En acabar el lliurament dels premis Ploma de ferro, tengué lloc al teatre de Capdepera, la presentació del llibre de les IV Jornades d'estudis locals de Capdepera que es celebraren l'any 2010. Podeu escoltar i llegir la intervenció sencera d'Isabel Moll:
Bones tardes a tothom
Després de l’entrega dels premis Ploma de Ferro, me toca parlar a mi, ja que m’han adjudicat la tasca de fer la presentació d’un llibre que té quasi 14 anys i que recull les comunicacions presentades a les IV Jornades d’Estudis Locals, que es varen celebrar a finals de novembre de l’any 2010, al centre Cap Vermell de Cala Ratjada.
No conec les causes del perquè s’ha produït aquesta distància temporal, que separa la presentació del contingut del llibre de la seva publicació. Tampoc crec que tengui aquest tema. El que per a mi té realment interès és que, a la fi, s’ha publicat, i tots els qui hi hem participat volem manifestar el nostre agraïment al Departament de Cultura de l’Ajuntament de Capdepera, i molt especialment a Pere Cortada i Maria Àngela Melis, responsables immediats de la seva publicació.
El tema de les jornades és el que dona títol al llibre, això és, El turisme abans del turisme, tema temporalment delimitat entre les darreries del segle XIX i la guerra civil espanyola. Les raons per les quals es va decidir per aquest tema foren, principalment, dues.
- La primera que era un tema poc treballat (estem parlant de l’any 2010), a Mallorca en particular i a les Balears en general (cosa que no passa actualment)
- La segona que Cala Rajada podia constituir un cas d’estudi ja que reuneix les característiques de ser representatiu i significatiu d’un fenomen més ampli que es va produir pràcticament a tota Mallorca. De fet es tracta de la primera fase d’un procés, les conseqüències del qual són les que estem vivint actualment, però que té personalitat pròpia, tan en els seus inicis com als canvis que es produïren tan a finals de la guerra civil, i molt especialment a finals de la segona guerra mundial.
A la convocatòria es presentaren 10 comunicacions de les que el llibre en recull 9, 6 de les quals tracten temes relacionats directament amb Cala Rajada, mentre que les altres tres presenten temàtica diversa: 1 sobre la promoció de la península de Llevant a través de les notícies aparegudes a la publicació Llevant entre 1916 i 1931; un altre sobre l’obra Die Balearen a la que l’autor qualifica com a mig camí entre els llibres i les guies de viatge; i la darrera sobre la planificació urbanística d’Alcanada per part de Nicolau M. Rubió i Tuduri l’any 1931.
Ens hagués agradat una participació més nombrosa de comunicacions relacionades amb casos similars (com el de Pollença, per exemple), però no fou així. De totes maneres es pot considerar el llibre com una aportació força interessant, tan per la història de Capdepera, com per la història de Mallorca, ja que proporciona informació sobre la naturalesa de la formació de nuclis costaners a la Mallorca del segle XIX, un fenomen generalitzat que si bé el seu origen fou resultat de la creació de colònies amb finalitats agrícoles (com fou el cas de Pollença, Porto Cristo, o Porto Colom, però NO Cala Rajada on es varen començar a establir terres, però no les va produir una planificació similar a la dels àrees citades), prest es desenvoluparen com a nuclis de pescadors. Aquest fou un procés que va néixer al mateix temps d’un altre procés: paral·lelament varen ser receptors del nou fenomen del turisme d’un incipient turisme que en algun dels casos –com Cala Rajada i Porto Cristo– es trobava molt relacionat amb l’atracció cap a les Coves (Artà, Drach...), i sobre tot foren receptors de l’establiment de nuclis d’estiueig.
No consider neccessàri descriure el contingut del llibre. Sou els futurs lectors que l’heu de descobrir. Però sí pens que resulta pertinent integrar aquest volum en la sèrie de Jornades que s’han celebrat a Capdepera des de principis del present segle. Han estat IV Jornades que presenten les característiques següents: publicades, amb ponències introductòries, unes 9 comunicacions, el que suposa unes 35 comunicacions majoritàriament sobre el terme de Capdepera.
Així les I Jornades tengueren temàtica lliure, tota relacionada amb Capdepera
Una ponència sobre la naturalesa de l’Història i vuit comunicacions que presentaren treballs sobre el Castell l’any 1739, sobre llata, sobre fonts documentals de Capdepera, sobre fets concrets com foren la visita del Bisbe Arnedo, (1562-1572) (locus del Cap de la pedra), o els aldarulls que es produiren a Capdepera a la primavera de 1874, sobre expedient de netedat de sang dels Massanet de Sos Sastres, sobre els malnoms de Capdepera, sobre una societat columbòfila.
Amb autors com Rafel Fernández Mallol, Rosa Mª. Fiol, Jaume Fuster, Cristian Fuster McAlpine, Antoni Gili, Maria Massanet, Antoni Picazo, Joana María Pujades-Mora, Mateu Ramón, i Neus Ramón
Les II Jornades, també amb temàtica lliure, reuniren nou comunicacions
Tres de l’època medieval (sobre el comportament dels grans senyors alodials, i sobre comerç; una d’època moderna, centrada en els Governadors del Castell; una sobre fiscalitat a l’època contemporània; dues sobre monuments representatius del municipi com son el Castell i can March; i finalment dues sobre temes actuals com són alguns aspectes del dret civil i les conseqüències que podia tenir l’ecotaxa.
Els seus autors, Tomeu Caimari, Marià Carbonell, Alexandre Fuster Mc.Alpine, Marina Fuster, Antoni Gili, Francisca Llodrà, Antoni Mayol, Guillem Morro, i Antoni Picazo
Les III Jornades foren les primeres en centrar-se sobre una sola temàtica, com és la indústria de la llata.
El llibre recull una ponència a càrrec de la aleshores professora titular d’Història Econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carmen Sarasúa (ara és catedràtica), i nou comunicacions centrades totes sobre el tema de la convocatòria; entre elles dues sobre el poble català Mas de Barberà, on també es treballa l’obra de pauma. A més es presentaren dos treballs sobre d’activitats desenvolupades entorn a la llata al col·legi de s’Alzinar de Capdepera, i al CEIP s’Auba, de Cala Rajada.
I per últim les IV Jornades, que són aquestes dedicades al turisme i que han generat corrents de recerca especialment significatives en relació a les persones que ens visitaren, alguna d’elles de manera forçada per la necessitat de fugir de països on el nazisme s’havia instalat
Per altra banda vull assenyalar que aquest llistat no s’ha tengut en compte altres convocatòries que també s’han celebrat amb format de Jornades y que es troben ja publicades, una sobre el Tractat de Capdepera, i l’altre sobre el Metodisme. Dos exemples de les possibilitats que alguns aspectes del nostre passat poden oferir per dur a terme activitats d’interès i rigorositat científica.
Vull acabar amb 2 reflexions relatives a la naturalesa i estructura de les jornades. La primera, de continuar la realització d’aquets encontres, han de ser jornades obertes amb tema lliure?, o jornades monotemàtiques. Particularment m’inclino per la segona proposta, ja que els resultats solen ser més profitosos
La segona reflexió es centre sobre les conseqüències de les jornades. Es indubtable que el tema de la llata va tenir una gran repercussió. No menys que el tema de les IV Jornades, que s’ha enriquit amb documentals i llibres amb un impacte evident. Recordem El temps s’esmicola, o els volums sobre artistes i intel·lectuals que residiren a Cala Rajada a un temps convuls (Bilbo, Otten, i més)
Tot el que fins ara s’ha exposat de forma comprimida permet afirmar que és evident que el balança ha estat força positiu.
Al llibre es poden trobar les següents comunicacions:
Presentació
El turisme abans del turisme
ISABEL MOLL(UIB-IUNICS)
El procés de poblament a Cala Rajada (1860-1940)
ISABEL MOLL (UIB-IUNICS), GORIRECHAC
El teixit comercial de Cala Rajada (1882-1940)
ANTONI FLAQUER OBRADOR, MARIA MASSANET GILI, GREGOR IRECHAC CAÑAVATE
Fonts per a l’estudi de l’activitat turística: l’impost de matrícula industrial (1882-1940)
ANTONI FLAQUER OBRADOR, MARIA MASSANET GILI, GREGOR IRECHAC CAÑAVATE
El turisme a Capdepera durant la II República
JOSEP TERRASSA
Jack Bilbo i una Cala Rajada increïble. Turisme i contraban
MIQUE LFLAQUER (Bibliotecari del Golea)
Cinc generacions d’estiuejants: Els Leremboure i els Poron, 1936-1960
MARIE-NOËLLE PORON-TESNIER, OLIVIERPORONLEREMBOURE
Les Baléares.A mig camí entre els llibres i les guies de viatge
VICENÇ AMENGUAL
Llevant (1916-1931): La promoció de la seva península. El XIV Congrés Geològic (1926);
el Museu Regional (1927); l’Exposició d’Higiene (1931)
MIREIA GARCIAS
L’aplicació urbanística de Nicolau M. Rubió i Tudurí a Alcanada (1933).
Aplicació del model d’enclavament turístic a la Mediterrània Occidental
CARME SUÁREZ
