per Miquel Estelrich




Capficats dins d'una època on el Nadal comercial comença desvergonyidament cada vegada més prest un conte com aquest és com un bàlsam. Pel·lícules on l'enèsim actor secundari fa el paper de Santa Claus (la darrera "La Navidad en tus manos") s'anuncien un mes abans... un conte com aquest s'hauria de regalar als més petits. És on haurien de trobar els autèntics valors de Nadal i no en cap centre comercial. Coneguem més a l'autor i l'argument de l'obra.

Charles Dickens (1812-1870) ja era l'escriptor més famós d'Anglaterra quan va escriure aquest llibre. Fill d'un funcionari de l'Armada, somiador i d'idees poc pràctiques, que acabà engarjolat per impagament de deutes, a dotze anys ja va haver de posar-se a fer feina deu hores diàries a una fàbrica de sabates. Justificadament, Dickens desenvolupà des de ben jove una acurada consciència de la injustícia social, que la seva inicial dedicació periodística no feu més que posar de manifest. La publicació de Los papeles del Club Pickwick el 1836, com un serial per entregues mensuals amb tirades de 40.000 exemplars, el va convertir en un autor molt seguit. Obres posteriors com Oliver Twist, Nicholas Nickleby o La tienda de las antiguedades l'acabaren de posar com un dels més venuts.

Després del seu viatge als Estats Units cap al 1842, l'escriptor acaronava la idea d'escriure un fulletó per conscienciar al poble anglès a moure's en defensa de la infància proletària. Benauradament, va adonar-se de què un relat podria tenir més incidència. I en sis setmanes va escriure Christmas Carols o Cançó de Nadal. Feia poc que s'havia barallat amb el seu editor habitual, així que el va publicar en forma de llibre pel seu propi conte. Va arribar a les llibreries el 17 de desembre del 1843 i ben prest esdevengué la seva obra més espargida i venuda.

L'argument és així:
Poc abans del dia de Nadal, Ebenezer Scrooge, un home de negocis de Londres, rep la visita del seu antic soci Jacob Marley, mort sis anys enrere. Es tracta idò del fantasma del seu exsoci, un espectre melancòlic que arrossega la cadena "que es va llaurar en vida", ja que fou un bon comerciant, però mai va tenir el sentit de la caritat, de la clemència ni de la benevolència. Marley avisa a Scrooge de què encara hi ha esperança per ell, i que el visitaran tres esperits més encara, als quals li recomana que faci cas. Scrooge, personatge tacany i malcarat, es pren amb asceticisme l'advertencia.



Emperò els espectres arriben puntuals a la cita. El primer a visitar-lo és l'Esperit del Nadal passat, que s'endú a Scrooge al poblet on va néixer i el convida a veure's a si mateix, en la seva infància solitària i lectora. El transporta després de retorn a la tenda on fou aprenent i el seu tutor, una bona persona, i els seus fills, feien la vida agradable a tot al que allà hi feia feina. Li mostra l'al·lota que l'estimava i que va rompre amb ell quan va comprendre que Scrooge havia decidit que només hi havia una cosa important a la seva vida, per damunt de tot, i eren els doblers. El businessman gairebé pot suportar aquestes visions.

El segon a arribar és l'Esperit del Nadal present. El mena fins a la casa del seu escrivent, Bob Cratchit, a qui Scrooge explota sense gens de vergonya. Malgrat la pobresa, la família de'n Bob s'afanya a celebrar un feliç Nadal. Emperò hi ha una ombra: el fill petit d'en Bob Tiny Tim, discapacitat, fràgil, feble, la llum de la seva llar, podria ser que no arribi a celebrar el Nadal que ve si no rep l'atenció medica adient que necessita. L'Esperit el s'endú més tard fins a la casa d'en Fred, el seu nebot, fill de la seva estimada germana morta fa temps. Fred ha convidat a Scrooge a compartir les festes amb ell i la seva família, però el vell malcarat s'hi ha negat. Tot i això no l'hi té cap rancúnia.

L'Esperit del Nadal futur ensenya a Scrooge allò que l'hi espera: una mort en solitari, sense ningú que el trobi a faltar, com a conseqüència de la incapacitat d'estimar que ha mostrat durant tota la vida. Mentre, a la casa d'en Bob, l'estimat Tiny Tim també ha mort i tots els qui el conegueren el ploren efusivament. Sacssetjat per aquestes revelacions, el vell malcarat no deixa fugir el seu missatge.
image/jpeg

Quan torna a la realitat el dia de Nadal, va a menjar amb els seus nebots i gaudeix amb ells la festa. A l'endemà, de tornada a la feina, el primer que fa és apujar el sou a ne'n Bob. Scrooge ha recuperat la seva ànima perduda i en Tiny Tim se'n sortirà.

Novel·la social, novel·la de costums, novel·la sobre els bons sentiments, s'ha d'esser molt insensible per a no commoure's amb aquesta delicada obra. En el seu llibre El hombre que inventó la Navidad, Les Stanford manté que Dickens va contribuir a crear el sentit del Nadal actual, almenys als països anglosaxons. Els rituals que descriu aprofiten i fixen elements tradicionals i folklòrics, i el seu text ha difós la idea d'un "esperit de Nadal" associat a un sentiment caritatiu i solidari. Temàticament, aquesta novel·la curta, tot i que compte amb qualque precedent, crea el gènere de "faula nadalenca", cultivada avui en dia per autors com John Grisham i Paul Auster, i amb gran influència en el cine.

Miquel Estelrich


PS: Dickens era un gran narrador que convertia les seves conferències en actuacions. Un dels textos que sempre solia recitar era Cançó de Nadal. El va llegir per darrera vegada el 15 de març del 1870 davant un públic de 2000 persones, la seva darrera actuació pública.