Per Miquel Piris






Un dels insults que es pot proferir en mallorquí és "bosses tristes". Curiosament, aquest personatge de còmic creat a la Segona Guerra Mundial es diu igual: "Sad Sack". En realitat, és la versió curta de "sad sack of shit" ("una trista bossa de merda"), una expressió militar vulgar que es feia servir durant la 2a GM per dir-li inepte a un soldat.






Dia 17 de juliol, una madona de Llubí, aprofitant que el termòmetre marcava el rècord de temperatura de Balears (44,9°) va tenir la brillant idea d'aprofitar la calorada per fer un tumbet. Madò Juliana Bombera va posar tots els ingredients dins una font de vidre, la va treure a l'ampit d'una finestra on pegava el sol i vint minuts després... va aconseguir un magnífic tumbet cremat. Per moltes pardalades que amolli el nou conseller de Medi Ambient de Vox al Consell de Mallorca, l'expresident dels caçadors, Pedro Bestard, o que la presidenta Profident Prohens s'hagi carregat la conselleria de Medi Ambient, el canvi climàtic ja mossega (ves que la insistència de la presidenta en ensenyar el barram no hi tengui res a veure).

Per mossegada, la que se n'han enduit els negacionistes neonazis del partit de Bestard. La seva mort agònica, calcada a la de Ciutadans, ja ha començat. Quan desapareguin del tot, el partit més corrupte d'Europa s'haurà de tornar a inventar qualque altre partit secundari si vol intentar pactar un govern amb qualcú (tret que Heil Ayuso obtingui l'absoluta). Feijoo ha protagonitzat una campanya electoral carregada de mentides, un espectacle vergonyós que serà recordat tant com el vecino del alcalde, els filets de plastilina o l'impost al sol d'Eme Punto Rajoy. I passades les eleccions, Fakejoo insisteix a mentir afirmant que a Espanya ha de governar la llista més votada. Si no és la nàpia, a aquest home què li està creixent? Si és lo altre, quan n'Ayuso li foti la cossa al cul com a Casado, probablement es podrà dedicar al porno i deixar a l'oblit a Nacho Vidal.

No sé si l'absoluta, però està clar que amb Heil Ayuso el PP millorarà els resultats: menteix molt millor i és molt més descarada que Fakejoo. Madrid va registrar la mortalitat més alta de tota Europa durant la Covid. Més de 7000 persones varen morir a les residències. Mentrestant, la Führer del Manzanares es dedicava a promocionar les terrasses i les canyes: "Libertad!". De tota manera, amb aquesta calorada, ve més de gust explicar bones notícies. Faig parèntesi.

A la Universitat Central de Florida han creat la pintura plasmònica que pot baixar 15 graus la temperatura dels edificis. Es basa en el color de la pell de les papallones o els ocells i es fa amb nanopartícules no contaminants en lloc de pigments químics. Per pintar un Boeing 747 basta poc més d'un quilo (en lloc dels 450 kg d'ara) i en exterior dura dos segles.

Un altre invent prometedor és la bomba de calor d'ones acústiques que utilitza molta menys energia que les actuals. Amb 30 dB, l'equivalent al renou que fa una conversa a volum normal, en té prou per a descomprimir o comprimir l'heli que refreda l'aire o calenta l'aigua fins als vuitanta graus.

Dessalar un metre cúbic d'aigua de la mar costa un euro i mig. Bona part d'aquest preu és el cost de l'electricitat. Científics de la Universitat d'Illinois han aconseguit reduir la despesa energètica un 90% fent servir l'electrodiàlisi: un metre cúbic es podria dessalar per tan sols 15 cèntims! De moment han fet servir aquest sistema per a aigües residuals.

En cas de confirmar-se aquestes tres innovacions, podríem mirar cap al futur amb una mica més d'esperança. Però no n'hi ha prou. El que ja és una realitat és l'aposta europea pel cotxe elèctric. De tota manera, hi ha un corrent d'opinió afirmant que no és la panacea ambiental que ens han venut. Produir un cotxe elèctric és un 70% més contaminant que un de combustió. Les bateries pesen entre 300 i 500 kg i només duren deu anys. I els híbrids són encara pitjor: m'acab de gastar 2000 euros per canviar les bateries del meu perquè em van dir que no me les podien treure. El futur sembla que serà de l'hidrogen i/o dels combustibles sintètics, però no d'aquestes bateries pesades, contaminants que provoquen conflictes ecològics i humans als països extractors de liti. De moment, és més sostenible allargar la vida del nostre cotxe de combustió que comprar un elèctric. I apostar pel transport públic.

Precisament, aquest mes de setembre farà vint-i-cinc anys de la primera Marxa pel Tren de Llevant. D'aquí a milers d'anys, quan arribi a Llevant un equip d'arqueòlegs extraterrestres i vegin que, poc temps abans de l'extinció humana pel canvi climàtic vàrem enterrar unes vies de tren sense estrenar davall tones de terra, deduiran que érem una colla de tarats bosses tristes.