Per Llorenç Tous






La creativitat de Déu 








Pel mal ús de la seva llibertat l'home va trencar l'ordre constitucional de l'ésser humà establert per Déu Creador. Adam es va saltar les lleis del Paradís, com si el jardí fos seu i es van acabar les tertúlies amb Déu a l'hora de migdiada.
Però Déu és un amic fidel de l'home, amant de la comunió amb la seva criatura humana i la creativitat del seu amor mai no es rendeix. Sabia que hauria de viure Adam expulsat del Paradís, allunyat de la companyia del seu Creador, separat de la seva residència natural.
Va decidir experimentar també ell en camp aliè al Paradís la proximitat de la seva criatura predilecta, l'home. A la persona del seu Fill va passar a residir com un més dels expulsats de l'Edèn. No va escatimar esforços ni es va acollir a rebaixes. ”No es va aferrar a la seva categoria de Déu… va prendre la condició d'esclau fent-se'n un de tants…presentant-se com a simple home”. Fil 2, 6-7.
Aquest home, el Fill de Déu nascut de Maria a Natzaret, en pocs anys ens va mostrar fins on arriba l'amor de Déu a l'home i com és el projecte de reconciliació i retorn a la casa del Pare. ”A tots els que l'han acceptat els va fer capaços de ser fills de Déu”. Jn 1, 12.
Un altre cop l'ésser humà va demostrar el seu desvari i va posar en creu el Fill de Déu. Però la mort no va poder amb Déu ni amb el seu amor infinit: des de la creu per a tothom qui creu en Ell, es van obrir les portes del Paradís: “Avui seràs amb mi al Paradís”.
“Qui serà el fiscal dels elegits de Déu? Déu, el qui perdona. I a qui tocarà condemnar-los? A Crist Jesús, el que va morir, o, més ben dit, va ressuscitar, el mateix que és a la dreta de Déu, el mateix que intercedeix en favor nostre”. Rm 8, 33-34.


Llorenç Tous
05/08/2023