Si hi ha una lliçó sobre sintaxi que tenim ben ficada al cap, perquè ens l’han repetida a punta pala, és que de què no és adequat als registres formals. I no només de que, sinó qualsevol preposició (a, de, en, amb) que vagi davant la conjunció que.

I així tot, ens equivocam i ni ens adonam *de que hem fet l’errada. Normalment és perquè confiam *en que no ens equivocarem, i això només contribueix *a que l’error es perpetuï. Hem de deixar de somiar *amb que ens sortirà bé sense esforç i en cas *de que ens equivoquem, corregir-ho en poder.

L’excusa per excel·lència és que sense la preposició de vegades l’oració sona forçada, però en realitat, si l’oració sona forçada sense preposició no és perquè la necessiti, sinó perquè la construcció no és natural. En cas de trobar-nos en una situació així, sempre hi ha una alternativa a la preposició: es pot fer servir un nom (Ho vaig aconseguir gràcies a que em vas ajudar a la teva ajuda); un sintagma nominal genèric com el fet, el dret, la idea o la possibilitat (Això es deu a que al fet que no ho sabia); o un infinitiu (Abans de que s’acabi d’acabar el mes anirem a la platja).



També ens han repetit una i una altra vegada que preposició + què, amb accent, sí que és adequat. Alerta de no caure a la trampa. Ni us passi pel cap accentuar tots els que per solucionar el problema. No és que si posam l’accent es torni normatiu (tant de bo!), sinó que quan què és un pronom, sí que pot portar davant una preposició. I com sabem que és un pronom? Perquè es pot substituir per quina cosa, el qual, la qual, els quals o les quals. A què venen aquestes cares? No és tan difícil si un s’ho proposa.

Un darrer apunt. Recordau que tampoc és adequat emprar des de que, tot i que alguns el tinguin molt interioritzat. En aquests casos es pot emprar des que o d’ençà que. Esperam que des que i d’ençà que us donam consells de gramàtica i d’ortografia, domineu més la llengua!