Escrit de Pere Cortada publicat a la presentació del llibre
75 aniversari de l'Escolar (1946-2021) de Miquel Bestard

You'll never walk alone
Anfield Stadium, Liverpool;
abans de començar el partit

«El futbol és el més important entre les coses menys importants» (sentència atribuïda a Jorge Valdano).

Sigui com vulgui, aquesta sentència és tan certa com contundent. El futbol és l'aparador perfecte per a la crisi, l'ansietat, la depressió i tot allò dolent que es pot arribar a generar en un dia o en una setmana. Sigui com sigui, el futbol no és important. Allò important és el sentiment que genera. A Capdepera el verd és més que un color. El color de l’Esperança i, també, el color de l’Escolar. A Mallorca se’ns identifica amb aquest color sobretot perquè l’Escolar ha lluït aquest color durant molts d’anys. No des de l’any de la seva fundació (1946), sinó des de l’any 1954, però aquesta i tota la història completa vos la conta en aquest magnífic llibre en Miquel Bestard.

Atribueixen a García Márquez l’expressió «por escènica». Hi hagué un temps que es coneixia un equip més pel comportament i les reaccions dels seus afeccionats que pel joc que practicaven els jugadors. Aquesta «comunió» públic-equip s’ha fet famosa a Liverpool, on, abans de sortir els equips, el públic canta el You'll never walk alone. Mai no caminaràs sol. Posa la pell de gallina. I a l’entrada del camp els jugadors rivals han de llegir un cartell que diu «This is Anfield», Això és Anfield. El missatge per als rivals és: «que sàpigues el que t’espera, que aquí el públic mai no deixa sols els jugadors; guanyarem o perdrem però no deixarem de donar-li suport». Això són senyes d’identitat. Altres equips han intentat imitar-ho, però aquestes construccions afectives són complexes i es consoliden al llarg de molts anys. Avui, un poble que no te equip de futbol no és un poble.

Sartre deia que «el futbol és una metàfora de la vida». El futbol és el mitjà més privilegiat per pensar la identitat, la salut, la filosofia, la psicologia, les passions, la veritat, la política, el capitalisme, els valors i moltes altres qüestions essencials per a la vida humana. El futbol crea un fort sentiment d’orgull i pertinença a un país, ciutat, barri, poble o territori, però també vincula col·lectius humans entre si.

Aquest llibre forma part de la història de Capdepera, del procés d’identitat d’un poble al voltant d’una pilota. En Miquel Bestard ha fet una feina gegantina i ha contribuït a mantenir i desenvolupar aquesta identitat. Aquell migcampista que arribà amb el seu mestre a Capdepera a fer de pintor a Can March als quinze anys i tornava cada any abans que arribassin els «senyors»; que als vint-i-un anys recalà a l’Escolar de la mà de l'enyorat Sebastià Pascual després d’haver passat per Petra, Sineu i Manacor; i que al camp tenia qualitats diferents dels altres: infatigable, visió de joc, lluita i compromís, valors que ha mantingut al llarg de dècades com a senyals d’identitat del club en tots els llocs que ha ocupat. Com a entrenador, delegat, president o cronista. En primera o segona fila. I sense crear-se enemics, que això també te mèrit. I sempre des d’un doble missatge: «no anem a cercar fora el que no tenim aquí. Amb el que tenim hem de valer-nos i, aquí, tothom és important». Val a dir que no sempre se li ha fet cas. Però avui aquest corrent és majoritari.

Vos heu demanat alguna vegada quina és la clau de l'èxit universal del futbol? Què amaga aquest joc per tenir asseguts, davant el televisor, milions d'éssers humans de tota edat i d'ambdós sexes, diverses cultures i creences? La resposta de Salvador Caixa és la següent: «De tots els espectacles possibles, esportius o artístics, el futbol és el que més s'assembla a la vida, el que més adequadament el simbolitza; gairebé és una fidel còpia d'ella (...). És atzarós com ella, mai es pot predir. Pot passar qualsevol cosa en cada moment». En un partit mai se sap què passarà; poden perdre els més rics i els més humils poden arribar a un moment de glòria. Qualsevol partit, com la vida, està sempre ple d'oportunitats malmeses i, de vegades, hi ha algú que guanya aprofitant la seva única ocasió. Allò que a uns alegra entristeix d’altres i sempre hi haurà algú que gaudeixi amb les ensopegades del proïsme. Cadascú veu l'espectacle des de la seva particular perspectiva i no hi ha manera de posar-se d'acord sobre el que està bé i del que està malament. Tots portam un entrenador a dintre i en sabem tant com el que més. Per altra banda, pensau que el futbol també té una certa capacitat per fer-nos tornar a la infància, a l'infant que vam ser. Durant 90 minuts, els herois tornen a ser possibles a l’herba, i nosaltres, encara que siguem adults, exercim amb el futbol la capacitat per cercar la màgia, imaginar situacions i creure en impossibles.

En Miquel visqué l’època daurada del Madrid, la seva generació és madrilista, però crec, i consti que mai no li ho he demanat, que ell ha estat abeurat de la filosofia cruiffista, la del futbol holandès o futbol total, que aplicat a la vida quotidiana ens ensenya que cada persona ha de saber quin és el seu paper en el terreny de joc on es mou; que allà on siguis, has de tractar de ser el millor; que el poder d'adaptació és la teva arma més poderosa; que davant de qualsevol dificultat, sempre hi ha una manera d'enfocar el partit al teu favor; que en el futbol i en la vida tot és tàctica i que cal saber quan ha arribat el moment de canviar de demarcació perquè hem d'aprendre a estar còmodes en qualsevol posició que ens assigni la vida.

En aquest llibre dels 75 anys de l’Escolar queden reflectides generacions de gabellins. Una feina gegantina. L’Escolar, en un temps de forta immigració, ha estat la millor eina d’integració i cohesió social; ha fet possibles amistats forjades amb botes de tacos i estat un espai de trobada intergeneracional.

Ara que l'oci té noves perspectives no presencials, esperem que la lectura d’aquesta crònica pugui evocar, recrear i no oblidar la història esportiva de l’Escolar. Un club, un equip, que gràcies a homes com Miquel Bestard mai no caminarà sol!

Walk on, walk on,                           Segueix caminant, segueix,
With hope in your heart.                amb l’esperança al cor.
And you'll never walk alone.          I mai caminaràs sol.
You'll never walk alone                  Mai caminaràs sol.

Gràcies, Miquel!

Pere Cortada i Obrador