JM Rosa
Ens trobem amb na Maria Orts amb la mar de Cala Rajada enfront de nosaltres. Les festes del Carme ens avisa que el mes de juliol ja ha començat. Na Maria és una dona compromesa amb el seu poble i amb el medi ambient. Durant anys ha estat una de les veus reconegudes en la lluita per a tenir un poble més sostenible. Un temps la podríem catalogar d'ecologista, però malauradament, allò que pronosticaven els ecologistes fa temps, avui són evidències. I les mesures que proposaven els ecologistes, avui formen part de les línies d'intervenció de la Comissió Europea.
La conversa amb na Maria ha estat intensa pel que fa a l'aportació de detalls i a defensa d'un futur per un poble més sostenible. Aquests dies de calor la seva veu i els seus raonaments prenen força.
- Bones tardes Maria, com t'agradaria que fos Capdepera d'aquí a vint anys?
- Bones Joan Manuel! Capdepera té molts de reptes. Partim d'un punt boníssim. La seva situació geogràfica, la seva naturalesa, muntanya, mar, població vinguda de molts llocs, mestissatge... Ens falta sentiment de poble, anar tots a l'una. A mi em preocupa el futur dels nostres fills, les generacions que venen.
Mira, estam aquí al port i podem observar unes obres majestuoses per aturar les llevantades i al mateix temps fem un passeig marítim que ha guanyat tres metros d'amplada, que estan damunt ses roques, només ciment, sense ombres... Crec que hauríem de naturalitzar el poble.
- Com ho concretaries?
- Els carrers han de deixar detenir un ús quasi exclusiu pels cotxos. Han de guanyar espai els arbres, que ens donaran ombra i permetran baixar les temperatures. Tenir els carrers mes amables per les persones ajuda a tenir ganes de passejar, de sortir. I això ajuda a trobar-nos, a parlar entre nosaltres...
Hem de menester fer una important reforma circulatòria. La doble circulació ha de perdre pes i el caminar, la bicicleta n'ha de guanyar.
- Però els cotxes existeixen...
- Sí, clar. Però hem de procurar eliminar de les nostres rutines el cotxe en els desplaçaments molts curts. Dins el poble hauríem d'evitar-ho sempre que sigui possible. Caminar, bicicleta... A més és insostenible que hi hagi tant de cotxes com a persones a una casa. Mediambientalment i econòmicament. Igual acabarem l'any amb la benzina a tres euros.
A part de la circulació, afegiria que hem de menester més ombres. A Cala Agulla tenim un bosquet que va de la depuradora fins a l'escola que tothom empra, m'atreviria a dir que mal empram i deterioram que es podria convertir en un parc forestal, ben cuidat i que es convertís en un pulmó que doni vida a Cala Rajada. També el que parlàvem dels carrers amb arbres. Tenir arbres és baixar les temperatures.
- Maria, Capdepera ha crescut molt en habitants, tu creus que ha de continuar creixent?
- No. Crec que no ha de continuar creixent. I diria que el problema el concentrem a Cala Rajada que la nostra norma urbanística permet planta baixa més tres. Si permetem això i tenim unes Normes Subsidiàries de Planejament (urbanístiques) a Capdepera de l'any 1986, el resultat és que tenim una densitat de població molt alta i serveis no ajustats a la quantitat de població. I no només en circulació, aparcaments que parlàvem abans. En tota classe de serveis.
- Però com a somni, t'agradaria ser un poble o una petita ciutat?
- No. Vull seguir sent un poble. Vull que els meus fills puguin sortir pel carrer i els coneguin. Vull que si passa res sàpiguen on venir a cercar-me. Vull aquesta vida de poble.
Tal vegada hi hagi diferències entre Capdepera i Cala Rajada pel que parlàvem de l'urbanisme, però encara és manejable. No hauria de créixer més. Jo visc a Cala Rajada i conec els meus veïns. Molt distints entre nosaltres. Al meu edifici hi ha cinc nacionalitats diferents.
- Caram!! Com fer Comunitat? Com fer poble amb la diversitat que tenim?
- Hem de tenir objectius comuns. Implicar a la gent des d'allò més a prop. La neteja, els tipus de turistes que fan malbé al poble. Venguin d'allà on venguin, les persones que s'han establert al poble no volen brutor, ni trobar-se al portal de casa seva restos de bauxes, no poder dormir els vespres... Aquests problemes són comuns a tots els residents. Hagis nascut on hagis nascut.
Hem de tenir esperança en millorar-ho junts! El futur pot ser difícil i l'esperança és la força per afrontar-ho.
- No és fàcil la participació en el poble...
- Les formes de participar no són les mateixes de sempre. Han canviat les maneres de comunicació. Però a la gent els continua preocupant el mateix, el molesta el mateix. La convivència és clau. Per tant, hem de començar pel que és més petit. Per ser un bon veïnat, per dur-nos bé i saber conviure. Hi ha molta diversitat i aquesta creix de portes a dins. Un migrant manté les seves arrels de portes a dins. En conseqüència, treballem la identitat des de la convivència. No hi ha una sola manera de participar, de formar part del poble.
- Continuem Maria. Temes d'infraestructures...
- A mi m'agradaria que a Cala Rajada es pogués arribar amb tramvia. Per l'autovia Joan Carles I. Que hauria de deixar de ser autovia. Hauria de tenir arbres que donin ombres, espai per caminar, espai per poder anar en bicicleta, espai pel tramvia i carril d'anada i un altre de tornada pels cotxes.
Amb una bona estació final de trajecte. Connectada amb la resta de l'illa.
També crec que, i tenim bons serveis socials, hauríem de millorar per a la població major, ja que cada vegada és una població més envellida.
- Turisme...
- Ens estam jugant el futur. M'agradaria que no hi arribassim tard. Està molt relacionat prendre mesures que cuidin el medi ambient amb tenir turistes. No hi haurà turisme si la temperatura mitjana continua pujant i fa insuportable l'estiu. És així de fàcil! Si no tenim energia ni aigua no hi haurà turisme. Per tant, posem remei! Hem de recuperar els aljubs, la recollida d'aigua, ombres... No podem continuar fent passejos marítims d'aquesta manera. No hi haurà turisme si tenim carrers que a l'estiu hi ha 40 graus o més. No hi haurà turisme si les platges desapareixen per la nostra febre constructora. Hem de posar remei!
- Pesca...
- Igual. És la mateixa lògica. Hem de cuidar el que tenim. L'entrada d'espècies invasores, la cura de la mar, els tipus de pesca..., són factors que cal tenir en compte perquè pugui ser viable. A més de l'energia amb les que es mou les barques
- Però hi ha coses que Capdepera tota sola no pot evitar...
- Mira, en les nostres mans està tenir un sistema de pluvials que pugui assumir les pluges intensives, que no passin les torrentades de cada final d'estiu. En les nostres mans està baixar dos-tres graus la temperatura dels nostres carrers, del nostre espai públic amb més arbres que donin ombres, en les nostres mans està retrocedir les construccions de la primera línia de mar a fi de poder mantenir les nostres platges i litoral com les coneixem. I sobre l'energia també ens hem de posicionar com a poble.
- I de l'agricultura que em dius
- El camí que duim és el de convertir l'espai per conrar en espai per xalets amb piscines. És molt més rendible dedicar el terreny a xalets que a conrar. Ja veurem que passarà quan no hagi aigua a bastament. Si les decisions de futur comú sols es prenen pel valor econòmic que avui puc obtenir de manera privada...
- En definitiva...
- M'agradaria que tant el turisme, l'agricultura com la pesca tenguin un espai important en la Capdepera dels propers vint anys, però per això hem de prendre mesures que permetin que sigui viable econòmicament. Jo entenc que les mesures medi ambientals son claus per a que puguin tenir viabilitat. I que hem de prendre-les ja de manera decidida.
I m'agradaria que nosaltres, tots els que vivim aquí, ens facem corresponsables de la cura que està a la nostra mà fer. Em referesc a actituds cíviques com pot ser no embrutar, no tirar llosques en terra o a les platges... I que fóssim un poble de persones solidàries amb els veïns que ho passen malament. M'agradaria que hi hagués més associacionisme. Que les escoles continuïn essent un espai de referència com ho són ara. Estan fent una feinada!
- Hem de concretar Maria
Somni sobre el poble: Uns carrers completament diferents. Amb una bona reforma circulatòria. Que tenguin espai pels vianants, les bicicletes, amb arbres. Que hi hagi 10 graus menys pels carrers!
Somni sobre la població: Que sigui poble! Que la nostra diversitat doni riquesa al poble i que siguem bons veïnats.
J.M. Rosa
