per Miquel Estelrich Bestard
Aquest 27 de gener es complien setanta-vuit anys de l'alliberament del camp d'extermini nazi d' Auschwitz per part del exèrcit rus a la Polònia ocupada, mentre avançava cap Alemanya a la Segona Guerra Mundial. Les autoritats poloneses, per raons òbvies, no han convidat a Rússia per a les celebracions d'aquesta fita. Precisament la qui va pagar el preu més alt de la guerra. Ni més ni manco que 27 milions de russos foren esborrats del mapa pels nazis. Als russos se'ls hi podrà dir de tot, però ningú no podrà negar que si no hagués estat per ells avui tots xerraríem alemany a Europa. Els també tenien lo seu a dins ca seva. I si hi ha una cosa en què s'assemblava Stalin a Franco o a qualsevol dictador d'aquells temps de postguerra era la mania d'esborrar del mapa a tothom qui no pensava com ell.
Rússia va anar a Síria a combatre la ideologia del execrable succés d'Algesires on un individu va apunyalar a una capella a una església, fa pocs dies. A Síria hi va tenir èxit, mentre occident enviava armes per a llevar d'enmig al govern sirià. Rússia va anar a l'Afganistan als anys vuitanta per que el seu poble va cometre l'imperdonable error per a occident de triar un govern socialista del qual es va veure obligat a demanar ajuda a l'URSS davant l'assetjament dels integristes islàmics. Aquí va ser on varen prendre força els talibans.
Fa trenta-tres anys Alemanya es va reunificar gràcies al bon sentit de Moscou. I ara, els fills polítics de Helmut Kohl i els nets d'aquells que envaïren l'URSS el 1941, han decidit finalment l'enviament de tancs alemanys per lluitar contra Rússia i perllongar aquest sense sentit perquè ens volen fer creure que Rússia envairà Europa. El combat serà a Ucraïna, un dels principals escenaris de les atrocitats del Tercer Reich per esclafar als "untermenschen" (subhumans) soviètics. Si aquell octubre del 1990, en plena eufòria de la reunificació, qualcú hagués dit que, en una generació, tancs alemanys tornarien a trepitjar aquesta terra, l'haurien pres per dement. I les sancions, aquelles que ens deien que servirien per a fer minvar la capacitat de foc russa no els hi fa ni pessigolles. En canvi, a nosaltres sí que ens afecta, i molt.
Avui 78 anys després de l'alliberament d'Auschwitz, a un país d'Europa, suposadament democràtic i civilitzat, com és Ucraïna, hi ha lleis racials com La Llei de Pobles Autòctons firmada pel mateix president que escarrufen, posen la pell de gallina i mereix un tema a part.
Tot plegat, no hem après res de la Història.
Miquel Estelrich Bestard
