La Guerra Civil a Capdepera II: El cop d’Estat

En els anteriors lliuraments d’aquesta col·lecció ja hem vist com va ser el cop d’Estat del bàndol nacional i el seu desenvolupament a nivell balear. El cas de Capdepera, com no podia ser d’altra forma, es similar als esdeveniments que condueixen als triomf i consolidació del règim franquista a les illes, sobretot després de la desfeta de l’expedició republicana del capità Alberto Bayo. En aquest sentit, el què passa a Capdepera no és massa diferent a allò que va ocórrer a altres municipis de la part forana pròxims, com Artà, Manacor o Son Servera.

Com és sabut, l’argument del bàndol nacional per justificar el cop d’Estat de juliol de 1936 va ser la seva naturalesa defensiva front a l’amenaça de revolució comunista (que es personificada en individus com el socialista Largo Caballero, anomenat el “Lenin español”). Poc tenia de realitat aquest pretext a nivell nacional, més quan el bloc del Front Popular englobava col·lectius revolucionaris per`també partits republicans i sectors més moderats. Inclós el Partit Comunista s’havia separat de la via revolucionària en favor de la política frontpopulista contra el feixisme impulsada des de la Unió Soviètica.

Menys sentit encara tenia l’amenaça revolucionària a nivell insular, on existia un clar predomini de les forces conservadores, com demostren les eleccions de 1936. Segons explica David Ginard i Feron, un dels majors coneixedors d’aquesta època a les Balears, no és descabellat pensar que la Guerra Civil fou un fenomen imposat a la població mallorquina, ja que aquesta no havia mostrat símptomes de deteriorament social com si va ocórrer a altres punts de la geografia espanyola (i molt menys de com defensaven els feixistes).

Aquesta situació és extrapolable a Capdepera, si bé hem de destacar que el municipi comptava al 1936 amb una forta tradició socialista que pot remontar-se al final del segle XIX. Com a la resta de l’Estat, el socialisme havia experimentat una fort impuls a partir de la victòria del front Popular. Però, de forma paral·lela, varen augmentar els enfrontaments interns entre els sectors revolucionaris (els “caballeristes”) i els reformistes (els “prietistes”, en relació a un dels líders del PSOE, Indalecio Prieto). A Capdepera aquest enfrontament acaba en una reorganització que duu al reforçament de l’ala radical quan les Joventuts Socialistes i Comunistes es varen unificar baix les directrius de Joan Albertí Moll, secretari del PSOE gabellí.

Sigui com sigui, hem de situar l’inici de la sublevació el 19 de juliol amb el band militar del general Manuel Goded, que declarava l’Estat de guerra al conjunt de les Balears. Com ja havia passat al bienni radical-cedista, una de les primeres mesures dels alçats va ser la supressió de la majoria d’Ajuntaments de Mallorca. A Capdepera la destitució de la Comissió Gestora que havia estat formada durant el Front Popular va tenir lloc el 22 de juliol. Aquesta Gestora s’havia format al març baix la direcció de Miquel Julià Melis, d’esquerra Republicana Balear. Amb ell es trobaven Bartomeu Melis i Nicolau Flaquer, també d’Esquerra Republicana Balear (el darrer havia estat president del partit), Bartomeu Gili, de l’Agrupació Socialista de Capdepera, i Joan Morey. Als dos mesos, la Gestora va experimentar algunes modificacions: Miquel Julià va ser destituït com president, encara que no com a gestor, i substituït al càrrec per Pere Joan Servera, del mateix partit que el seu predecessor. D’altra banda, Gili, Melis i Morey varen abandonar l’Ajuntament, reemplaçats per Pere Pasqual, Antoni Massanet i Joan Moll, tot tres de l’Agrupació Socialista.

Cap d’aquests personatges varen continuar al poder després de la depuració que va seguir al cop d’Estat. La nova Comissió Gestora impulsada des del Govern Civil balear ja no es va modificar fins al març del 1937 i estava formada per individus afins al Moviment Nacional: Jaon Melis Flaquer va ser nomenat president, mentre que els altres gestors foren Mateu Cursach, Joan Morey Llabrés, Pere Vaquer, Joan Morey Trobat i Joan Melis Colom. Nom hem pogut recuperar la filiació política d’aquests individus, però donem per feta la seva adhesió a partits de dretes, conservadors o a la secció local de Falange.

La repressió dels elements socialistes, republicans i comunistes va tenir unes dimensions elevades a Capdepera. Part important d’aquesta repressió va operar sobre els càrrecs públics, com el propi president de la Comissió Gestora frontpopulista, Pere Joan Servera, però també sobre altres dirigents d’associacions polítiques, com el secretari de l’Agrupació Socialista Xerafí Nebot. En general, el destí elegit pels que varen haver d’exiliar-se forçadament va ser Menorca, on com ja hem vist es va aconseguir neutralitzar el cop d’Estat. Allà, molts es varen unir a les forces d’ocupació del capità Bayo, com va fer Xerafí Nebot. Molts d’altres que no varen aconseguir escapar, varen ser processats pel Tribunal de Responsabilitats Polítiques, òrgan creat ad hoc per “castigar” tots els adeptes a la República.

Encara i amb la relativa força del socialisme, a Capdepera no va existir una resposta organitzada a la declaració de l’Estat de guerra ni a la mobilització dels colpistes. Una declaració davant del Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Gregori Moll Jaume, membre de les Joventuts Unificades (comunistes i socialistes), indica que la única reacció fou realitzar pintades i anagrames de partits d’esquerres com UGT, FAI o CNT i proclames de “viva Rússia i viva el comunisme”. Una situació similar ocorre a Artà, on els elements d’esquerra no varen dur a terme mesures d’autoprotecció pensant que l’alçament militar no tindria èxit, sobretot quan aquest havia fracassat a les grans ciutats espanyoles.

Si és cert que, dies abans del cop d’Estat, s’havia format a Capdepera un Comité d’Enllaç Local del Front Popular, un òrgan format per comunistes i socialistes que havia de tenir funcions de govern amb la Comissió Gestora. Encara i així, el seu president, Joan Alzina Sancho, també màxim dirigent de l’Agrupació Socialista, atribueix la falta de reacció d’aquest comité a la falta d’informació rebuda per part dels òrgans executius socialistes, tant nacionals com provincials.

Un altre causa d’aquesta situació es pot relacionar amb l’escissió entre els elements moderats i radicals del socialisme, agreujada amb la creació de les Joventuts Unificades. És significatiu que a principis de 1936 es formessi el primer nucli comunista a Capdepera, Radi Comunista, format per l’escissió d’alguns líders socialistes, com Josep Melis o Bartomeu Gili, que havien formar part de la primera Comissió Gestora del Front Popular.

D’altra banda, les actes municipals posen de manifest que la Gestora republicana no tenia sospites d’un possible cop d’Estat. Als dies previs al cop va tenir lloc una sessió extraordinària de l’Ajuntament, a la qual es xerra de gestions de préstecs per edificacions i de reparació de carreteres. A més, es designa Miquel Julià, gestor i expresident, com a representant municipal en una reunió de l’Ajuntament de Manacor el 28 de juliol. Ambdues qüestions demostren el desconeixement de la Gestora respecte de la trama colpista i la nul·la presa d’accions oficials al respecte, ja que els republicans confiaven en seguir ocupant el poder.

Només hi ha un petit indici de sospita per part dels republicans. Dia 14 de juliol la Gestora va cessar del seu càrrec al celador municipal Miquel Pasqual Ferrer, acusat de “col·laboració amb elements de desordre”, la qual cosa es pot relacionar amb l’augment de la tensió social i el desordre públic en vespres de l’alçament. En aquest sentit, el celador estaria involucrat amb això, lo qual es confirma quan la nova Gestora nacional el rehabilita en el seu càrrec i quan es cridat a files, conserva el mateix càrrec.

Tot junt va afavorir la nul·la resistència dels sectors obrers i republicans front a les autoritats militars i els col·lectius de dretes que varen dur a terme el cop d’Estat. Com a la resta de l’illa, la situació fou ràpidament controlada a Capdepera pels colpistes. A partir d’aquí, es va procedir a la depuració política i la repressió social que va permetre l’establiment i consolidació del nou règim nacional una vegada es va superar l’intent de conquesta republicà.

No hem pogut identificar els grups concrets que van personificar l’alçament a Capdepera, encara que intiuim que, com a la resta de l’illa, el cop va ser dut a terme principalment per les milícies falangistes amb la col·laboració dels contingents militars enviats des de la Comandància Militar de les Balears. També suposem que la Guàrdia Civil del corté d’Artà va participar i només en accions de control de l’ordre públic, sinó que a més va ser la depositària de tota la documentació de les associacions que integraven el Front Popular que va servir per la posterior acusació i processament de molts dels seus dirigents mitjançant el Tribunal de Responsabilitats Polítiques.

La inestabilitat causada per la presència continuada de la Guàrdia Civil a Capdepera queda constatada a un informe del mateix cos datat a l’abril de 1939. Aquest relata la discussió (pocs dies abans del cop d’Estat) entre un caporal de la Guàrdia Civil i el batle republicà Miquel Julià i un dels gestors, Bartomeu Gili, al qual els dos darrers avisen al primer que les visites de la Guàrdia Civil al municipi han de cessar i de que no ha d’intervenir en assumptes d’ordre públic. A més, la participació d’aquest cos a l’alçament queda confirmada pel pagament de quaranta pessetes per part de l’Ajuntament al veí Pere Flaquer Terrassa per haver allotjat a la seva casa una parella de guàrdies que es trobaven de servei en juliol de 1936 a Cala Rajada.