Era el 14 d’abril del 1931, quan es declarà la II República. Aleshores, per a la major part de les persones que avui ens trobem aquí, dins aquest recinte espiritual de Son Coletes, encara no s’albirava la nostra presència  en aquest món. Aquest recinte avui en dia és lloc de peregrinació, i amb més intensitat quan arriba el mes d’abril, i tots sabem el motiu. Venim amb total i absolut respecte  a venerar a totes aquelles persones que sí que visqueren  i gaudiren aquella data tan esperada, com fou la proclamació de la II República;  persones que amb la seva lluita l’aconseguiren. Però...,   més tard, anys desprès, aquestes persones, il·lusionades com devien estar, hagueren de  sofrir la  barbàrie  -incontrolada?-, o més ben dit autoritzada i legal, de les forces feixistes, que es rebel·laren contra un govern elegit i legitimat pel poble, sofrint totel fruit d'aquella mentalitat brutal, inimaginable, salvatge, ferotge,  tot el que va sortir d’aquells, plens d’odi  i rancúnia, contra aquelles persones republicanes, arribant al punt més essencial de l'existència, com succeí, condemnant a la mort els defensors de la llibertat, la cultura i el progrés, utilitzant tota casta de violència.

   Aquí, moltes de les víctimes hi foren dipositades, dins aquest cementeri de Son Coletes  que nosaltres cada any per aquest temps visitem per recordar-les  amb la nostra emoció i afecte.
   Però..., no hi són tots, ens en falten molts, moltíssims, escampats per tota la  geografia on es va desenvolupar aquella  tragèdia ferotge, pèssimament batiada per altres com la Cruzada Nacional, sense saber on foren enterrats, aquestes víctimes, moltes en foses comunes, i que ara la Recuperació de la Memòria  Històrica tracta de recuperar i donar-los una sepultura digna, com es mereixen, perfectament ubicada, perquè els seus familiars puguin almenys portar-los un  ram de flors, o el que ells  desitgin, perquè altra cosa ja no podran fer, desprès del patiment de quasi 70 anys. En canvi, l’autor principal d’aquesta massacre sí que es prepará en vida un gran mausoleu, regat amb la sang i el sacrifici de molts de republicans, i allò més greu, custodiat des de la seva mort, ja fa quasi 34 anys, per  una part d’aquesta església que  pareix  que segueix amb els seus  errors des de temps immemorials.
   Els impediments, per aconseguir aquest desig que persegueix la Memòria Històrica són grossos, s’avança molt lentament, s'hi posa tot  l’esforç i tota la dedicació de moltes persones que s’enfronten a  aquets partits politics centralistes que frenen  cercar les foses, i una vegada trobades les víctimes dedicar-se a l'obertura de les fosses i a la classificació dels cossos. Un d’aquets partits opositors és contrari a la recerca de la Recuperació de la Memòria Històrica, perquè encara no ha denunciat i condemnat el cop d’Estat, la qual cosa demostra que, si no se senten responsables d’aquells fets,  pareix que amb la seva actitud  ho permeten; i l’altre sembla que té por de perdre el seus privilegis, o pel que li pugui passar es va decantant “ladinamente” cap al Gregal, ja m’enteneu.
    No puc deixar de fer menció a aquesta recent i nova Fundació Balear de la Memòria que es vol ajustar a Llei de la Memòria Històrica per ajudar a localitzar els desapareguts,  la seva identificació, tant durant la Guerra Civil com en la repressió posterior que va esser llarga i brutal.