Conversa de JM Rosa amb Joan Mercant

Podeu participar explicant la Capdepera que voldries a l’adreça de correu : Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Reprenem les converses respecte de la Capdepera que volem als propers vint anys. Avui parlem amb en Joan Mercant. Home de la mar. En Joan és una veu autoritzada en matèria de pesca no sols per que ocupa el càrrec de major responsabilitat en matèria de pesca a ses Illes si no per coneixement i per trajectòria. És un pescador que ara gestiona. És una persona amb els peus a terra que viu i pensa des de la mar i com, aquesta, millora la vida a terra. A més és un gran conversador i una persona entranyable.

- Joan, com t’agradaria que fos Capdepera d’aquí vint anys?
- M’agradaria mantenir el sentiment de poble. De conèixer-nos tots. A Capdepera encara ho podem seguir sentint. A Cala Rajada és més difícil. Ha crescut molt i hem començat a perdre aquest sentiment de poble. Ja no és com quan era nin. Essent jo calarajader me sent millor a Capdepera.
Pensa que el poble te el mateixos habitants que tota la illa de Formentera...

- Per tant?
- M’agradaria que posàssim l’accent en mantenir el que tenim a Capdepera i recuperar el que anam perdent a Cala Rajada. També crec que amb els mateixos habitants que Formentera podríem tenir tants músics, escriptors, artistes, mitjans de premsa,... gent que dona valor al poble. No sé perquè aquí no surten en una proporció similar. Per què a Formentera pot haver televisió i no aquí.
Tal vegada podria ser comarcal. Ho dic perquè tenim un potencial humà similar i sembla que la societat de Formentera fa mes coses que noltros.

- Parles de comarca...
- Hi ha molts projectes que són comarcals. No tenim perquè tenir els mateixos equipaments. El nostre superteatre, superpoliesportiu... El canvi de com vivíem la comarca quan era petit a ara és abismal. Al futbol mateix, un Escolar-Artà era un partit de risc. Això va començar a acabar quan els joves compartiren instituts. Tenir projectes i equipaments comuns ens uneix i ens permet arribar més lluny.
Sempre he pensat que hem de mancomunar serveis i projectes. Crec que entre el Consell i l’ajuntament pot haver espais de col·laboració entre ajuntaments que ressolin alguns problemes que queden en terra de ningú.

- El transport local podria ser un exemple?
- Sí. El transport local, en aquest cas comarcal, podria ser un exemple de col·laboració que podria resoldre no sols la relació entre pobles sinó entre nuclis dels diferents pobles.
Ara te diré una cosa curiosa perquè vegis els problemes de transport. Vaig ser regidor uns mesos i en aquell moment al Castell hi anaven més turistes d’altres pobles que els que s’allotjaven a Cala Rajada. Per què? Perquè els d’aquí havien de cercar la manera d’arribar-hi i els altres venen en excursió organitzada.

- Creus que hi ha massa diferències entre nuclis a Capdepera?
- Tal vegada. Però sa Font de Sa Cala, Cala Mesquida... són nuclis que van néixer com a turístics, amb tota la càrrega d’impersonalitat que dur, i després s’afegí l’ús residencial. Capdepera és el nucli originari i Cala Rajada va néixer com a nucli de pescadors. És veritat que hi ha diferències però l’origen i l’evolució ho explica. Capdepera i Cala Rajada tenen més identitat de poble mentre que la resta de nuclis no la tenen tan definida.

- El creixement de població i necessitats que aquest creixement dur ve acompanyat del creixement en equipaments, espais, serveis?
- Home, hi ha coses d’altres pobles que fan enveja. A Artà feren una especie de bressol d’empreses. I crec que noltros tenim capacitats per fer coses d’aquestes. És un exemple. A vegades ens falta tenir projectes o definir coses, que massa bé no saben que fer, com es l’ajuntament vell. Hem da donar voltes als projectes, sigui el bressol d’empreses, mostres d’artesania... Crec que es important tenir projectes.

- La universitat està enfora, una extensió?
- Bé. Però com a mínim tenir un servei de suport als estudiants gabellins que orientin i controlin el tema d’accessos a pisos a Palma. Si no podem dur la universitat, almanco cuidar els que han d’anar a viure a Palma per estudiar. I això que aquí fem coses amb els estudiants. Tenim les beques.

- Es cert, és una molt bona iniciativa de la societat civil, dels empresaris que donen suport als estudiants...
- Sí, és una gran iniciativa, però m’agradaria que els estudiants d’aquí es sentissin recolzats per l’ajuntament i que això augmentàs una major vinculació al poble. Cuidar als estudiants i reconèixer-los i així millorarem el retorn que poden fer al poble. Tots sortiríem guanyant.

- Canviem de tema equipaments que creus que fan falta? El viver d’empreses....
- Estaria bé. Però a mi m’agradaria un mercat. Que hagués un mercat cobert on allò que es produeix al poble pogués estar també. Crec que un mercat fa poble. Les aturades del mercat haurien de ser a preus simbòlics per a que els joves poguessin arriscar-se’n.
Vas a Ciutadella i vora el mercat trobes bars i restaurants que fan peix. Això fa poble. És típic de Ciutadella. A Cala Rajada és molt important que hagi pescadors i això que som pocs. Devers 50-60 persones com a molt. Però que hagi pescadors donen sentit als restaurants que fan peix devora el moll. És un valor afegit que dona qualitat al poble. I la qualitat del poble és la que cerquen el turistes també.
Mira, tenim una reserva marina que bona part des poble no sap que la tenim. I tenir una reserva marina és un valor de màxima qualitat per la mar. Té un reconeixement exterior i aquí la coneixem poc. Se li pot treure major profit. Ara s’ha fet un estudi, que entre altres coses mesura l’impacte econòmic que té una reserva marina, agafant de mostra la nostra reserva i han conclòs que cada euro invertit surten 10 de benefici, i no pels pescadors, sinó per tots. Pensa que els turistes que vulguin bussejar, tenir un espai on hagi peixos o que no hi hagi, no té color.
La reserva dona qualitat al poble i ara que tant és parla de turisme de qualitat... Mira no podem parlar de turisme de qualitat i no oferir qualitat com a poble. L’hem de donar noltros. Es cuidar l’Agulla, l’aigua...


- Respecte a la mobilitat?
- Home, avui hem de menester el cotxe. El transport ha millorat però ha de seguir millorarant. Ahir vaig anar i tornar a Palma en bus i tren. No és barato i son dues hores per anar i dues per tornar. Ha de seguir millorant.
Jo limitaria la velocitat al poble. Però ho posaria a les entrades del poble. Ben clar. Que reflexi que cuidam del nostre poble, que l’estimam. Que ens doni identitat. Inclús ens donaria un plus de qualitat turística. Estic convençut que els turistes no preparen les seves vacances per veure cotxes i carreteres, cerquen unes bones platges, ben cuidades, camins per passejar, sortir en bicicleta, un poble ben cuidat... I per tant, cuidar-nos com a poble ens millora com a producte de destí.

- La mobilitat no només es cotxe o bus? Caminar, bicicletes, forma part també...
- Sí. És el que deia. Tenir més espais per moure-te sense jugar-te la vida dona valor al poble i és salut. Es una especie de promoció de l'esport no reglat. Els manacorers tenen la seva ruta del colesterol.

- L'activitat econòmica. El turisme, l’agricultura, la pesca...
- El turisme no és fàcil. Tots ens omplim sa boca de turisme de qualitat. Segurament me repetiré. La qualitat l’hem de posar noltros. No la posaran els turistes. Si donem fems, vendrà gent que cerca fems. Si noltros tenim ben cuidat el poble vendrà gent que ens respecti. Si donem qualitat, vendrà qualitat.
Si oferim «todo incluido» vendrà gent per a «todo incluido». Jo crec que no l’hauríem d’oferir. Fins i tot baixar-lis la categoria.
Els hotelers són els nostres gran empresaris a Capdepera. No tenim d’altres. Sobre ells recau l’aposta del tipus de turisme. Podem, des de l’administració, acompanyar fent passejos marítims, que està molt bé. Però hem d’anar més lluny. El nostre medi és clau. Bones platges, bona mar, bons espais públics, camins... ajudaran a tenir turisme de qualitat. 

- I com veus la pesca d'aquí vint anys?
- Peix n’hi haurà. Més complicat si haurà pescadors. No hi ha el relleu generacional. És una feina dura i incerta.
La conservació del producte, del peix crec està garantit. S’estan fent ses coses mitjanament bé. Inclús pot haver més peix que ara. Els pescadors és una espècie en perill. I això que els pescadors d’aquí estam molt millor que abans. Però és una feina dura i molt incerta. Mira, a Palma havia una flota que era igual que tota la resta de ses illes. Ara ha baixat moltíssim. Crec que ho tenen més complicat encara. Curiosament, les zones on hi ha hagut una aposta per protegir, per fer reserves son zones que aguanten millor, més resilients.

- Acabarem fent cultiu de peixos?
- Té qualque avantatge, però cada kg de peix has de menester 15-20 kg de biomassa. No és tan fàcil. Som molts i no pot haver peix per a tothom. Hem d’apostar per respectar la reproducció dels peixos. Cada espècie té els seus index i s’ha de respectar. Aquí hem estat precursors en tenir cura d’aquestes coses. En mantenir una actitud de respecte d’allò del que vivim. Inclús amb l’autocontrol per part del pescador. Ho feim amb la llampuga. O amb el jonquillo, on hi ha una comissió, que regula la quantia de pesca. Tal vegada sia una manera de sembrar. De cultivar de forma natural.

- Els pescadors heu tingut molta relació amb els menorquins...
- Crec que seria bo la relació. Però, pel que conec, som bastants diferents. Pareix mentida, però no ens semblem. Ho veig complicat tenir relació distinta a la que tenim.

- I l’agricultura com la veus?
- Aquí no hem tingut mai finques grans de la que viure. Per tant cada cop més difícil. En canvi, observ com hi ha petites experiències d’agricultura de qualitat que pot ser doni un espai per que joves es puguin guanyar la vida.

- I respecte a l’urbanisme...
- No voldria créixer més. Crec que ens han venut el creixement com augmentar població i per jo el creixement hauria de ser millorar la qualitat de vida. No vull un creixement urbanístic per a fer doblers un parell. El creixement hauria de beneficiar a tots.

- El creixement ens ha donat un poble més multicultural, més ric en diferències que ens podria enriquir com a poble si trobem la manera de que repercuteixi al poble. Com fer-ho?
- És un fet. Som molts i molts distints. Crec que les festes. El nostre sant Antoni és un abona eina. Cada poble té les seva festa que ho permet. Jo afegiria una festa a final de temporada. Ja que vivim del turisme, igual que un temps teníem cançons associades a les èpoques de les feines del camp, ara tenim el Mercat Medieval a l’inici i crec que posaria alguna al final de temporada.

Concretem el somni Joan,

Somni respecte al poble:
A mi m’agradaria que el que vengui de fora surti amb la idea de que aquí estimam el nostre poble, que el cuidam. Sigui amb l’exemple que posava de limitar la velocitat a tot el poble o pel que vegin.
I com a cosa concreta m’agradaria que a Capdepera hagués un mercat cobert. Crec que un mercat fa poble a més de dinamitzar econòmicament.

Somni sobre la gent:
No podem créixer més. No m’agradaria seguir creixent en nombre de població.

La dinàmica des poble:
A mi m’agrada el model de relacions que se donen a Capdepera i no tant les que se donen a Cala Rajada. Crec que el model és Capdepera. Més petit, conèixer-nos tots...


Gràcies!!!