per Miquel Piris




Juan Diego Botto
triomfa amb la seva obra Una noche sin luna, sobre Lorca. Com el poeta granadí, el pare de Botto també va ser torturat i assassinat per feixistes el 1977. L’actor i dramaturg lamenta que a Espanya encara sigui tan difícil aconseguir informació sobre els assassinats dels franquistes, a diferència d’Argentina, on la tenen centralitzada. Afirma que Lorca encara ens parla en un país on la dreta es dedica a titllar d’il·legítim qualsevol govern que no sigui el seu perquè «consideren que el país és seu. I no, és de tots». És el que pensa el PP de Feijóo; per això bloquegen la renovació d’un Consell General del Poder Judicial i un Tribunal Constitucional més caducats que un iogurt en un supermercat abandonat a Txernòbil. Per això han posat en marxa la guerra jurídica contra el Congrés. El mateix PP (empès per l’Ibex 35, com sempre) ja va impulsar la immissió del TC per retallar l’Estatut català que havia refrendat el Congrés. I si la retallada de l’Estatut ha duit la cua que ha duit, no vull pensar en quin merder ens pot ficar aquesta voladura de la separació de poders i boicot a la Constitució.

 

Parlant de feixisme: Qatar li va regalar viatges i hotels a l’heroi de Kiev, però és almoina comparada amb la fortuna que s’enduia la socialista grega Eva Kaili, exvicepresidenta del Parlament Europeu. No posaria la mà al foc per en Joserra en res, però em jug el que vulgueu que ningú li pagaria un ral a Mr. Camisetes Verdes per a promocionar res, siguin dictadors religiosos masclistes, assassins i homòfobs com els qatarians, o no.

Mentre uns continuen a l’edat mitjana, Estats Units acaba d’assegurar que la fusió nuclear comercial és més a prop. Però científics experts parlen d’un termini de 30 o 60 anys. O sigui, que ens han colat una mentida i haurem d’esperar una eternitat per aconseguir emular les estrelles. Una jugada mestra del retardisme (abans negacionisme climàtic), un moviment nou que impulsen els que diuen que s’ha de lluitar contra el canvi climàtic sense tocar l’economia. Pel que no haurem d’esperar gaire és per veure a Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta Ramos, XV marquesa de Casa Fuerte, a Vox. De mare argentina i pare francès, na Cayetana s’unirà al partit més racista de l’Estat a una filla de cubans, Rocío Monasterio; al fill negre d’un català i una equatoguineana, Ignacio Garriga, o al fill d’un madrileny i una argentina, Ortega Smith. L’acudit es conta sol, però també fa plorera infinita, com tot el que envolta el feixisme.