Els períodes preelectorals no serveixen per encarar-nos amb la realitat i els projectes importants ni es toquen; tant és així que en lloc de debatre sobre els problemes allò que es fa és emmascarar-los.

Un exemple molt clar és el que passa amb l'esfondrament econòmic i social del poble de Capdepera. Tots som conscients que any rere any perdem activitat social i s'enfosqueixen les possibilitats de recuperar-nos. Ara fa un segle el poble tenia pràcticament la mateixa població que ara, uns 2.800 h.; des del punt de vista demogràfic no ens hem mogut però observant la vida social i econòmica hi ha un canvi enorme: hem deixat de tenir vida pròpia.

En els darrers anys es parla d'economia circular i de les seves bondats però la realitat és que feim el camí contrari. Fa un segle cada família invertia els guanys en el mateix barri i donava feina a nombrosos treballadors: forners, picapedrers, fusters, botiguers, sabaters, ferrers, etc. El poble en el seu conjunt era una gran unitat de producció i consum que mantenia un equilibri intern.

Amb el desenvolupament del turisme s'inicià una transformació econòmica i demogràfica que ens ha permès consumir més i viure millor però provocant nombrosos desequilibris. Aleshores la gent emprenedora i amb estalvis orientà la seva activitat cap al turisme i començaren a tancar botigues i petites indústries; aquella gent que es desplaçava cap a la zona turística va vendre les seves cases a immigrants disposats a quedar-se, de manera que el poble va mantenir la seva població. Com a conseqüència de tot plegat la renda per capita dels habitants del poble començà a baixar.

En els anys vuitanta aquell flux de població autòctona cap a Cala Rajada perdé força. El sòl de la zona turística s'encarí desmesuradament, cosa que desplaçà la pressió urbanística cap a Capdepera; fou llavors quan començà a bastir-se el barri de Son Poca Palla i la zona de Son Magdalè i Na Gambusina, però els seus residents majoritàriament es desvincularen de la vida del poble. Aquesta pèrdua de vincles entre els veïns és un fet de cada vegada més preocupant.

En aquells anys de forta empenta turística arribaren potents empreses foranes que s'han apropiat d'un sector econòmic fonamental, com és el de l'alimentació, i s'han fet fortes a l'hoteleria i en el sector immobiliari. Els seus guanys no queden en el poble i les petites empreses locals no poden competir amb elles. De cada vegada l'economia dels pobles turístics és més vulnerable i depenent. Un poble de forta tradició pagesa com Campos va perdre l'estiu passat la seva darrera botiga de queviures.

Des de l'Edat Mitjana els pobles disposen d'uns centres urbans on es concentra la vida comercial, religiosa, administrativa i de lleure; quan més extensos són dits espais més important és la població. La profunditat dels canvis desenvolupats en els municipis turístics ha posat en perill la continuïtat d'aquests centres neuràlgics.

La cultura que anam ensorrant era portadora d'una gran riquesa cultural, artesanal, gastronòmica i patrimonial. La majoria dels pobles illencs, conscients del que s'està perdent, realitzen importants inversions en els seus centres urbans, prohibeixen la circulació de vehicles pels principals carrers, recuperen edificis singulars i creen espais públics i zones verdes amb la finalitat de fer els seus pobles més habitables i acollidors, posant en valor el seu patrimoni.

A hores d'ara a les Illes ja hi ha un bon grapat de pobles que han avançat molt en la recuperació del seu centre urbà. A Menorca hi ha Mercadal, un poble situat en el centre de l'illa que ha tret el trànsit del seu casc antic i ofereix una variada oferta gastronòmica i compta amb petits comerços que treuen a la venda productes menorquins. A Mallorca, i a prop de casa nostra, hi ha el cas d'Artà, Sant Llorenç o Manacor, que ha convertit el centre de la població en un eix comercial a cel obert i l'han posat de moda. 

Aquest teixit comercial urbà, heretat o no, és molt vulnerable. Segons Antoni Riera, director tècnic d'Impulsa, entre el 2009 i el 2019 el petit i mitjà comerç ha perdut el 14 % del seu teixit; en canvi els bars i restaurants han crescut un 10 % en el mateix període. La pandèmia de Covid ha fet desaparèixer un de cada deu comerços.

A Capdepera l'eix comercial i cívic anava de l'església fins a la plaça de l'Orient, amb alguns trams complementaris com el que arribava fins el teatre, el del carrer de la Llum i una part del carrer Major. A conseqüència de la pèrdua de teixit comercial i poder econòmic s'entrà en un procés d'empobriment al qual encara no s'ha posat fil a l'agulla de manera seriosa.

Actualment els grans problemes locals són estructurals i complexos, requereixen inversions i actuacions que van més enllà d'una legislatura; recuperar l'antic eix cívic és fonamental si es vol revertir la situació. En els pobles i a les ciutats una part important de l'administració pública sempre ha estat situada en els eixos cívics i ha col·laborat en la seva dinamització. A Capdepera, en canvi, s'ha invertit per allunyar serveis bàsics del centre de la població.

A la legislatura 2015-2019 es va plantejar la recuperació del nucli antic però la reforma quedà encallada i aturada; la complexitat del projecte degué sorprendre l'equip de govern i des de llavors s'ha deixat aparcat. Mesos enrere es va fer una consulta popular per decidir el destí de l'edifici de l'antic ajuntament i s'ha convertit en un altre fracàs.

Al meu entendre no es podia aïllar la recuperació de l'edifici de l'antic ajuntament de la reforma de la plaça d'es Sitjar, de cercar una solució al problema de l'aparcament i de la millora del nucli antic; és a dir, ens trobam davant un problema complex i s'ha ofert una solució puntual i mal plantejada.

 Josep Terrassa Flaquer