DONANT VOLTES A L’APARCAMENT DEL TUCAN
El nou espai públic de darrera l’església s’ha guanyat per fer-hi un pàrquing, una explanada a la que s’hi ha annexionat un solàrium per a sofregir criatures. Anomenar-ho plaça és confondre el significat de les paraules, és fer passar bou per bèstia grossa. Així que tenim un pàrquing al centre de Cala Rajada envoltat de moreres bordes. Els dissenyadors dels espais públics, en la assignatura de jardineria, només anaren a classe el dia que explicaven les moreres bordes, així que, moreres bordes s’ha dit.
Tant els projectistes com els polítics que donaren el seu consentiment segur que estan convençuts de la necessitat de posar en marxa projectes verds, al igual que la majoria de la població (energies no contaminats, reciclatge, economies verdes i circulars, etc.). En l’àmbit urbanístic això es tradueix en donar prioritat a les persones per sobre dels automòbils, crear espais propicis a la trobada i interacció dels ciutadans, prioritzar l’arbrat xuclador de CO2, potenciar el transport públic, eixamplar les aceres, eliminar barreres arquitectòniques, preservar i potenciar els trets urbans diferencials, etc.; és el que en una expressió feliç s’anomena dissenyar “ciutats amables”. Evitar l’urbanalització permet millorar la qualitat de vida dels ciutadans i, també en una urbs turística, per competir per a la captació d’una clientela cada vegada més preocupada pel medi ambient.
En moments Gramsci, en el que lo vell no acaba de morir i lo nou no acaba de néixer, tot i sabent el rumb que convé prendre, ens veiem impedits a fer-ho perquè ens fallen els conceptes i categories mentals adients. És com si les noves idees no passessin d’esser un finíssim maquillatge que aviat s’esquartera, quedant presoners del passat. En el cas que ens ocupa estam atrapats en els anys 50 i 60 del segle passat. Atrapats fins el punt de no tenir l’ocurrència de posar tendals per a aprofitar-los per instal·lar hi plaques fotovoltaiques o no tenir la pensada d’instal.lar punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Exemples de la dificultat de transformar les noves idees en accions, de la temible força de la rutina.
A Cala Rajada hi ha problemes de circulació i, bona part de la població veiem amb bon ulls que s’hagi fet un petit pegat: ja tindrem on aparcar, si dúiem sort. Però, a la vegada, augmentarà la circulació als voltants i, potser, això ja no és tan amable.
Abans va ser la plaça del Pins, desprès l’explanada dels Mariners, una terra inhòspita, fa poc se perdé l’oportunitat de convertir la carretera de l’Agulla en un bulevard (la funesta ideologia de que s’ha de poder arribar a la natura en cotxe) i, ara s’ha desaprofitat el poder gaudir d’un jardí de les Hespèrides ben enmig de Cala Rajada.
Per cert, cap dels responsables ha respost a la pregunta que ens fèiem molts: Per què, a l’hora de projectar el pàrquing, no se considerà la possibilitat d’utilitzar el soterrani del Tucan?
D’altra banda, aquests dies, al passeig de Cala Lliteres s’està muntant una galeria d’art a cel obert, com a la Florència renaixentista!, és una meravella.
llucià rinyon
