Aixa mateix, arriba a fer vessa, sempre la mateixa murga, tants de problemes amb la llengua, anys i panys amb la percepció de no haver fet ni una passa, picant ferro fred, i torna-m’hi torna-hi.
 O sí que ens movem? La direcció d’IB3 ha manifestat la intenció d’aconseguir, d’aquí a final d’any, una programació íntegrament en català, i a més en un català estàndard. Mira! Ja era hora que algú es decidís a complir l’Estatut i la Llei de Normalització Lingüística. Per mi duré un ciri a la Sang.
 Tot d’una, clar, el Sr. Fernando Rubio, l’ínclit portaveu del PP, en un castellà d’acadèmia, ha exigit dues coses:
1) Una televisió bilingüe.
2) Que la nostra llengua no es catalanitzi i que la televisió es faci en les “modalitats” (i ara imaginau-vos que la “modalitat” que s’empràs fos la del Sr. Rubio, quina vergonya!).

 La meva modesta rèplica a les dues qüestions:
1) amb el PP el bilingüisme d’IB3 ha estat absolutament esbiaixat a favor del castellà, i el català que s’hi ha emprat sovint ha resultat esperpèntic, una burla; i si el Sr. Rubio exigeix bilingüisme, doncs bilingüisme per a tothom, començant pels funcionaris de l’Estat que treballen en aquesta terra (guàrdies civils inclosos); mentrestant, la televisió ha d’actuar d’element de contrapès.
2) Queixar-se de la catalanització de la llengua mallorquina és igual que queixar-se de l’espanyolització de l’andalús.
 A mode de cloenda: té nassos (avui em trob fi i no tenc coratge de posar-hi una paraula inconvenient), té nassos dic, que una dona marroquina s’hagi d’erigir en defensora del català, amb una dignitat que fa enveja, mentre molts de mallorquins cagats feim anques enrere tot d’una que ens trobam una mica estrets. A Saïda Saddouki, la meva gratitud i la meva admiració.
 Saïda, tu sí que vals!