Escrit de Jaume Fuster i Alzina publicat a la presentació del llibre 75 aniversari de l'Escolar (1946-2021) de Miquel Bestard
El 2016, coincidint amb el 70è aniversari de la fundació del C.E. Escolar, Miquel Bestard va iniciar una sèrie col·laboracions que Cap Vermell va anar publicant i que el 2020 van arribar als 100 articles. Era, és, la Història del C.E. Escolar, una visió exhaustiva i acurada del naixement i evolució, al llarg de set dècades, d'una institució que és el principal referent esportiu del nostre municipi. Aquests articles es varen publicar il·lustrats per més de 500 fotografies, testimoni gràfic essencial de tots aquests anys, imatges imprescindibles que segurament engrescaran molts de lectors de futures generacions.
Ara, aquests articles, aquest gavadal de feina d'investigació i recopilació que ha duit a terme en Miquel Bestard, pren forma de llibre, que és el mitjà on la història té el seu hàbitat natural, per molt que les noves tecnologies i els sistemes digitals sembli que volen arraconar els mitjans impresos. En aquesta publicació, l'autor ha comptat amb el precedent d'una molt interessant història del club verd-i-blanc, que anys enrere va escriure en Sebastià Ferrer, Maleter, amb motiu del 50è aniversari de la institució i sota el títol de “C.D.Escolar”. Però la d'en Bestard és una història “nova” per moltes raons, començant per la personalitat de l'autor i passant pel caramull d'aportacions inèdites que aquest ha fet en un treball que ha durat més de quatre anys.
Seria molt difícil trobar algú millor que en Bestard per a endegar un treball d'aquesta naturalesa. I és que en Miquel, en el si de l'Escolar, ha fet tots els papers de l'auca. Record perfectament quan aquell jove petrer arribà a Capdepera per a incorporar-se a les files de l'equip, crec que va ser la temporada 1968-1969 (jo encara jugava), i tots quedàrem enlluernats per la seva tècnica i visió del joc. Va ser un luxe del qual vàrem gaudir fins entrats els anys 70. Després, en Bestard seria entrenador en distintes ocasions i de distintes categories, i també passaria per la sempre ingrata funció de directiu, arribant a la presidència del club en difícils circumstàncies de l'entitat. En tot cas, d'ençà d'aquell llunyà 1968, al llarg de més de 50 anys, en Miquel Bestard ha estat un home de l'Escolar, sempre adherit al seu esdevenir i sempre oferint generosament la seva aportació a la causa verd-i-blanca.
En aquest recull dels 109 articles publicats a Cap Vermell hi trobareu informació detallada dels 75 anys d'història que s'hi apleguen. En Miquel, com tots els de la nostra edat, va rebre un ensenyament en castellà, l'única llengua oficial de la nostra infantesa, i en aquesta llengua va transmetre les seves col·laboracions, però va ser per a mi un plaer fer-ne la traducció, perquè amb la lectura d'aquests articles vaig conèixer aspectes de l'Escolar que m'eren completament desconeguts i vaig recordar moments entranyables del meu pas pel club. A tot això, l'autor ens ofereix una crònica molt ben estructurada, amb un llenguatge clar, planer, més proper al periodisme que a la literatura, com ha de ser en aquests casos. En el decurs d'aquests anys de publicació dels treballs d'en Miquel Bestard es va produir la meva baixa de Cap Vermell com a membre de l'equip de redacció, però m'havia compromès amb ell i vaig continuar traduint i penjant els seus treballs fins al final, i estic molt orgullós d'haver-hi pogut posar el meu granet d'arena, juntament amb tot l'equip de la revista, que tant ha fet perquè aquest llibre sigui una realitat.
L’enhorabona a l'amic Miquel Bestard. Aquesta és una aportació imprescindible a la corrua d'obres de caire historiogràfic que, en els darrers anys i des de la perspectiva local, ens han ajudat a il·luminar el nostre passat i a conèixer-nos millor a nosaltres mateixos. Està molt bé que el món de l'esport, com a realitat social molt rellevant, hi tengui el seu lloc. A partir d'ara, la Història del C.E. Escolar, sens dubte, ocuparà bona part d'aquest espai.
Jaume Fuster.
