Diuen que les abelles van a la mel, en part és així i si la mel és a una delícia turca al Mercat Medieval de Capdepera, i fa que els propietaris hagin de tancar la paradeta. També diuen que a aquest Mercat es podia passejar, que no hi havia tanta de gent com altres anys, però els pàrquings habilitats estaven plens de cotxes i alguns comerciants quedaren ben contents.
D’altra banda, passejo en direcció can Patilla i m’envesteix l’aroma de la Torta del Casar i altres suculents formatges, al cap de cantó la família Tetard té paradeta, que governen discretament. El primer divendres de Mercat l’estand de les herbes de Can Planetes és ple a vessar, hi va anar fins i tot la presidenta del Govern; allà me trob la poeta felanitxera Glòria Julià que ja torna estar en actiu, també gent d’altres pobles, italians i alemanys, catalans i avilesos, tot un conjunt heterogeni que ens demostra que ens hem globalitzat, fins a tal punt que les herbes esdevenen universals. Després hi havia el concert de Pony Pisador, però atenció, el nom enganya, ja que diuen els que hi varen anar que va ser un concert d’allò més digne, un atractiu de la fira, qui ho hagués dit!
Seguidament, ens apropam a la parada de l’Associació de les Festes d’El Carme de Cala Rajada. Enguany, però, no ens espera la paella de l’any passat, sinó una nova recepta: el wrap, que ve a ser com una panada de carn allargada, de gust boníssim, que diuen que la varen inventar (per allà hi ronden moltes idees) quan intentaven fer un frit però s’oblidaren de posar-hi la patata i vos puc assegurar que enrotllat amb la pasta és una nova exquisidesa gabellina. Passa graciosa i animada la banda Ixera, que enguany generosament han deixat cedés aquí i allà. Ells clamen la llibertat del poble, com ho va fer posteriorment Pere Caimó, quan estava tancat en el correccional de Girona el 1870. Ell és el protagonista de l'última novel·la de Sebastià Alzamora, El Federal, plena d’acció i d’amor, d’Història i llibertat, ens topam amb ell a la llibreria Món de llibres de Manacor, poques setmanes abans del Mercat.
Finalment, seguim ruta mentre recordam “Capdepera, Capdepera”, de Jaume Fuster, cantada per la coral de l’Alzinar, moments després del magnífic pregó de Maria Orpí, que contà davant les autoritats i part del poble, de manera didàctica i ordenada com els primers passos del Mercat Medieval, amb creació d’escuts i tot passà per les escoles de Primària de la vila, que són el vertader esqueix de l’arbre, però per esqueixos els del darrer poemari de Miquel Àngel Lladó Ribas Sota l’esqueix, la tanyada, tot un bellíssim homenatge al seu fill desaparegut a l’edat de 16 anys (de vegades sobre estètica Edgar Allan Poe s’equivocava). 
Diumenge el mercat va ser una explosió de llum i color, tot i que la pluja amenaçava, tot i així l’esdeveniment és un pulmó ple d’aire fresc per a la vila de Capdepera, tot i que també diuen que ja ha perdut la seva essència, se n’haurà d’estar pendent l’any vinent. De moment, ja tenim un altre Mercat Medieval més!
Joan Cabalgante i Guasp
