Podem anar a per la Copa?










Clica per ampliar





De vegades volem parlar un català tan perfecte que ens oblidam que no és el mateix la llengua que s’utilitza als registres formals i la que s’utilitza als registres informals: hi ha construccions inadequades en determinats contextos que són completament vàlides a d’altres. Per exemple, si us deixau el mòbil a casa, hi anau a pel mòbil o pel mòbil?

Amb el significat de ‘anar o venir a cercar’ solem emprar els verbs anar i venir seguits de la preposició per en el cas dels registres formals i a per en els registres informals. Per això, mentre que en un diari hi podem trobar oracions com Al mes de gener, molta gent va anar a l'estació per la targeta intermodal, Podeu venir a l'oficina per la vostra entrada a partir de dissabte o La major part dels clients van venir a la botiga pels bons de descompte, si parléssim d’aquests temes amb els amics diríem Vaig anar a l’estació a per la targeta, Podeu anar a l’oficina a per l’entrada a partir de dissabte o Molta gent va venir a la meva botiga a pels bons de descompte. Ambdues construccions són normatives, però en contextos diferents.

Si us hi fixau, en aquests exemples és molt bo de fer això de llevar una preposició, perquè l’oració sona bé de totes maneres. Això és perquè, en aquests casos, la preposició també indica una causa. El motiu pel qual la gent va anar a l’estació va ser la targeta, i el mateix passa amb l’entrada o els bons de descompte. El problema és que quan l’oració no té aquest sentit causal, si se suprimeix la preposició a el resultat pot ser una expressió molt forçada. Us pensàveu que la solució sempre seria tan senzilla com canviar una lletra? En aquests casos es recomana modificar lleugerament l’oració.

Posem per exemple el context de la locució d’un partit entre el Barcelona i el Madrid. No direm Aquesta temporada el Barcelona *va a per la Copa, sinó que vol la Copa. Tampoc direm Si volen guanyar el partit, *hauran d’anar a per totes, sinó que s’hauran d’esforçar al màxim. L’equip blaugrana no ve *a per la victòria, sinó a guanyar, i un cop ho hagi fet, no direm coses com *A pel vint vint-i-setè títol! ni *I ara, a per la Champions!, sinó Cap al vint-i-setè títol o I ara, la Champions!

A partir d’ara, fixau-vos si, quan els locutors parlen, van o no *a per l’adequació lingüística...