Durant aquests mesos, els alumnes de Biologia del curs de 4t ESO de l’IES Capdepera hem estat realitzant un projecte que combina l'aprenentatge i el servei en una proposta educativa (APS) amb l'objectiu de millorar el nostre entorn conjuntament amb el parc natural de la Península de Llevant. S'ha realitzat a dues zones del parc: la platja de Sa Canova i a la platja del fondo de Son Real.
En aquestes dues zones es troben diverses espècies d’animals, entre elles el Tiruril·lo (Charadrius alexandrinus) un ocell que es troba amenaçat per culpa de l’ocupació del turisme a les platges i la mala gestió de l’arena que provoca la destrucció de nius o l'eliminació d'aliments (cucs, mol·luscs, crustacis, insectes, aràcnids…) per aquests ocells. En algunes zones, ocasiona la disminució de fins al 70% de les poblacions del Tiruril·lo.
Aquest és un aucell limícola que podem trobar en diverses zones de l’illa. És fàcil de reconèixer però molt difícil de veure de prop, ja que quan veu que algú se li atraca, l’animal s’espanta i se'n va (per això és recomana dur prismàtics i així no el molestem).
El que sol passar, és que la gent duu els cans amollats (falta de senyalització de la prohibició de dur-los sense fermar) i se'n van a ‘jugar’ amb ells i els acaben matant, o els espanten (les persones també) i se’n van, deixant sense protegir els ous (que són molt petits i es poden trepitjar fàcilment).
L'objectiu del treball
El projecte compta amb diverses finalitats: l’objectiu principal i més important és sensibilitzar a la població, siguin locals o turistes, de la importància de mantenir les zones de nidificació del Tiruril·lo i millorar la conservació del seu hàbitat a través de la senyalització d’aquestes àrees i de la determinació dels principals impactes ambientals que afecten el seu manteniment per mitjà d’un disseny de pla d’acció. A més, nosaltres teníem com a objectiu conèixer les característiques anatòmiques i fisiològiques del Tiruril·lo, donar-li visibilitat i protegir l'espècie de les seves principals amenaces que pot experimentar.
Metodologia de l’estudi i resultats
Per poder dur a terme aquest projecte, hem estat realitzant diverses activitats tant com dins el centre com fora per poder complir tots els nostres objectius:
Primer, vàrem estudiar i analitzar dues zones on nidifica el Tiruril·lo: de Son Serra de Marina fins a Son Real i la platja de Sa Canova, ambdues a Mallorca i que formen part del Parc Natural. En aquest estudi, vàrem observar i registrar l’estat de conservació de l'àrea i els impactes que detectarem amb l'ajuda dels educadors del Parc Natural de Llevant (na Cati Piris i en Llorenç Vicens) i els ornitòlegs Toni Muñoz i Cati Artigues del GOB. Vàrem dividir cada zona d’estudi en diversos trams (Son Serra de Marina en dos i Sa Canova en set) per així facilitar l’anàlisi i després realitzar un informe.
Vàrem apuntar tots els impactes ambientals que anàvem veient en cada tram i que eren necessaris evitar o arreglar, així com fems, plàstics, espècies invasores, tancaments romputs o inexistents que no limiten l’àrea d’exclusió i provoquen massa camins que envaeixen les àrees on nidifica el Tiruril·lo. 
L'impacte més freqüent són els cans sense fermar, que s’uneixen als depredadors naturals d’aquesta espècie i molesten l’espècie durant tot l’any però més intensament a la seva època de nidificació. El que sol passar, és que la gent duu els cans amollats (falta de senyalització de la prohibició de dur-los sense fermar) i se’n van a ‘jugar’ amb ells i els acaben matant, o els espanten (les persones també) i se’n van, deixant sense protegir els ous (que són molt petits i es poden trepitjar fàcilment). Majoritàriament, això es deu a la falta de senyalització de la zona, per la qual cosa també vam proposar senyalitzacions de prohibició, informatives i interpretatives per impedir que hi hagin més d'aquests impactes.
També vàrem elaborar una fitxa de l’espècie per poder-la conèixer millor i aprendre sobre ella. Vam investigar sobre la seva morfologia, el tipus d’aucell, l’hàbitat, la seva alimentació, reproducció, la distribució geogràfica, el seu nivell de protecció, les seves amenaces i costums. Seguidament, creàrem un cartell informatiu per conscienciar als visitants juntament amb un missatge d’advertència. 
A partir de la xerrada de la il·lustradora científica Cati Artigues, vam poder realitzar una il·lustració del Tiruril·lo amb les seves mides corresponents i així conèixer més específicament les seves característiques anatòmiques. També vam aprendre a dibuixar i pintar una il·lustració científica del Charadrius alexandrinus gràcies a n’aquest taller de la il·lustradora científica mallorquina.
Finalment, vàrem tornar a Son Serra de Marina i a Sa Canova però aquesta vegada amb el director del Parc Natural de Llevant per explicar-li les nostres propostes i així poder executar-les. En arribar vam observar que ja havien començat a posar més senyals informatius i més endavant, es començaran a arreglar, quan els hi acceptin els permisos, tot el que vam proposar. Per part del centre, es varen col·locar cartells fixes d’advertència mb informació bàsica de l’espècie per a intentar conscienciar ambientalment els usuaris i visitants d’aquesta zona.
Conclusió
En conclusió, el propòsit de l’APS sobre el Charadrius alexandrinus ha estat millorar l’estat de conservació ambiental de les zones on nidifica aquesta espècie, concretament a Son Serra de Marina i Sa Canova mitjançant un estudi on hem analitzat l’espai i cercat diverses solucions per als impactes trobats que afecten negativament l’hàbitat del Tiruril·lo i que posen en perill la seva espècie. Juntament amb altres activitats d’aprenentatge i sensibilització de l’aucell hem intentat conscienciar a tota la localitat de la importància que té aquesta espècie per l’ecosistema del nostre litoral. 
Ara que coneixeu un poc sobre aquest ocell, anau amb compte!
