UNA CLAU

per Llorenç Tous 

Com si fóssim una casa gran, tancada en clau, podria ser una bona imatge per parlar de un mateix. Aquesta clau no està en mans de l’amo, por lo qual ningú pot entrar de veritat en casa, o sigui, ningú se coneix a sí mateix fins que trobi la clau per obrir la casa.

Sortosament aquesta clau és per a un cristià, Jesús Salvador. Ell és qui obri la casa i ens identifica de veritat davant Déu, suprema i absoluta veritat. Jesús ens diu clarament qui som cada un davant Déu i de rebot com i qui és Déu Pare per a cada un de nosaltres.

La figura que resulta després de obrir finalment la casa, és la de un fill estimat  des de abans de néixer, seguit amb gran amor tots els dies. Seguint la imatge inicial, cada peça de la casa està habitada, posada a punt, neta, acollidora, lloc de moltes històries, totes acabades i resoltes en positiu.

Amb una paraula, al final en aquesta casa resulta que hi ha una doble presència, la de Déu en primer lloc i la de un mateix qui, en teoria, seria el propietari.

Llorenç Tous