Estic convençut que, de la mateixa manera que hi ha regles matemàtiques bàsiques, hi ha drets i valors universals independents dels éssers humans, i el primer de tots és el dret a la vida. La qüestió és: on estan escrits?, qui és, que no sigui l'ésser humà, que els pot conferir?, podem acceptar l'existència de drets i valors més enllà de la nostra percepció, però no podem situar-nos fora de la nostra percepció. Seria com si correspongués al moix decidir si les rates es poden menjar o no.
Benvolguda i estimada Terra:
Aquests dies molts de líders mundials s'han reunit per debatre i tractar que la teva temperatura global no apugi més de dos graus abans que acabi aquest segle, en altres paraules, perquè no tenguis més febre del que recomanen els teus metges i no t'empipis tant que ens enviïs a tots a fer punyetes. En aquestes alçades de l'evolució humana i natural t'estaràs demanat qui són els teus metges i qui són aquells que en realitat es preocupen per la teva salut. Jo no sabria donar-te una resposta palesa i convincent. Hi ha de tot. Podries trobar grups i gent que en nom teu han evitat que tallin els boscos i selves o que acabin amb una espècie, a animal o vegetal que han trescat per damunt tu milers i milers d'anys abans que ens veiessis néixer, a nosaltres els humans. N'hi ha d'altres que, en canvi, han aprofitat tota la saviesa que ens has donat per anar en contra teva, que en realitat és anar en contra de nosaltres mateixos. Des que ens posàrem a viure aquí, només t'hem fet malbé i hem explotat els teus recursos irracionalment, els que ens ofereixes gratuïtament, creient que el simple fet d'estar aquí ens feia automàticament propietaris de tot el que la nostra vista fos capaç de veure.
Diuen que els acords als quals s'han arribat en aquesta cimera del Canvi Climàtic seran decisius perquè, almanco aquí, casa teva, sigui un lloc més habitable. Jo no ho crec. El que en realitat se sol debatre en aquestes cimeres, el que en realitat vénen a dir i tracten de fer veure a les societats mundials és, a parer meu i de moltíssima gent, com ens hem d'adaptar a viure en el món que hem creat. De com ens hem d'avesar a viure entre tots els fems que produïm. Com ens hem d'avesar a anar amb màscares per les ciutats per no alenar tota la brutícia dels nostres combustibles fòssils per poder desplaçar-nos. I veure com a normal nedar entre illes de plàstics que arriben a les nostres costes dins un oceà de cada dia més àcid. I que les onades de calor i fred siguin tan normals que ni tan sols ens preocupem si afecten directament la nostra salut; que els huracans siguin tan habituals com les postes de sol i les sequeres tan quotidianes que evolucionem fins a esdevenir éssers que necessitin poca aigua per viure. Això és el que hi ha darrere aquestes cimeres. El més bo de tot, emperò, és que diuen que tot això s'hauria de fer abans d'acabar el segle. Molts d'ells, per no dir tots, ja no hi seran. Només existiran els nostres descendents, que patiran de forma habitual el llegat que varen transmetre les poques ganes i la poca voluntat de voler canviar, almanco per a les futures generacions d'humans.
Tu, planeta Terra, d'això en saps una estona. Des que vares néixer, has vist tota classe de desastres produïts per la teva pròpia evolució i també per factors venguts de fora. Des de ser una bolla coberta de gel fins al pitjor dels inferns que ens puguem imaginar, a causa de l'impacte d'un meteorit de grans proporcions. Tot això ho vares superar. El CO2, del qual ens queixam tant ara, és un gas que tu coneixes molt bé, i no crec que en tenguis un bon record, almanco les teves primeres formes de vida no en tenen un bon record. Era un gas letal que va canviar gràcies a la teva aliada més poderosa, la senyora Evolució. Quan vares passar per totes aquestes dificultats d'acceptar vida damunt teu, la senyora Evolució observava el que passava, observava com es desfeien, en un món tòxic ple de gasos letals, les formes de vida, fins que va sentir llàstima i els hi va dir: us voleu rendir o seguir endavant? Volem seguir endavant, varen dir els microbis i éssers primitius. D'acord, però per a això haureu de prescindir de costums entranyables i coses que ja no necessitau gens, fixau-vos en les circumstàncies, és impossible seguir així, crec que ho sabeu. Qui vol desfer-se de les espines? Qui vol desfer-se d'un escut damunt la seva esquena? Algú de vosaltres té ganes de caminar en posició dreta, amb dues cames.
De tots els teus moviments naturals, ja siguin els volcans, terratrèmols o tsunamis, els volcans són els que ens fan més mal, a llarg termini. S'ha demostrat rigorosament que, cada vegada que fas que un volcà entri en erupció, la quantitat de gasos que llances a l'atmosfera fa canviar el model climàtic d'una altra part de la terra. Per exemple, quan vares va entrar en erupció el Pinatubo, de les Filipines, l'any 1991, es va poder constatar que la temperatura global va minvar dos graus els anys posteriors. Que a l'Àfrica subsahariana hi va haver un baixada de pluviositat mai vista, augmentant les sequeres. Bé, doncs, aquesta circumstància ha estat aprofitada per qualque desaprensiu fins al punt que volen crear una altra erupció semblant a la del Pinatubo, no en forma de volcà, sinó en forma de llançar-te a l'atmosfera diòxid de sofre per causar el mateix efecte del Pinatubo. I tot per fer-te minvar la temperatura global, com l'acord al qual es vol arribar a les cimeres del Canvi Climàtic. Aquesta és una opció real, si ja no s'ha duit a terme. Tendria uns efectes devastadors a escala global. Com s'ha vist en els Pinatubos reals, canviaria el model climàtic d'altres parts del món, provocant sequeres fortes. Com que a nosaltres ens costa tant de desfer-nos de coses tan entranyables, de canviar de costums per a estar millor entre nosaltres mateixos, de no ser tan agressius amb tu, no creguis que deixarem d'emprar els nostres cotxes així com així, ni que deixarem de fabricar plàstics innecessaris, ni d'arrabassar selves senceres per trobar els metalls necessaris per fabricar GPSs, ordinadors i telèfons de darrera generació. Abans veurem per aquestes pantalles, en rigorós directe, com es desglacen les masses de gel de les regions polars i com les inundacions i les pluges se'n duen els cotxes, literalment, a fer punyetes. Llavors no et quedarà més remei que tornar cridar la teva serventa més fidel, la senyora Evolució, perquè ens faci un parell de preguntes.
Miquel Estelrich Bestard
