La platja de Ses Covasses

Ses Covasses mai no havia format part del nostre inventari de platges naturals però enguany llueix com no l'havíem vista cap any, gairebé irreconeixible. De fet, la cala no mostra cap traça d'haver comptat en tota la seva existència d'un sistema dunar. Aleshores cal preguntar-se: que ha passat?.

Els canvis naturals sempre responen a unes causes; tot té la seva lògica i explicació. Dita cala sempre havia comptat amb una platja minúscula amb escassa arena però els darrers temporals d'enguany hi han abocat centenars de tones d'arena. D'on prové l'arena?, què ha fet possible el desplaçament d'aquest valuós sediment?.

La meva hipòtesi és que la part submergida de la platja de Cala Agulla rep aportacions d'arena procedent dels extensos bancs situats davant Sa Mesquida. Els corrents marins desplacen dits sediments més enllà del Cap d'es Freu i entren dins Cala Agulla, aportant una arena que compensa, en part, aquella que es perd entre les dunes.

Enguany els sediments que sempre s'havien desplaçat en direcció a la platja de l'Agulla han estat desviats pels temporals en direcció a Ses Covasses; per tant, seguint la meva hipòtesi, la nostra platja emblemàtica ha perdut una part dels sediments que l'alimentaven i això la fa molt més vulnerable, accelerant el procés de degradació.

Durant molts d'anys i diàriament nombrosos vaixells fondegen en els mesos d'estiu a l'entrada de la cala de Ses Covasses, a l'indret on una pradera de posidònia barrava el pas a l'entrada d'arena que es desplaçava en direcció a l'Agulla. Centenars d'àncores de vaixells de lloguer, desconeixedors dels fons marí i de la seva importància, han llaurat les praderies de posidònia de tal manera que aquesta ha deixat de ser una barrera natural que impedia l'entrada d'arena.

Cal una investigació i que els biòlegs de la Reserva marina hi treballin.