Després de mesos sense dir la meva, ara puc escriure quatre retxes en el Cap Vermell. I per ser fidel a mi mateix tornaré amb un tema que em preocupa. Qualsevol pot pensar que es tracta d’una mania personal...
   Sóc conscient que cadascú té algun tema que el preocupa més o manco. A mi em duu de capoll el tema dels fems. Em sembla increïble i contradictori que  un dels índexs del grau de civilització sigui el volum de residus que produeix una comunitat. Així, societats de diversos indrets del planeta duen de la mà el seu grau d’evolució cap a una societat “avançada”, amb l’increment de producció de residus. Increment qualitatiu i quantitatiu, ja que se’n produeixen més quantitat i amb major perillositat. 

   Al món occidental, i probablement Mallorca sigui al melic del món occidental i post-modern, s’intenta millorar el sistema de gestió dels fems. Capdepera n’és un exemple. El nou sistema de recollida porta a porta (combinat amb la Deixalleria, amb Deixalles, la recollida de voluminosos, la recollida de restes vegetals  i els punts de recollida selectiva...), sembla molt bo..., però no acaba de funcionar. Què falla? Qui falla? Potser ningú i potser tots una mica. Potser, molts es pensen que tenen “dret” a tirar els fems i els residus, on i quan volen. També n’hi ha que no s’adonen que vivint en societat han d’atendre unes normes mínimes de convivència i s’han de regir per unes normes i uns horaris. Igualment, n’hi ha que es pensen que pagant el servei de recollida (sembla que de cada vegada pagarem més) tenen patent per fer el que vulguin. I no diguem res dels que s’amaguen sota l’excusa que tanmateix després tot es mescla i reciclar no serveix per res. Afortunadament, la majoria intenta complir els horaris i l’alternança de la recollida, i fan la selecció prèvia a casa. De vegades pens que hi ha tanta gent que ho fa bé que l’administració queda enrere.



    Aquest dies d’agost, els punts de recollida amb contenidors presentaven aquest aspecte. La saturació, evidentment, no era d’un dia, basta veure els contenidors plens a vessar. Això és impresentable, ara i en els darrers anys en què això ve passant, perquè , sense anar més lluny, en aquestes planes s’ha denunciat any rere any. Abans el responsable era el Consell... I ara? 
Però no són només els contenidors, també el poals de la recollida porta a porta se saturen. En aquest punt varen començar  amb un poal i ara ja són tres i mirau quin espectacle! Jo arrib a pensar que hi ha veïns d’altres carrers que deixen els seus fems en els nostres poals, perquè si no..., caram!, quina quantitat de  residus fem. Superam els nivells més alts del món mundial!

Alguna cosa s’haurà de fer. Les taxes d’incineració s’apugen inexorablement (aquí no hi ha color polític), malgrat reciclem més el preu de la recollida no s’abaixa, ans al contrari, va per amunt. La població, nosaltres, no acabam de fer les coses con pertoca. Per més serveis que se’ns donin, per més informació que hi hagi, per més que es netegi, el cert és que encara hi ha brutor (no valoraré, si n’hi ha més o manco) pertot. Es fa un gran esforç (basta veure com queden cada nit els carrers cèntrics de Cala Rajada i l’aspecte que tenen cada matí), però si no aprenem a  no embrutar, a seguir les normes i els horaris de recollida, a separar a casa els distints tipus de residus..., això  no millorarà a curt termini. També els responsables haurien de fer un poc més, com preveure els mesos àlgids del servei, millorar la informació i actuar (avisar i sancionar) contra els que no ho fan bé reiteradament. Uf! Són massa coses..., i algunes que em passen desapercebudes. Si no hi posam un poc de la nostra part, imatges com aquestes continuaran sent habituals als nostres carrers.

Tres i no res

PS:
Amics de Cap Vermell perdó  per la llargària, es nota que feia temps que no escrivia.