El dimoni Gros del sant Antoni gabellí
Els lectors que tingueren accés a l'escrit que, sota el títol de "Bons Cristians" publicà aquesta revista, dies passats, encara es fan creus de Setmana Santa per esbrinar qui deu ser aquesta gent que formà quasi una barricada de cotxes impedint la processó. Costa creure que es tractàs de "bons cristians", ja que – per desgràcia i tristesa catòlica – de cada dia que passa són més pocs. I podeu estar segurs que tots els bons cristians del poble (i alguns no tan bons, manco els vellets i els impedits) eren presents a les processons dels dos dies de Dolor.
A Cala Rajada se suspengueren les desfilades per què, segons compten, no trobaren portadors pels "passos" de les imatges. A Capdepera tingueren més bona sort, ja que, encara, queden homes i dones de bona voluntat que volen perpetuar la tradició i donaren una mà i els dos colzes, tot i que hi havia en el temple parroquial – segons ens conta un dels portadors – més estrangers que mallorquins. Però quan un resta bocabadat és quan comprova, amb els seus propis ulls, que alguns "bons cristians" (o, almanco, destacats practicants) prefereixen veure passar la processó en comptes de participar-hi.
Per tant... el qui estigui lliure de pecat que llanci la primera pedra i vagi amb compte a no ferir-se un os de la cama. Precisament, ens conten que una d'aquestes devotes persones amb molt de comandament entre la cúria ¿¿?? (no citen el nom) pontificava: __ "Això són dues afaitades, no hi ha relleu, no paga la pena restaurar cap imatge. Les processons del poble: l'Esperança i Setmana Santa estan sentenciades..."·
I quelcom d'això hi deu haver, quan vàrem poder contemplar el canvi de marxa de les portadores del Ressuscitat què amb "peus de moixeta" semblaven no voler-se arriscar, amb la imatge de la Mare a l'Encontre del seu Fill, a la plaça del Sitjar. Mai havien estat tan lluny el Fill de la Mare com enguany. Ens diuen que mancava l'enyorada presència d'en Miquel, que fa un temps ens va deixar i què sabia organitzar aquesta típica trobada què, des de sempre, atracava al Crist Ressuscitat a la seva Divina Mare. Sembla que, enguany, malauradament, també hi mancava na Maria, però per raons de salut.
I un que mira i escolta, reconeixent que a l'Encontre hi va haver molta gent, medita les paraules de l'esmentada senyora, que no van de verbes, que en realitat això ja són "faves comptades". L'única processó que s'aguanta és la de Sant Antoni i els dimonis. Idò, ¿Què us pensàveu?
Amb què ens hem de veure, bona genteta! Quins temps, Bon Jesuset!
GUAITA
Dimonis de Sant Antoni
