Quan a l’exfutbolista de l’Osasuna i comentarista esportiu Michael Robinson li varen detectar un càncer (melanoma amb metàstasi), la seva assegurança privada li va dir que no li pagaria el tractament que costava 14.000 euros al mes. La seva dona li demanà com ho farien per pagar-ho i Robinson contestà: «Mes a mes. Intentaré morir-me prest perquè no et quedis en pilotes». En el darrer quart del s XX, PSOE i el PP privatitzaren companyies estatals que tenien beneficis milionaris com Endesa (González) o Telefónica (Aznar). D’entrada, van afavorir butxaques amigues, com el company de pupitre d’Aznar, Juan Villalonga. Però en el cas elèctric la distribució ha acabat en mans de 4 països estrangers: Xina, Itàlia, Qatar i Argèlia. Ara li toca a la sanitat.

Segons el filòsof nord-americà, Noam Chomsky, per a privatitzar un servei públic primer se l’ha d’infrafinançar per generar el rebuig dels usuaris: les retallades derivades de la crisi del 2008 no s’han solucionat i s’hi ha afegit la saturació provocada per la COVID. Estan enfonsant la sanitat arreu, però a Madrid, amb Ayuso, encara amb més força. De fet, la capital lidera el percentatge de població amb assegurança privada (38 %), seguida per Catalunya (32 %) i Balears (30 %). Segons Chomsky, els rics mantenen una lluita contra la solidaritat en la qual es basa la seguretat social: es volen quedar el negoci.

Paral·lelament, assistim a un final d’etapa del govern de Sánchez i Podemos estel·lar: inflació controlada; el preu de l’energia més baix d’Europa; l’ocupació que puja com no ho feia des de fa setze anys i el Salari Mínim Interprofessional acostant-se a xifres decents si no fos pel cost de l’habitatge, tema especialment sagnant a Balears. Un sou just amb habitatges a preus inabastables podrien ser excuses suficients perquè un metge no vulgui venir a les Balears. Però hi ha més: Balears és el lloc de l’Estat on ha pujat més la pressió assistencial! La decisió del Govern de treure el requisit del català havia de ser una passa més en la degradació de la sanitat pública amb incidència zero sobre la captació de nous metges. Hagués estat una derivada més de l’escorament cap a la ultradreta que viu el país gràcies a PP i Vox. Un incompliment flagrant i vergonyós de l’Estatut del 83 que reconeix el català com a llengua oficial. Tanta sort que el PSIB va fer anques enrera després que Mes amenaçàs amb sortir del govern.

Més de cent milions de nord-americans viuen assetjats per deutes mèdics. Anam cap aquí. I quan hauran acabat amb la sanitat pública, li tocarà a l’educació i a les pensions. La lluita dels rics contra el principi de solidaritat continua amb complicitats escandaloses.