” Sembla a ser que la OCB està posicionada en contra de que, a Balears, es celebri un referèndum per a la Llengua de la C.A. per que saben que perdrien. I és el que passa, el problema és que aquesta “modalitat” fou imposada per “decretazo” i no per con-sens. Les llengües tenen dos grans enemics: Qui les prohibeix i qui les imposen. Històricament, mai Balears fou conquerida per catalans i els que vingueren eren soldats i servents, ¡tots incults! com per imposar quelcom que ja es parlava a les illes. Recordeu el cas de n’Alí, l’al·lot que es va reunir amb Jaume I per indicar-li que els moros  havien preparat una emboscada. I el Rei el va entendre perfectament, sense traductors. De la mateixa forma que amb Abu’Abd Allah Muhammad, el cadí musulmà de la illa de Menorca, el 17 de juny de 1231, en el Tractat de Capdepera a la Torre d’en Nunis, on desprès de dir-li Jaume I que l’entenia, el cadí va respondre el mateix i obviaren els traductors. Tot això és al Llibre dels Feyts redactat pel propi Rei Jaume I. La llengua és del poble sobirà, que fa i desfà,  no dels filòlegs, ni dels acadèmics, ni dels polítics. Si està relacionada amb l’independentisme és que els catalanistes es basen amb el que Prat de la Riba ( un dels pares teòrics del nacionalisme català) deixà escrit, persona que estava en línia amb el II Reich (ell mateix ho deia) : “Els pobles han de ser sotmesos  de bon grau, o a la força. Les potències cultes tenen el deure de expansionar-se per sobre les poblacions endarrerides, tots els conqueridors, el primer que fan es introduir el seu idioma en els paissos conquerits, hi ha que dominar per la força de la cultura”. I, ¿com no? “la personalitat catalana ja no acaba a les fronteres de la nostra vella província, si no que va més enllà, fins a tocar les palmeres de Murcia i, travessant la mar, floreja en el cel de Mallorca.  Parlem de la Catalunya gran, que no és únicament el Principat, ni Mallorca, ni el Rosselló, ni València… ¡¡Si no València i Mallorca i el Principat i el Rosselló!, tot a la vegada”. Crec que, amb això, resta demostrada la relació existent entre independentisme, la llengua, la història i les tradicions a les Balears. Jo l’anomenaria “la gran mentida” per annexionar-se un territori utilitzant una inexistent història i uns llaços inexistents. Pel demés, “gonelles” ens diuen despectivament per defensar la nostra cultura, també ens titllen de “fatxes” malgrat molts siguem d’esquerres, per què, per a defendre “lo nostro” no cal el color de la ideologia de cada un, si no el sentiment d’haver heretat un llegat que no es nostre i que hem de transmetre als nostres fills”. 

Ignoram si Josep de Luis, president fins fa pocs dies de l’Obra Cultural Balear, per al·lusions d’aquest  gabellí que, diu, passava per allí,  el qual  ha escrit el paràgraf que precedeix, ha manifestat : “  Tinc la percepció de la existència d’un cert enuig pel tracte a la “llengua” que farà què, tal volta, això cruixi als carrers;  que el que defensa l’OCB es transversal. Sindicats, patronals i, fins i tot, el Bisbe varen acollir  els dictats de la campanya “Volem comandar a ca nostra”. Un altre president, el de la secció filològica  del Institut d’Estudis Catalans va manifestà que ens han educat en la ignorància de la diversitat  lingüística. Nicolau Dols parla de investigació descriptiva sobre la llengua catalana, insistint en el fet de atracar-nos a la societat i preparar el que serà la elaboració d’un nou diccionari normatiu. Estudiar la llengua  científicament i vetllar per que es desenvolupi armònicament en tots els territoris de parla catalana. I afegeix Dols: ” Em dona la impressió de que la gramàtica no s’explica adequadament i ignor per quina raó hem creat un estat d’inseguretat entre els que la parlen, vivim en una situació de interferència constant amb altres llengües. La manera d’assegurar la pervivència de les llengües es fent què, cada una, sigui oficial, de ple dret, a cada territori. Una cosa és declarar que una llengua és oficial i l’altra dir que tots els ciutadans tenen la obligació de conèixer-la. No vull només que el català sigui una llengua atractiva, el que desig és que sigui necessari i, avui per avui, no ho és. La immigració ha fet que el tant per cent de catalano-parlants es redueixi. Existeix una percepció falsa de què, a l’hora de parlar amb un desconegut és més còmode fer-ho en castellà. La immersió lingüística  ha funcionat molt bé i ha creat ciutadans capaços de fer servir correctament dos idiomes. Mai no podrem agrair suficientment als mestres que han fet feina en aquest sentit”.

 L’àmbit sanitari i el repartiment de la quota establerta a l’hora de fer escola amb les dues llengües són assignatures pendents. També, tots els nouvinguts haurien de fer l’esforç d’aprendre la llengua pròpia de la terra on han emigrat i els d’aquí ensenyar-la. El model integrador d’Escoles es la que la Justícia vol que sigui, un 25% més integradora respecta al castellà. I això sí que esclatarà als carrers i als jutjats.

I, vostè, benvolgut lector, què opina de tot plegat?  

Bona nit!   

Guaita