfície (també independentment que se n’hagi fet ús o no).

 

En definitiva, que Ports, per als pescadors, no ens és una ajuda, sinó tot el contrari. La pregunta seria, quin moll volem? Tot apunta que els pescadors feim més nosa que companyia. Se’ns està arraconant sense miraments. A lo millor Ports es pensa que el moll ha de ser un espai per als turistes només, però el dia que desaparegui el darrer pescador, el moll haurà perdut definitivament la seva ànima, i segurament als turistes ja no els agradarà tant anar-hi a fer una volta. I l’Ajuntament, què en pensa, de tot això?

 

 

Joan Fuster Servera,

pescador