Avui intentarem parlar d’alls i ulls sense que tot siguin ais i uis. A què ens referim? Al declivi de la pronunciació (perquè la grafia es manté ferma) de la LL. Aquest fenomen s’anomena ieisme i consisteix en la pronunciació generalitzada de la LL com una I. Efectivament, hi ha gent que diu *iàgrima per llàgrima, *poiastre per pollastre, *coi per coll, *Maiorca per Mallorca, *gai per gall o *medaia per medalla. També hi ha certa tendència a confondre el so de la LL amb el so de la J, de manera que algunes persones pronuncien igual joc i lloc.

Això significa que hem de pronunciar sempre la LL de manera clara? Intentem no fer-ne un gra massa: qui de vosaltres parla dels fills fent una LL perfecta? A les Balears, gairebé ningú. Això significa que la llengua està perduda i que tots anam equivocats? No, en aquest cas no ho feim per ieisme, sinó per iodització, un fenomen fonètic propi i natural que consisteix a pronunciar com una I la LL d’algunes paraules que, en llatí, tenien els grups consonàntics C’L, G’L, LE i LI. És el cas de mots com all, consell, genoll, mirall, parell, treball, ull, vell, vermell o vull, entre d’altres. Quan aquesta LL està entre vocals, de vegades fins i tot fuig: abella, agulla, barallar, cella, collir, cullera, fulla, orella, ovella, palla, rialla, tallar i tovallola, per exemple, són paraules que, de vegades, es pronuncien com si no portessin LL.

Per tant, mentre que del ieisme n’heu de fugir com si fos el dimoni, la iodització la podeu fer servir tant com vulgueu, excepte en registres formals. I com podem saber quan és ieisme i quan iodització? Bé, una cosa que podeu fer és apuntar-vos a un curs de llatí inicial a l’estiu. A banda d’això i memoritzar les paraules que poden tenir iodització, només us podem donar dos consells. Un és que a principi de paraula no hi haurà mai iodització. L’altre és que, en cas de dubte, pronuncieu sempre la LL. La lliçó d’avui pot semblar una minúcia i més si tenim en compte que les llegües es troben en constant procés de canvi i transformació. El cas és que la fonètica d’una llengua és una part ben important de la seva identitat. Si deixam que, una a una, les característiques que ens defineixen es perdin, què ens quedarà?