També em costa visualitzar un jutge valorant l’execució d’una fel·lació o un cunnilingus amb un concursant protestant-li com si fos un linier: «Què insinua que no he trobat el clítoris!? Hi ha estat tot el temps ben damunt, demani-li a ella. Però si ha tengut quatre orgasmes! Teatre?! Teatre el teu, però del barat! I ara, per què em treus targeta?!». Quina llàstima que la mala organització ens hagi privat de tanta joia abans no arribi el meteorit.
Per sort, aquí en tenim que no aturen de donar espectacle. El nou vicepresident i conseller de cultura del Govern valencià, per exemple! En quin país pot arribar a un càrrec semblant un expert en la tortura d’animals tan cruel que deixa qualsevol episodi de Saw al nivell d’en Mic o en Titó. Treure un animal a una plaça amb arpons clavats a la columna vertebral per continuar-li clavant ganivets i espases fins a la mort: supera això James Wan! Només un partit hereu de Franco i Hitler pot posar un torero que, a més, nega la violència de gènere a fer de conseller de Cultura. Wait a minute! Un nomenament que està a l’altura a Menorca? De veres? Vox un altre pic?! No, en aquest cas ha estat el partit fundat per un ministre franquista, el Partit Popular, que lluita per semblar més d’ultradreta que Vox. Per això, al Consell de Menorca ha nomenat com a conseller de Cultura a Joan Pons Torres: masclista, xenòfob, homòfob, antivacunes, gonella...
Si PP i Vox guanyen les eleccions, el ministre d’Interior serà l’amic narcotraficant de Feijóo, Marcial Dorado? El d’Igualtat, Dani Alves? El de Ciència, Arévalo? El de Defensa, un iman d’Al Qaeda? Qualsevol film de terror es queda curt, molt curt.
per Miquel Piris
