"...més gust encara ha estat ser còmplice de com aquesta història anava cobrant forma i com nosaltres l’hem acompanyat per oferir-vos aquest menú suculent a base de llegum".

Intervenció a la presentació del llibre de Biel Torres al teatre de Capdepera dia 22 d'abril 

Era l’any 2019, abans de la pandèmia, quan un dia en Biel Torres ens convocà a l’Orient a en Joan Cabalgante i a mi per encomanar-nos tasca respectiva al voltant d’aquest llibre, Pupil·les de llegum.

Les trifulgues literàries entre els tres ja havien començat temps enrere arran del concurs de narrativa curta Ploma de ferro, convocats per l’Ajuntament, on tots dos havien pres part en diverses ocasions. Però fou especialment arran d’uns cursos d’escriptura creativa quan es va desfermar la relació personal i també passàrem a compartir i ser espectadors de la producció creativa d’en Biel (com podreu comprovar a aquest llibre).

A partir de llavors, a través del GoogleDrive en Joan i jo anàvem llegint i fent anotacions al text original d’en Biel, en alguns casos per confirmar dubtes, proposar canvi d’estructura en el text per donar-li més cohesió, altres vegades perquè en Biel ens fes aclariments i en d’altres per confirmar algunes paraules o expressions.

Així, idò, la meva intervenció en aquest llibre al final ha estat més d’acabats i de polits més que la que se m’havia encomanat inicialment, fer l’epíleg.

Aleshores aquesta feina ha estat més de treballar sobre el text, en la cohesió, en l’estil, deixant-me embaucar pel fil de la història i per la companyia de la rebesàvia Bet Barruana, especialment durant en Nadal-Cap d’Any de 2020, en què madò Bet compartí amb mi bones estones de sofà i portàtil. I així, mentre feia i desfeia per dins el llenguatge d’en Biel, intentant cercar el registre lingüístic més adequat per a cada fragment, per mantenir les característiques lingüístiques dels personatges, feia un croquis mental de l’ambient de la Cala Rajada que s’hi narra, on hi havia què, dels jocs d’infantesa, de les bretolades amb els amics i companys d’escola, del reguitzell de noms i malnoms que hi apareixen, de foravila, de la pesca, de Capdepera, de l’educació i la moral... Em meravellava de la quantitat d’informació continguda en aquesta «joia» de llibre i de la quantitat d’informació que ens aporta, ara que ja ha pres forma de Memòries.

Pens que és un regal que aquest llibre aparegui gairebé alhora de Mirant el silenci o de Celistre, tots dos de Jaume Fuster; així com també d’articles diversos apareguts a la revista Cap Vermell sobre la Cala Rajada d’antany, de les cròniques de Meyme o de les comunicacions de les Jornades d’Estudis Locals sobre el turisme que es dugueren a terme l’any 2010 (i que estan per veure la llum). Perquè tots tracten amb la mateixa mirada dels canvis que ha sofert el nostre municipi, de la transició que ha sofert el municipi per adaptar-se al sector serveis. Constitueixen una bona informació per entendre’ns com a poble.

En definitiva, ha estat un gust fer feina amb en Biel i que m’hagi deixat intervenir lingüísticament en el llibre. Però més gust encara ha estat ser còmplice de com aquesta història anava cobrant forma i com nosaltres l’hem acompanyat per oferir-vos aquest menú suculent a base de llegum.