A l'hora de bastir la justificació del premi a Claudia Suiter per la seva tasca al capdavant de l'escola de dansa Stylo me n'he adonat que em faltaven referents; és la primera vegada que el concedim a una nouvinguda estrangera. Així doncs, les nostres humils i originàries intencions de premiar persones o entitats locals es veu enriquida amb la incorporació d'una dona procedent d'una altra cultura. Per tant, allò que certifica el nostre encert en l'elecció de la premiada sou tots vosaltres, alumnes, pares i col·laboradors de na Claudia, que amb la vostra presència validau i donau sentit al premi.

Na Claudia i en Miquel, el seu espòs, duen 42 anys residint a Capdepera. Tot comencà quan a l'estiu de 1981 vingueren a passar uns dies de vacances a Cala Rajada i s'engrescaren tant que l'any següent tornaren per a quedar-se. De seguida que fixaren la residència en el municipi na Claudia ja va pensar a obrir una escola de ballet, la seva passió. La primera sala de ball fou un local a la planta baixa de l'edifici Nereidas, amb un sòl de parquet, miralls a les parets, un vestuari i un bany.

Aleshores el ballet era conegut gràcies als espectacles musicals que oferia la televisió espanyola. A partir d'aquest antecedent engrescador, sobretot entre el jovent, na Claudia organitzà, amb coratge i dedicació, una infraestructura dedicada a l'ensenyança de ballet a partir dels 4 anys; des dels inicis ha comptat amb una assistència mitjana que oscil·la entre els 40 i 50 alumnes. Les classes consten de dues parts; una de més tècnica i centrada en el ballet, dedicada a donar expressivitat al cos i a interpretar amb gestos i moviments allò que inspira la música; l'altra part està dirigida al gaudi, al ball de saló modern, al jazz. El ballet és exigent i requereix esforç, constància i continuïtat.

L'aportació de na Claudia a la cultura local va representar, sobretot en els primers anys, un salt qualitatiu en la manera de treballar l'expressió artística i la dansa. Abans d'ella s'havien organitzat festivals musicals com els de na Francisca Tous Cetra i també ja hi havia qui ensenyava balls tradicionals i moderns. L'obertura de l'escola de dansa Stylo va significar el pas d'unes activitats organitzades per aficionats i amb l'únic objectiu de passar-s'ho bé a un treball metòdic i professional, a un mestratge. A cadascuna de les seves classes de dansa hi ha un cúmul de coneixements, de tècnica i de pedagogia; la professora sap molt bé el que pot aportar cadascun dels seus alumnes, qui pot dur la inciativa del ball i qui pot acompanyar, el moment del ball que correspon a cada alumne, el tipus de ball que millor s'escau, la motivació prèvia que es requereix; és a dir, al darrere de tot això hi ha una professional de la dansa.

Permeteu-me que remarqui la importància de les institucions. Na Claudia reconeix que els seu pas per la Royal Academy of Dance va ser fonamental perquè en ella arrelàs l'amor pel ballet. Durant segles Anglaterra ha estat la nació més poderosa del món i això fou possible perquè al darrere hi havia institucions preparades, cultes i alhora poderoses, capaces d'estendre la seva influència fins als indrets més remots. Dita Academy seria una d'elles. A finals de maig o juny, quan acaben els cursos de ballet que es fan seguint la seva metodologia, un professor de dita institució es desplaça per examinar els alumnes i dictamina si supera o no el curs.

En el passat Capdepera ha mantingut contactes amb la cultura anglesa; el primer i més antic s'inicià amb la fundació l'any 1879 d'una Església metodista; la nostra comunitat era una missió sostinguda econòmicament i organitzativament seguint les directrius del metodisme anglès. Els nins i les nines que anaven a la seva escola, a més d'aprendre els coneixement bàsics, llegien i interpretaven els textos, tenien iniciativa pròpia i sabien defensar-se d'un entorn hostil; eren educats mirant el futur,  és a dir, perpetuar la tasca desenvolupada.

Na Clàudia també mira cap el futur quan treballa i facilita que els alumnes interessats segueixin els cursos que ofereix la Royal Academy of Dance i puguin  professionalitzar-se, com ha estat el cas d'en Pep Guiem Picó. La nostra homenatjada als 6 anys ingressà a una escola de ballet de Nottingham i inicià els cursos de Ballet Clàssic en l'esmentada Academia, on adquirí coneixements,  tècnica, pedagogia i il·lusió, els fonaments del que ensenya a l'escola Stylo; allò que dona sentit a la  institució anglesa.

També ajuda a assegurar el futur el fet de participar en els esdeveniments festius i culturals que s'organitzen en el poble: les festes de Sant Roc i Sant Bartomeu, el Mercat Medieval i altres manifestacions culturals. Aquest arrelament del ballet en els esdeveniments locals, la presència pública i la col·laboració que oferiu és una aposta que s'agreeix.

Però allò fonamental, el secret d'aquests 42 anys d'escola de blallet és la passió per la dansa amb la qual na Claudia contagia els alumnes; el mèrit d'una bona pedagogia resideix en gran part en la passió que el mestre aboca en l'ensenyança i que els alumnes fan seva. Els trets pedagògics que m'han destacat de na Clàudia són: tenacitat, constància, dedicació, disciplina, treball i proximitat, uns valors que conjuntament parlen de la seva passió per la dansa, per l'ensenyança i per la perfecció.

En reconeixement dels 42 anys d'ensenyança de ballet, per la professionalitat del teu treball i per la il·lusió que has sabut transmetre als alumnes, als pares i al públic et concedim el Premi Cap Vermell 2023.