Per Llorenç Tous







Massimo viu a Calàbria. (Itàlia)




Cada matí en preparar el primer cafè, dues sèries de cercles concèntrics s'encaixen en un cop final de la cafetera. Imatge casolana d'un cop a la vida: encaixar en un moment lluminós de la vida, allò viscut fins ara amb la meta que necessitem assolir.
Quan el nen que mai no mor al nostre interior topa amb l'adult que surt pels seus drets, s'obre a l'horitzó un panorama de nous camins, exigències i possibilitats. Sorgeix un ímpetu de seguretat en un mateix. És l'adult que creix i fa un pas més: sap què vol, comprova els seus recursos per aconseguir-ho, té receptes i ànim per afrontar les noves exigències, imprevistos o ferides.
Com el mariner quan el vent acaba per definir-se, llavors dirigeix el timó i l'espelma cap a on el mar li demana. S'inicia una altra singladura. Segueix el mar, com la vida, amb les seves riqueses i meravelles.

Llorenç Tous
11/08/2023