"Jo fa temps que he perdut una mica aquest sentiment de poble"
"Sens dubte apostaria per un transport públic municipal"
Parlar amb en Pep Uceda és un plaer particular. Ens coneixem des de menuts i és de les persones a la que tenc en alta estima des de fa més temps. Va ser un dels primers amics. Vàrem compartir espai de vida als carrers de Son Gargori de les darreries dels anys seixanta i primera part dels setanta. A més de l'anècdota personal, en Pep, aquest gabellí d'arrels d'Andújar (Jaén), és una veu autoritzada de la cultura gabellina (fa molts anys que està lligat al teatre) i ha fet de la pesca la seva professió a on ha tingut i té responsabilitats col·lectives i privades. Entenc que a més de retrobar-nos i fer un vermut un dissabte al matí del mes de juliol, l'ocasió pot servir per recollir la Capdepera que vol d'aquí a vint anys.
- Com voldries que Capdepera fos d'aquí a vint anys?
- M'agradaria que fos un poble habitable. Còmode per viure. Amb identitat. Amb identitat no vull dir que sigui necessàriament tancat. Ja que jo comprenc i entenc Capdepera com a un poble obert. Capdepera sempre ha estat un poble d'acollida. Només ha canviat la llunyania d'on venim els gabellins.
Als darrers anys podem observar que la nostra població és molt variada. I m'agradaria que aquesta varietat dugui molt de respecte per a les diferències i animàs a la convivència. I no ho dic perquè no es pugui viure ara o no hi hagi respecte, però Cala Rajada, és la zona més complicada del municipi. Per l'acumulació de població diversa i pel fet turístic. A vegades és més complicat viure.
- I com fer que la riquesa de la diversitat ens ajudi a tenir identitat de poble, les festes creus que ajuden?
- Jo vaig conèixer un sant Antoni distint. Cantant cançons que poc tenien a veure amb la poca festa que va acabar sent, el fet de ser dimoni sabíem que ningú volia ser-ho, unes festes on hi havia parts i quarts i poc integradores. Avui són completament distintes. Fa poble? No ho sé. El dia de sant Antoni és un sol dia i n'és especial. Ara bé, sense desmerèixer, perquè a més per feina no sempre l'he poguda gaudir, jo som més dels Reis. La festa dels Reis és la meva festa preferida. Sempre he estat a prop del món dels cavalls, aglutina a molta gent, la comissió dels reis, la il·lusió dels infants... Però són dies concrets. Supòs que les festes ajuda a donar valors i identitat al poble.
Les nostres festes es diferencien de les dels pobles d'interior. No ens podem comparar amb Artà, per exemple, quan arriba Sant Salvador. L'estiu és complicat. No te'n pots anar de festa després de fer quaranta habitacions i l'endemà unes altres quaranta. És un altre ritme. Aquí tenim trull cada dia durant l'estiu. Cala Rajada és un centre d'interès diari similar a les festes que poden tenir qualsevol poble des Pla.
Avui les festes, almanco per a jo, és una oportunitat de veure gent que fa temps que no veus, que ja no viuen al poble. Es una ocasió de trobar-te amb la gent amb qui has fet vida en qualque moment.
- Parlant de viure fora. De quan jo vaig anar a estudiar a Palma a ara, Capdepera ha passat de 5 a 12 mil habitants. Com veus aquesta evolució?
- Jo fa temps que he perdut una mica aquest sentiment de poble. Quan vaig a Capdepera, a plaça, si que ho tenc. Em sent en comunitat. Conec i em coneixen. A Cala Rajada no em passa tant.
- I t'agrada?
- No. M'agrada el model de Capdepera. Jo, només ho trob al moll. Igual el meu món centrat a la mar fa que no conegui tanta gent. Ara bé, si parlem del que m'agradaria, ho tenc clar. Voldria que el model de Capdepera fos possible a Cala Rajada també.
És cert que ara hi ha dues escoles i abans només una. Que jo vaig fent anys, que tenc un món centrat al moll. No em molesta que siguem molts. Si, la incomoditat que això provoca. Fa un poble més incòmode. No pots quedar a Can Patilla per fer una cervesa sense pensar on podràs aparcar. El transport públic ha millorat la nostra connexió amb Manacor, Palma o altres pobles, però aquí...
- Apostaries per un transport públic municipal?
- Sens dubte. Et feria la vida més còmoda. Jo ho he vist a diferents llocs. Però hauria de tenir una freqüència de 10-15 minuts. No podem pensar que una dona quan ha acabat de fer vuit hores a un hotel hagi d'esperar una hora a què passi el bus per arribar a casa. O a Cala Mesquida, com s'hi va a fer feina si no tens cotxe? A més, fent que després no hi hagi aparcaments per aquells que volen anar a la platja. Crec que és una solució. A vegades gastem en coses menys importants.
Estaria molt bé, però ha de servir als que fan feina. Per tant, amb alta freqüència, al contrari no s'emprarà. Si tens bona oferta pots deixar el cotxe a casa teva.
- Deixar el cotxe a casa?
- És complicat. Ja ho és aparcar a prop de casa teva. Tenim els mateixos carrers, per tant, el mateix espai per aparcar, som més gent i molts més cotxes que fa vint anys. La cosa és clara.
- Hem de menester aparcaments?
- Evidentment. Alguna cosa hem de fer. Llevar el cotxe i peatonitzar es pot fer. Ho ha fet Manacor i ha canviat força. Ho ha fet Artà, ho ha fet Son Servera i han millorat com a pobles.
Abans de prendre mesures com aquestes has de tenir solucions previstes.
Hem de menester aparcaments i espais pels vianants. Hem de tenir espai per caminar, voreres per on puguis passar, hem de fer un poble amb arbres. Ara no pots passejar per Cala Rajada amb la calor que fa. I quan dic arbres no dic pins. Sabem les dificultats que provoquen al manteniment dels carrers els pins, però hi ha altres arbres autòctons que també donen ombres.
M'agradaria que posàssim més guapa a Capdepera.
- El turisme com ho veus?
- Uf! El meu respecte pel meu desconeixement. Després de tot el que hem passat.
Jo sempre he pensat que el tot inclòs no ajuda i no m'agrada. Buida els serveis del voltant de l'hotel.
Crec que hauríem de mirar que feim i que deixam fer. El camí a Cala Agulla no té res a veure amb allò que era. I no em referesc a la darrera reforma del carrer. Em referesc als locals i construccions privades. Cada un va a «su bola» i això dona mala imatge.
Jo crec que més que un tipus de turisme el que hi ha és turismes distints segons els mesos en el que estam. Crec que el nostre poble el pot gaudir tota la població. És absurd que jo no pugui anar a París perquè només sigui per rics. Aniré a un hotel una mica més barat. No m'agradaria ser Saint-Tropez per dir alguna cosa. Crec que Capdepera la pot gaudir tota classe de persona. No tothom va a jugar a golf o es vol passar una setmana estès a la sorra.
Ah! I hem de poder oferir allò que puguem absorbir. És una barbaritat que no hi hagi espai per aparcar i augmentem el nombre de cotxes de lloguer, que augmentem l'oferta complementària i no tinguem cambrers...
- Passem als sectors primaris. La pesca i l'agricultura...
- Veig mal futur per a poder viure de l'agricultura. Ho veig complicat. La pujada del gasoil pot acabar de buidar el camp o les iniciatives de joves amb agricultura ecològica.
La pesca? Les xarxes socials ens ha duit la generalització d'opinions «d'experts» de la pesca que realment tenen poc coneixement. El problema és que són agosarats i opinen i generen opinió pública basada en punts de vista molts febles. I malauradament, veim com es tradueix a normativa algunes d'aquestes opinions. S'empren fotografies d'altres bandes per denunciar les xarxes que emprem a la pesca de Mallorca. Generen una situació de desprotecció als pescadors. Probablement ens quedarem fora la flota de bous. Ara tenim cent cinquanta dies de feina a l'any. I a més tenim més zona protegida a Balears que a la Mediterrània i ens obliguen, després de protegir, a actuar igual que a les zones que no han protegit mai. El futur és complicat. A més a Mallorca som pocs. Aquí tenim només una trentena de barques de bou. Tenim poca capacitat d'influència.
- Anem tancant i concretant els somnis
- Crec que no tenc cap somni en concret. M'agradaria que el que es faci estigui ben fet. Que no duri sols uns anys. Que el que es faci duri anys, a consciència. Que fer un Teatre, amb tota la bona voluntat, amb unes grades que s'havien de moure i que no ho han fet mai, amb una entrada que no pot ficar res darrere. Tens un teatre, és veritat. Però perdérem una oportunitat.
Fer les coses ben fetes. Això és el que m'agradaria: coses ben fetes i que ho pensem per als anys vinents i sobretot, no perdre més oportunitats fent obres que en un parell d'anys queden petites, són xereques o no han tingut en compte el creixement.
I que sigui un poble còmode per viure!
