—Vens o no vens?
— Ja estic aquí!

Per desgràcia, aquesta resposta és de cada vegada més habitual. L’epidèmia del verb estar ho arrasa tot (cada vegada agafa més significats i sovint serveix per a substituir verbs més precisos), però és especialment virulenta amb el verb ser. Encara som a temps, però, de posar-hi remei.

Per això avui hem volgut tractar la qüestió dels usos dels verbs ser i estar. En principi, la diferència és clara: quan parlam d’un estat resultant d’un canvi o procés, s’utilitza el verb estar, mentre que si es tracta d’una descripció objectiva, s’empra el verb ser. Això ens permet diferenciar entre una característica inherent i un estat transitori. Per exemple: Les cales de Mallorca són precioses (característica inherent), llàstima que a l’estiu estiguin plenes de turistes (estat transitori, o això esperam).

Un cas especial és el que es dona amb els adjectius solter, casat, jubilat, calb, cec, sord, coix, viu i mort. Tradicionalment, amb aquests adjectius s’utilitzava el verb ser, però amb estar també és normatiu i de cada vegada s’utilitza més (potser perquè ara els percebem com a estats transitoris?). Així, podem dir Tu també m’agrades, però som/estic casada.





Per altra banda, quan ens referim a la localització d'algú o d'alguna cosa en un moment determinat, sense referència a la permanència o la durada, feim servir el verb ser, mentre que quan volem indicar la durada o permanència en un lloc, feim servir estar. Per això deim Ja som aquí, però Si vols res, estaré tres dies per aquí. Així que aquest estiu heu de dir No me demanis res perquè som de vacances i Només estaré una setmana de vacances, així que deixa’m tranquil.



Un darrer apunt. Anau alerta, perquè el verb estar no significa només romandre a un lloc. Si dic Durant l’estiu Meryl Streep estarà a l’Hotel Born vol dir que hi viurà, mentre que si dic Durant l’estiu jo estaré a l’Hotel Born, el més probable és que vulgui dir que hi faré feina. Amb el significat de residir o viure, treballar i consistir (La solució al problema està a preocupar-se per l’ortografia), sempre s’utilitza estar i mai el verb ser. I el mateix passa amb expressions com a punt de (Aquell dia estava a punt de perdre els nervis) o en contra de (No me’n passa una de bona; pareix que el món està en contra meva).