Article 385.1 del Codi penal: originar greu risc per a la circulació d'alguna de les formes següents: Col·locar a la via obstacles imprevisibles, mutant o anul·lant la senyalització o per qualsevol altre mitjà.


Aquests dos senyals al pont de Cala Agulla, són un exemple més de l'imbecil·litat narcisista de l'ésser humà. I d'on no hi arriben els millora ni cap representant municipal que pugui donar avis. També es pot qüestionar la conveniència d'aquests senyals si no hi ha tràfic o si no es pot llegir el seu significat.

Un sense sentit complet. 

Però... D'on ve aquest costum de deixar el senyal d'on vens? De marcar territori com si fos una pixada de ca?

La moda de col·locar adhesius en llocs singulars va començar ja fa diversos decennis amb els anglosaxons i germans com a pioners. Les primeres agències de viatges marcaven amb els logotips establiments seleccionats i així podies comprovar abans d'entrar si un hotel bar o local estava recomanat. Poc a poc van ser els motoclubs i viatgers de tota mena els que van copiar l'activitat. D'aquí va pasar als senyals de trànsit. Des d'Amèrica, com les patates, es va importar la moda. Ara n'hi ha per tot arreu. Vaja consol!.

Avui dia si viatges i no deixes un adhesiu amb la foto de rigor en un senyal de trànsit, un cartell o el lloc més visible que puguis trobar no ets ningú. És important que els adhesius siguin de vinil, perquè aguantin les inclemències i rigors del sol, així durarà almenys cinc anys o fins que algun altre la tapi amb la seva. Fins on jo sé un cartell és per informar clara i concisament sobre una informació de l'entorn, indicacions importants i no perquè es tapi aquesta informació privant els que en requereixen de poder veure-la amb claredat.

Els nord-americans s'han centrat més a concentrar les seves empremtes exclusivament en llocs únics i limitats més que per respecte, per les fortes sancions que es van emportar els primers que van començar a marcar les propietats públiques o privades sense permís. No veureu gaires adhesius a la Ruta 66 fora dels llocs autoritzats per a tal menester.

Per tant, ara resultarà que per evitar-ho s'hauran d'habilitar uns espais adients que diguin "Deixa aquí la teva petjada", “jo vaig ser aquí” o quelcom semblant....Tot plegat, un sense sentit que, de moment, costa doblers a l'erari públic.

Sembla que les polítiques actuals no són erradicar el mal sinó conviure amb ell amb certes limitacions. Jo ja no entenc res...


ATM