"Històries, curiositats i tradicions de Mallorca", de Gaspar Valero i Martí, n. 219 (04-12-24)
Els escuts dels pobles de Mallorca. Història, patrimoni i heràldica parlant (III)
14 Capdepera: el castell i el cap rocós
Des de fa anys l’amic Gaspar Valero i Martí publica una sèrie de documents (en format PDF) culturals, dels quals ja hem publicat un quants que fan referència, total o parcialment, a Capdepera. Ara ha publicat tot una sèrie dedicada als escuts dels pobles de Mallorca. Reproduïm la referència a l’escut de Capdepera.
14 Capdepera: el castell i el cap rocós
Diu Jeroni de Berard, l’any 1789: “Está esta población al pie de un monte fortificado con antiquísimas murallas, sin orden ni método, que se conservan con gobernador, official retirado y tropa de dragones. Es una figura irregular con cuatro torres y dos troneras y de unas 402 varas de circunferencia. Contiene 25 casas dentro y la del gobernador, todas infelices, mal piso, sin agua, y con un reducido oratorio de 23 varas y 172 de largo...”
Descripció de l’escut
La proposta d'escut de Capdepera diu: “Escut caironat: d'atzur, un castell d'or amb finestres de gules situat al cim d'un puig format per tres blocs ataronjats, un de superior i central i dos d'inferiors i laterals surant sobre un mar en forma de peu ondat d'argent amb 3 faixes ondades d'atzur. Per timbre una corona mural de vila.”

Escut de Capdepera de la clau de volta de l’oratori del castell (segle XVI) (foto GV)
Mostres patrimonials de l’escut
L'oratori conegut actualment amb el nom de Nostra Senyora de l'Esperança es troba vora la torre d'en Miquel Nunis, dins el recinte del castell. L'interior té volta de creueria. La clau de volta del primer tram mostra el relleu de l'escut de Capdepera. Aquest escut, molt antic, podria datar de la segona meitat del segle XVI, a rel d’una de les ampliacions que va patir el temple. 12
En el mateix castell, abans de l’entrada a l’oratori, a la dreta, hi ha una làpida que també mostra l’escut del poble; és recent, de 1976, i recorda el Tractat de Capdepera de 1231. A la fi, a l’església parroquial de Sant Bartomeu, beneïda l’any 1840, damunt el portal major, de llinda, hi ha també una representació de l’emblema del poble.

L'Escut de Capdepera al monestir de Lluc
Una mostra d’heràldica parlant: el “cap de pera” o pedra i el castell
Entenem que, a l’escut de Capdepera, l’heràldica parlant funciona per partida doble: en primer lloc, fonètica i molt directa: la muntanya rocosa és el cap de Capdepera. Ja sabem que el topònim Capdepera prové del llatí “caput petrae” (Cap de la Pedra), a partir del nom català medieval ‘pera’: pedra, que fa referència al cap rocós de la costa. En temps medieval es documenta Cap de la Pera (Jaume II, 1300), però ja en el Llibre dels Feits o Crònica de Jaume I, es grafia en la forma actual, aglutinada, Capdepera. Per tant, no tenim perquè dubtar que “el cim d'un puig format per tres blocs ataronjats, un de superior i central i dos d'inferiors i laterals surant sobre la mar” és el cap de Capdepera. No obstant això, alguna opinió defensa que la roca és el Faralló.
En segon lloc, l’heràldica parlant funciona a nivell descriptiu: un castell, que representa l’element més significatiu del municipi, l’icònic castell de Capdepera.

(12) AA. DD.: Guia dels pobles de Mallorca. Capdepera. Palma: Hora Nova, 2001, p. 37: “l’església va anar sofrint successives ampliacions, de tal manera que la nau principal es va fer al final del s. XVI”.
Altres representacions de l'escut de Capdepera:
Escut de Capdepera a l'Església de Sant Bartomeu (1925).
Escut a un programa de festes (1959 )

Escut de Capdepera a l'exterior de la zona esportiva d'Es Figueral