L'ÀGORA DE L'OBRA CULTURAL BALEAR

En aquesta secció continuam la publicació d'articles tramitats per l'OCB per a la seva publicació a les revistes de l'Associació de Premsa forana. 

D’ençà que es va fundar, l’any 1962, l’Obra Cultural Balear s’ha mantingut fidel als vincles lingüístics i al compromís de defensa i difusió de la nostra llengua pròpia i la nostra cultura. Els reptes de l’Obra, en essència, es mantenen  d’ençà dels seus orígens, atès que la nostra llengua continua minoritzada, sotmesa a pressió, a arbitrarietat i a una legislació adversa, ha retrocedit en l’ús social i és simbòlica en àmbits concrets de l’Administració, com ara la Sanitat i la Justícia. Un canvi demogràfic accelerat ha fet que el català, malgrat algunes millores més teòriques que efectives, hagi perdut presència a les institucions, al carrer i als patis de les escoles.

Cal recordar que la llengua d’un poble és l’espina dorsal de la seva identitat. Enfortir-la és un dels reptes més importants que ha d'afrontar l’Obra Cultural Balear. Vèncer les dificultats és un desafiament conflictiu: l’adversari, extern o intern, tant de la nostra llengua, com de la nostra cultura, ha assolit un poder, especialment mediàtic, que fa servir per afeblir la nostra personalitat.

Les institucions polítiques, dissortadament, són poc sensibles al nostre problema, la seva intervenció no és suficientment eficaç i són minses les seves ajudes a una entitat que ha celebrat el seu seixantè aniversari, una entitat que fa propostes en positiu per tal de redreçar una situació desfavorable. Hem passat de tenir un Govern hostil a la llengua i la cultura a un altre que, tot i ser-hi teòricament favorable, les ha mantingut massa temps al calaix. Per això, cal exigir a tots els partits polítics que, independentment del seu color, reprenguin el compromís amb els pilars de la nostra identitat.

L’Obra Cultural Balear d’avui, la d’ara, la nostra i la del seu conjunt social, esmercen les energies a plantar cara a un retrocés per l’absència d’interès envers allò que ens identifica com a poble, com a societat.

Alguns dels nostres reptes són cohesionar de manera transversal el moviment que pretén recuperar la normalitat de l’ús del català en tots els àmbits; encapçalar i impulsar ―juntament amb altres entitats que persegueixen la mateixa finalitat― accions per situar el debat en una societat que desconeix els nostres referents històrics; fer costat a aquelles iniciatives que puguin enriquir el nostre patrimoni lingüístic, però també el nostre patrimoni cultural o sentimental, en el seu sentit més extens. Ja hem començat a fer-ho reunint-nos amb les principals institucions i partits de les Illes Balears, reforçant la Federació Llull i la xarxa territorial de delegacions, promovent campanyes adreçades a fomentar el català i organitzant desenes de conferències i taules redones que afrontin els reptes des del pensament crític. No n’hi ha prou, però, cal seguir avançant i creixent en contactes, complicitats...

Per tal d’abastar tots els objectius que ens proposam, ens cal el suport de totes les persones que s’identifiquen amb aquesta causa, una causa justa. Volem créixer entre els sectors més joves; treballar conjuntament amb les associacions de nouvinguts per promoure una ciutadania inclusiva que es comprometi amb la nostra llengua i cultura; obrir delegacions en els municipis on no n’hi hagi; donar suport a les publicacions locals en català; crear noves sectorials que aglutinin i reforcin el compromís del nostre teixit empresarial amb el país, i fer costat a la cultura popular. En definitiva, volem assolir que la nostra entitat agomboli tots aquells que sentim com a propis els interessos lingüístics, culturals i territorials de l’Obra Cultural Balear.

Per afrontar els reptes de futur, necessitam augmentar la base de socis, tan importants per finançar, defensar i difondre el nostre projecte, i també una xarxa de simpatitzants que vulguin ajudar a empènyer una empresa necessària.

Els reptes són molts, i molt diversos els fronts on cal la nostra presència. Per això cercam complicitats, per consolidar i reforçar la nostra tenaç fidelitat a la llengua, a la cultura i al país.


Joan Miralles Plantalamor