ELS HIDROAVIONS CANADAIR CL-215, CL 215T i CL 415

Bones tardes i benvinguts, gràcies per acompanyar-nos a aquesta cita. El meu nom és Gregori Artigues, sóc enginyer aeronàutic per la Universitat Politècnica de Catalunya i avui tinc el plaer de presentar-vos la història del Canadair CL-215 i del Bombardier CL415. En aquesta vetllada voldria retre homenatge, juntament amb el treball fotogràfic del nostre amic i artista Toni Alzina, a tot el grup de professionals que opera, manté i fa possible la missió d'aquestes aeronaus tant especials.

A la dècada dels trenta es va començar a treballar amb avions en missions purament d'extinció. Estats Units, Canadà i Austràlia van ser països pioners en aquest tipus de vols. Després de la Segona Guerra Mundial, aprofitant els avenços tecnològics en el món de l'aviació i els excedents d'aeronaus militars, es van començar a utilitzar els avions en missions pròpiament d'extinció d'incendis forestals i es van configurar les tècniques, els procediments i la doctrina d'ocupació d'aquest tipus d'aeronaus.

Un dels països més castigats pels incendis forestals era Canadà. Tenia a més el problema afegit de la inaccessibilitat per terra de la majoria de les zones boscoses. El 1963 l'empresa Canadair comença a estudiar el disseny d'un avió específic per a aquest tipus de missions, el CL-204. Era un avió amfibi de 17 000 kg de pes que no va arribar a passar de la fase d'estudi, però que va servir per al posterior desenvolupament del CL-215.

El Canadair CL-215 és el primer model d'una sèrie d'hidroavions contra-incendis construïts per la companyia Canadair, posteriorment adquirida per Bombardier. Aquest avió amfibi opera en diferents països, i encara que principalment és utilitzat per a l'extinció d'incendis forestals, permet el desenvolupament d'altres missions com la vigilància duanera, la recerca i salvament o la lluita contra vessaments d'hidrocarburs al mar. Anomenat Scooper, aquest avió pot carregar aigua en els seus dipòsits aterrant prèviament en terra o directament en llacs, rius, embassaments o la mar. Segons sigui necessari per l'incendi, l'aigua pot ser mesclada amb additius, que rellenteixen la seva evaporació, milloren la capacitat extintora de la descàrrega i actuen com retardants.

El Canadair CL-215 va ser dissenyat per satisfer la comanda d'un avió amfibi contra incendis que pogués reemplaçar a la varietat de bombarders d’aigua utilitzats a la dècada dels seixanta. Els paràmetres bàsics del disseny del CL-215 van sorgir d'un congrés sobre protecció forestal contra incendis que va tenir lloc a Ottawa al desembre de 1963. Al començament de 1966 es va decidir posar en marxa la seva producció. Els primers models van prendre com a base el reeixit PBY-5 Catalina. La província canadenca del Quebec i la Protecció Civil francesa van ser els primers clients: van encarregar respectivament, 20 i 10 CL-215, als quals van assignar la missió bàsica de detecció i extinció d'incendis forestals. No obstant això, el robust i versàtil amfibi també va estar a disposició de clients militars. Durant 20 anys, començant el 1969, es van construir i vendre 125 avions a nou països.

El primer vol del CL-215 es va realitzar el 23 d'octubre de 1967, i al maig de 1969 van començar els lliuraments a França. A partir d'aquest moment la producció va incloure exemplars per Canadà, Espanya, Grècia, Tailàndia, Itàlia, Veneçuela i Iugoslàvia, entre d'altres.

El 1987 va aparèixer el CL-215T, una evolució encarregada per l'Exèrcit de l'Aire espanyol que va permetre l'actualització de la flota de l'43 Grup de Forces Aèries. Aquest desenvolupament va obtenir un notable èxit, l'avió va guanyar en fiabilitat i potència, el que va permetre el desenvolupament de la següent generació, anomenada CL-415.

Actualment existeixen 15 CL-215T en servei, tots ells destinats al 43 Grup, llevat d'un, ubicat a la central de Bombardier al Canadà. El CL-215T compte dos motors turbohèlix més potents i fiables. A causa de l'increment de la potència va ser necessari realitzar també modificacions en l'estructura alar, reforçar les unions entre plans i fuselatge, així com modificar gairebé tota la presentació dels instruments de cabina. El nou model compta també amb moviment hidràulic tant de les superfícies de vol com de la roda de morro, així com altres millores.

Característiques generals CL 215

• Tripulació: 2 pilots+ enginyer
• Càrrega: 5.346 litres d'aigua i 600 litres de retardant químic
• Longitud: 19,82 m
• Envergadura: 28,6 m
• Alçada: 8,98 m
• Planta motriu: 2× radial Pratt & Whitney R-2800-83AM. 2129 CV
• Velocitat creuer (Vc): 291 km/h
• Abast: 2260 km

El Bombardier 415, abans Canadair CL-415, també forma part d’aquest reduït nombre d'avions dissenyats i fabricats específicament per a la lluita contra incendis i està basat en el model CL-215 de Canadair.

El CL-415 pot recollir fins a 6.137 litres d'aigua en qualsevol superfície d'aigua prou gran com perquè l'avió realitzi una presa i enlairament en ella. L'aigua pot recollir-se durant l'amaratge mitjançant dues sondes retràctils muntades després de la quilla, operació que s'ha de fer en moviment, mentre l'avió navega sobre la superfície de l'aigua a uns 60-70 nusos. Això permet l’ompliment dels dipòsits en tan sols 12 segons, per al que es necessita una distància d'entre 600 i 1100 metres, depenent de factors variables com les condicions de vent, el pes de l'aeronau o l'altitud. L'àrea per a la càrrega d'aigua ha de tenir una profunditat mínima de 110 centímetres, i en el cas de la mar no és segur realitzar la maniobra amb onades de més d'un metre d'alçada. Després d'aquesta maniobra, l'aigua emmagatzemada també es pot barrejar amb agents químics que milloren la capacitat extintora i retardant de la descàrrega, que es realitza sobre l'àrea de l'incendi sense necessitat de tornar a la base fins a l'ocàs o el proveïment de combustible. Depenent de la proximitat entre el punt de càrrega i el foc, un CL-415 pot arribar a efectuar fins a 100 descàrregues en un període de 4 hores i mitja.

El CL-415 porta dos motors turbopropulsados Pratt & Whitney Canada PW123AF que reemplacen als motors de pistons del CL-215. El CL-415 també disposa d'una instrumentació de cabina millorada.

El seu primer vol es va realitzar al desembre de 1993, sent els primers lliuraments al novembre de 1994.

El disseny del CL-415 sorgeix pels requeriments d'un avió amfibi contra-incendis capaç de detectar i combatre incendis forestals. L'avió s'ha construït pensant en la seva fiabilitat i longevitat, per la qual cosa s'han utilitzat materials anticorrosius. El CL-415 també s'ha fet servir com a SAR.

Característiques generals CL 415

• Tripulació: 2 pilots
• Capacitat: 6.137 litres d'aigua i 680 retardant químic
• Longitud: 19,8 m
• Envergadura: 28,6 m
• Alçada: 8,9 m
• Planta motriu: 2× turbohèlix Pratt & Whitney Canada PW123AF. 2413 CV
• Velocitat creurer (Vc): 333 km/h
• Abast: 2443 km

Aquests dos models, estan íntimament lligats a les funcions del 43 Grupo de Fuerzas Aéreas, que és una unitat de l'Exèrcit de l'Aire d'Espanya. Es va crear al 1971 i la seva missió principal és la utilització del mitjà aeri en tasques de protecció contra incendis forestals, que va començar a principis de segle XX.

 Des de llavors, s'han produït els següents fites i fets ressenyables per la unitat:

• El 8 de maig de 1980 el 404 Esquadró passa a denominar-43 Grup de Forces Aèries.
• Al setembre de 1986 es van assolir les 50 000 hores de vol, consagrant-se el 43 Grup com una de les unitats més operatives de l'Exèrcit de l'Aire.
• El 3 d'agost de 1989 el Ministeri d'Agricultura va signar el contracte de remotorització per transformar els avions CL-215 (de motor convencional) en CL215T (motor turbohèlix). El primer avió remotorizat es va rebre a l'agost de 1990. La seva certificació definitiva es va aconseguir l'any 1993 i ja van assumir més de la meitat dels desplegaments de la campanya d'estiu.
• Al desembre de 2002, a causa del naufragi del petrolier Prestige davant les costes gallegues, la unitat va col·laborar en el dispositiu de vigilància.
• Al juliol de 2006 l'Exèrcit de l'Aire va rebre un nou avió, el CL-415, exteriorment molt similar a l'anterior CL-215T. Les majors diferències es troben a la cabina de vol, ara digital en la seva major part i en el sistema de descàrrega d'aigua de l'avió, a què se li ha dotat de quatre comportes en lloc de les dues originals.
• Al juny de 2007 la Unitat Militar d'Emergències (UME) adquireix el comandament operatiu de l'43.
• Al febrer de 2021 el 43 Grup va complir el seu 50 aniversari des de l'arribada del primer CL-215 a Espanya.
• I per acabar, recordem als quinze membres d'aquesta unitat que van donar la seva vida en el transcurs de la seva missió, exemplificant amb la seva entrega el total compromís i fèrria voluntat dels membres del 43 Grup de complir amb la seva missió.

En l’actualitat, per a aquesta unitat és un motiu d'immensa satisfacció el aconseguir any rere any, campanya rere campanya, l'objectiu final de la seva missió, l'extinció de l'incendi en el que s’estigui operant. Aquesta missió no s’aconseguiria sense la cooperació i ajuda de la resta de mitjans civils i terrestres als que també valores i homenatgem els seus esforços.

Finalment, com a aportació personal, voldria afegir una reflexió deslligada dels serveis de contra incendis però totalment relacionada amb les illes i aquestes aeronaus. Per què a Espanya només s’utilitzen hidroavions per a emergències i no es planteja un ús públic en que es pogués treure un profit pel bé de la comunitat? Actualment, la companyia aèria Isla Air Express porta 3 anys impulsant un projecte a les Balears. Aquesta companyia vol implementar unes rutes entre illes o entre diferents punts d’una mateixa illa utilitzant a l’hidroavió com a mitjà de transport públic. Si ho comparem a un vaixell o un autobús, aquesta és la forma més eficient, ràpida i respectuosa amb el medi. Us agradaria ser uns del primers en volar de Cala Rajada a Formentera? Des de aquí voldria donar suport a les empreses startup que volen apostar per idees com aquesta, que representen una evolució en el transport, en el turisme i en el creixement de la nostra societat.

Gràcies per la vostra atenció i espero que pugueu gaudir de l’exposició