Per Miquel Piris (*)


Uns mesos abans que Valtonyc pogués tornar a Sineu, un investigador de la Universitat de Jarvard (on va "estudiar" el defenestrat Pablo Casado (EPD)) va trobar la fórmula per a mesurar el nivell de consolidació de la democràcia a l'Estat que ens ha tocat gaudir. Diu així: Nivell Democràtic d'Espanya = PMCIS - (DIV x div). On PMCIS és l'índex de Popularitat de la Monarquia segons el CIS; DIV, la distància de Valtònyc a Sineu i div, els dies d'exili acumulats pel raper mallorquí. Com que fa deu anys que el Centre d'Investigacions Sociològiques, sàviament, no demana l'opinió als espanyols sobre la monarquia, PMCIS és 0. Valtonyc es trobava a 1.269 km del seu poble natal i va haver de partir per haver cantat que l'emèrit era un lladre (actualment una obvietat) el 2018, ha passat 1.984 dies sense poder trepitjar Mallorca. Aplicant la fórmula, surt -2.517.696, una barbaritat! És evident que el científic de Jarvard no ha encertat la fórmula, ja que no té en compte que el govern més progressista de l'univers no ha derogat la llei mordassa. Que aquest país es digui democràtic i tengui una llei com aquesta és tan contradictori com que Netanyahu construeixi un hospital a Gaza en lloc de bombardejar-lo o Díaz Ayuso salvi a una persona major de morir.

Parlant de feixistes, una diputada del partit d'extrema dreta que ara governa l'arxipèlag ha proposat que «qui vulgui IB3, que se la pagui igual que jo em pag Netflix». Allà on diu IB3 podeu llegir «sanitat», «educació» o «pensions». Està clar que volen destruir tot el que és públic tret dels doblers que s'embutxaquen: n'Abascal Subvencioneta ha ingressat set milions de l'erari públic a la seva fundació privada Disenso. L’anestèsic que utilitzen amb els seus votants perquè no tenguin en compte que són uns lladres és castigar les llengües minoritàries de l'Estat tapant l'accent de València o bloquejant els pressupostos de Prohens si no s'avenen a acabar de destruir la llengua pròpia d'aquestes illes. Sorprèn que encara no hagin proposat el retorn de la pena de l'anell pegant als alumnes que la xerrin. Segurament s'ho guarden per a la legislatura vinent, si és que el partit encara no s'ha desintegrat del tot. Com deia un pare a un mestre segons reproduïa l'Ara Balears: "Ara governen els meus i vos ho farem passar malament". 

Mentre enlluernen als seus il·lustres votants amb aquest amor per la llengua única, van desmuntant les seves vides alhora que s'enriqueixen fent servir les institucions. La ceguesa que provoca l'odi induït és implacable, omnipotent: els embalen la bilis de tal manera que si els dius que els estan manipulant per robar-los, s'ofenen i tot, com si li intentassis explicar a una persona enamorada que li estan posant les banyes o que el fentanilo que li estan regalant la matarà, la reacció és idèntica. Juguen a ser els defensors de la constitució i les institucions mentre els hi foten la cartera als ciutadans d’aquest país, exactament com han fet, fan i faran els Borbons imposats per Franco de les cançons de Valtonyc. Quina coincidència!

 A veure si prest podem llegir la novel·la o veure la sèrie de l'aventura de d'en Josep Miquel. Una persona que a la vintena ha aconseguit mostrar les costures predemocràtiques de l'Estat espanyol i la seva judicatura, que  ha fet caure les lleis d’injúries a la corona de Bèlgica i França, sens dubte mereix ser recordada. 

Josep Miquel Arenas quan era Valtonyc. Ja ho veieu, un individu perillós disposat a dir coses per un micro. Per fer això, més de cinc anys lluny de Mallorca gràcies a la iniciativa de Korke Campos de Vox i la complicitat de l'Audiència Nacional.



(*) Foto de Miquel Llull a la plaça de Sineu a la rebuda de Valtònic.