Les vuit. Fosca negra. Matances finides. Mare i filla discuteixen:

-El meu germanet enguany se’n torna a endur vuit sobrassades i nosaltres només cinc.
-Margalideta, ja saps que a can Joan van curts de doblers i els hem d’ajudar.
-Sí, però noltros pagam la meitat del porc i ell res.
-Ai, margalideta, sempre et queixes!
-Sí, sobretot quan arriba l’estiu i ells poden menjar sobrassada vella mentre a ca nostra no en queda ni de la nova.

Aquest és el tracte fiscal que reben les Illes Balears des que hi ha democràcia. L’Estat espanyol ha canviat la fórmula de repartiment un parell de pics, però sempre ens toquen menys sobrassades. Som els segons a aportar, però els novens a rebre. A més, solem estar en el darrer lloc quant a inversió per habitant i el poc que arriba va al port i l’aeroport quasi exclusivament. Una situació que ha duit a un empobriment dels serveis públics illencs. Aquest fet es manifesta de manera eloqüent, metafòrica i submarina amb els cent emissaris que envolten l’arxipèlag i aboquen tones de detritus humans a la mar sense tractar i sense descans.

«Y mi ordenador?», demanà un nin acabat d’arribar d’Extremadura a una escola de Llevant. «No en tenim, no ens els podem permetre. I aquí també haureu de pagar el servei de menjador, no com a Extremadura, que és gratis», li contestà el mestre. La presidenta Prohens aplaudeix aquesta discriminació quan s’oposa al nou sistema de finançament català en lloc de demanar un concert o el principi d’ordinalitat (si som els segons a donar, hem de ser els segons a rebre). En canvi, l’any 1991, el Partit Popular de Cañellas va aprovar un concert econòmic que el PP de Madrid va tombar d’un buf. Es veia venir, però ho intentaren.

Segons l’economista Niño-Becerra, Catalunya ha perdut 840.000 milions d’euros per infrafinançament entre 1986 i 2021. El dèficit fiscal de les Balears és superior al català, però Prohens prefereix regalar les sobrassades que ens toquen a en Juan d’Andalusia o a en Mañueco de Castella. Parafrasejant Shakespeare: Què passa, si ens punxau no sagnam? Si ens enverinau, no morim? I si ens ultratjau? Si ens ultratjau, hi ha polítics illencs com Prohens que no mouen un dit per evitar-ho. Ser o no ser ciutadans de tercera o quarta regional, aquesta és la qüestió.