Un vespre de tertúlia a la Cerviseria, dues docents m'explicaven que saben perfectament quan un alumne ha fet un comentari de text, el resum d'un llibre o un treball amb l'ajut d'una Intel·ligència Artificial, però no tenen manera de demostrar-ho. Un problema més que han d'afegir a un sistema educatiu cada dia menys exigent, ancorat al passat, que empitjora amb cada reforma, treu poder als docents i burocratitza la seva feina fins a l’extenuació. Això quan encara fan front al tsunami de les pantalles que els ha dut, entre altres problemes, un neofeixisme creixent entre l'alumnat (i el masclisme que hi va adherit). Només hi ha una cosa més insuportable que un adolescent gilipolles: un adolescent gilipolles i feixista.

Fa anys vaig llegir "Les veus del desert", de Marlo Morgan. Sense entrar en la més que dubtosa veracitat de la història, crec que continua sent una bona reflexió crítica sobre la nostra societat. Explica el viatge iniciàtic de l'autora amb una tribu d'aborígens australians. Un clan adorador de la natura on tothom té una missió d'acord amb els seus gustos i capacitats. La convidada, per tornar una mica del que li han ensenyat, els explica com fer una cursa. Els aborígens li contesten que no hi volen participar perquè només la guanyarà un i la resta perdrà: per la felicitat d'un tot sol, no val la pena. Els jocs olímpics i els anuncis de cotxes d'en Rafa demostren que som molt lluny d'aprendre aquesta lliçó. La vella fórmula romana del "pa i circ" encara funciona. Immòbils a la butaca, milions d’espectadors s’identifiquen amb avatars adolescents vestits amb pantalons curts que corren darrere d'una pilota. Ep, però els joves (i no tan joves) tornen a sortir als carrers per protestar per la massificació, pel preu prohibitiu de l'habitatge... Molts, moltíssims han despertat. Quan siguin prou forts, veureu volar pilotes de goma i porres amb la marca del règim del 78, com van fer amb el 15M.

La impremta, la ràdio i la televisió van garbellar el talent fent lluir un nombre curt de persones mentre encaixonaven a l'àmbit domèstic una quantitat ingent d'humans i les seves aficions. La IA derrotarà qualsevol talent de l’homo sapiens, és una qüestió de poc temps. El que abans era un tresor per a la tribu, passarà a ser una versió mediocre de l'excel·lència que desenvoluparan les màquines. Haurem de recuperar l'esperit dels aborígens de Morgan per trobar propòsits de vida com ara el plaer de l'aprenentatge o de la superació en si mateixos. Transmetre-ho als joves serà encara més difícil