.
per Isabel Moll Blanes
El curtmetratge de na Marine Auclair (i també d'en Toni Melis) és per a mi un text difícilment oblidable, especialment per la història que conta, i per com la conta. No és una història de dones, és una història relatada des de la perspectiva de gènere. És a dir, és una història que mostra la capacitat d'una dona per trencar una norma cultural i així poder per ella mateixa manejar el seu propi destí, procés que es desenvolupa dins la història coral d'una petita comunitat emmarcada en el context d'una possessió mallorquina, poc després de la guerra civil. Una història que amb imatges bellíssimes i poques paraules defineix clara i minuciosament un món opressiu, on les diferències de classe i el pes de la família controlen i gestionen la vida dels seus components. I tot fet amb la professionalitat de qui coneix bé el llenguatge cinematogràfic, la qual cosa pot desconcertar si es té en compte que es tracta d'un treball de final de grau, que evidència una maduresa sorprenent per part de la directora, i del responsable del muntatge. Gent jove amb talent, però també amb una gran capacitat de treball. Encara hi ha esperança.
Isabel Moll Blanes
