Hem assistit astorats, però no sorpresos, al striptease de la dreta mallorquinarra, en el qual ens han mostrat, i demostrat, que el que sempre havíem sabut era del tot veritat: que no han superat «la manera franquista de viure».

Començaren amb pactes municipals amb l’extrema dreta i, finalment, s’han decidit –com ja vaig denunciar– a fer president del Parlament balear a un nazi, conegut a tot el món amb el nom de Hermann Göering. Per no parlar del País Valencià, on el Parlament és presidit per Magda Goebbels, amb els vots entusiastes de la dreta valencianarra.

A la dreta mallorquinarra, si la mires d’un en un, s’hi troben molt bones persones, sens dubte. És la manada voxiferant amb la qual se somatitzen la que fa por. Bé, no és que només s’hi somatitzin, sinó encara més greu: els voxiferants són el seu mirall.

Ara ens trobam que presideix el Govern balear una tal Marga Prohens, assessorada pel sempre «súper-vivent» Miquel Segura, la qual cosa ens pot dur a tots a Formentera. Diuen que de jove Marga Prohens era mallorquina, i ara, quan ha arribat a l’edat adulta, dirigeix una banda de colonitzadors i colonitzats que té l’objectiu d’acabar definitivament amb noltrus. No ho aconseguiran, però faran molt de mal. Aquesta Marga Prohens (els que té al darrere i mouen els fils, en realitat) i els seus han fet dirigent del medi ambient mallorquí a Pedrito Caçador, que diu creure que el canvi climàtic és una conspiració judeo-masònica-catalanista. Aquest és el nivell mallorquinarru de la dreta mallorquinarra!

Però la gran obsessió de la dreta mallorquinarra és acabar definitivament amb el nostru territori i acabar definitivament amb la nostra llengu.

El territori, com sempre, el sacrifiquen a l’altar de la seva butxaca; ampla butxaca sempre preparada per cobrar pessetes, abans, i, ara, euros, tant si són legals com il·legals. I, evidentment, sempre tenen els jutges i fiscals amics per ajustar els nivells de legalitat o d’il·legalitat sobre els quals caminen d’una manera alegre i desimbolta. Si a la Sicília mallorquinarra hi afegim els criminals fons d’inversió del capitalisme global, ja no te dic fins on pot arribar el grau de degradació física i moral que ens cau al damunt com meteorits; vestits de toreros, això sí, és clar!, o vestits de jutges de l’ultra-Suprem.

Però, i l’obsessió per acabar amb la nostra llengu mil·lenària, com s’explica? Segurament hi té molt a veure el fet que sigui catalana. Que la nostra llengu sigui catalana treu de polleguera al nacionalisme espanyol d’una manera histriònica i teatral. Aquest nacionalisme criminal malalt d’odi pretén acabar per sempre més amb una cultura –la catalana– que mai han entès ni tolerat. Sí, la seva tolerància és ZERO davant una llengu que odien profundament.

I la dreta mallorquinarra, que ja fa molt de temps que va abraçar el nacionalisme tòxic de la metròpoli, és l’encarregada de crear confusió i animadversió contra tot allò que soni a català. Això va per temporades. Ara –i sempre– que si el mallorquí no és català. Ni el menorquí, ni l’eivissenc, ni el formenterenc. Només els falta el cabrerenc! S’inventen idiomes com tal de no reconèixer que els mallorquins xerram català.

És una cosa tan tronada com si jo m’encaparrotàs en què els andalusus i els burgalesus xerrassin una llengu diferent. O que els austríacs no parlen alemany. I de fet sonen molt diferents a orelles inexpertes. El ridícul és estratosfèric, però tot s’hi val per salvar la seva Espanya!

També ha estat de moda entre la dreta voxiferant i els seus aliats mallorquinarrus, que els pobres metges no poden sentir xerrar català, perquè les seves orelles delicades no ho aguanten. Mentides i més mentides!

Ara bé, aquesta explicació no acaba de quadrar amb la realitat. Perquè la fòbia lingüística del nacionalisme espanyol no és només contra el català. És contra tots els idiomes que no siguin imperials: contra el gallec (o hauríem de dir portuguès ja d’una vegada?), contra l’occità, contra l’astur-lleonès, contra l’eusquera, contra l’aragonès, contra l’amazic... És a dir, contra totes les llengus que no siguin el castellà. La qual cosa denota un supremacisme lingüístic incompatible amb la democràcia.

Però a la dreta espanyola i a la mallorquinarra això de la democràcia els cau molt enfora, i fa molt de temps que entre la seva concepció d’Espanya i la democràcia s’han quedat amb la seva Espanya.

Mentrestant, per acabar, ja tenim el primer gabellí autoproclamat neofeixista amb càrrec pagat en vermell i en groc: ni més ni menys que el porter de l’Escolar Toni Prats, que farà feina a les ordres del voxiferant Pedrito Caçador. Enhorabona!
 

Capdepera, agost 2023

PD

Qualque dia també haurem de xerrar de l’esquerra mallorquinarra, que, com tothom sap, també existeix. Intenta posar vaselina a les envestides de la dreta, per tal que no faci tant de mal la violació del territori i de la nostra cultura, però no se’n surt per manca de compromís democràtic i republicà.