Per sobre el Teatre planeja una fulla de diari, apocalíptica, esquela anunciant la mort d’un poble; el preu, 3.760 euros, el més econòmic després d’haver consultat tots els periòdics. La salvació: una nova escullera i amarradors, d’on, sinó, sortiran els 3.760 euros?

Voleia una fulla de diari per sobre el Teatre, populisme democràtic, l’inalienable dret dels ciutadans de gaudir com els vengui en gana, no debades són sobirans, indignats han trobat els responsables de la desgràcia i assenyalen l’enemic amb el dit, conspiració: “uno de los motivos principales de que la reserva llegara hasta Sa Pedruscada era que el Club Náutico no pudiera hacer ninguna ampliación”.

Fulla de diari voladora per sobre el Teatre, s’han enumerat i són més de 40.000, majoria! bingo! quina necessitat hi ha de reflexionar, d’obrir un procés deliberatiu? Són els ciutadans enumerats, els “nostres” i els “altres”.

Una fulla de diari balla per l’espai del Teatre, la realitat és dels “nostres”, per a què estudis ambientals?, quina necessitat hi ha de biòlegs? Nosaltres sabem el que passa amb la posidònia i passa el que nosaltres volem que passi.

Tètrica fulla de diari agombolant-se en el Teatre, esquela anunciadora de la pròpia mort, la incapacitat de pensar que tots compartim la vida pública, que Capdepera, si és que és alguna cosa, és la manera com resolem els conflictes, de vegades fabricant víctimes propiciatòries per a ser sacrificades als “nostres” Dèus.

La fulla de diari oneja sobre la platea del Teatre, el subconscient traeix, també estimam el poble, diuen, ningú els ho ha demanat, encara que la Veritat és nostra i en castellà.

/llucià rinyon/