Per Caterina Valriu. Professora de filologia catalana a la UIB


"Tanmateix, en arribar a l’última pàgina el lector ja sap que allò important ha estat que en Jaume l’ha convidat –mot a mot, capítol a capítol- a descobrir un temps, un indret i uns personatges que l’han apassionat i emocionat, i que Mirant el silenci ha passat a formar part inoblidable de la seva personal i intransferible experiència lectora".

Poques persones hi deu haver que coneguin tan bé Cala Rajada com en Jaume Fuster. Hi va néixer, hi va créixer i hi ha viscut sempre, o gairebé sempre. Però la seva coneixença va més enllà de la de qualsevol nadiu o veí, perquè en Jaume s’hi ha acostat també a través de l’estudi i la recerca encuriosida i inquieta de molts i diversos aspectes de la història, les tradicions i la trajectòria social i econòmica d’aquesta terra del llevant de l’illa. I a aquesta mirada de l’estudi i l’anàlisi cal afegir-hi la mirada del pintor, la captura de la llum i les formes amb combinacions de colors i traços de pinzells, plasmada en teles que ens mostren des de la vida quotidiana als racons més emblemàtics de la Cala. I encara més, perquè també hi hem d’afegir el tremp de l’escriptor, atès que en Jaume ha escrit i descrit el paisatge i la gent, els esdeveniments i la memòria del lloc. El 2019 ens regalà Celistre, un llibre inoblidable, escrit des de l’emoció, el record i l’estimació a una terra i una gent, una elegia de la infantesa i la joventut, una crònica també del canvi social que tots hem viscut. Sembla, però, que la seva energia i la seva creativitat són inesgotables, perquè ara ja tenim a les mans la seva primera novel·la, Mirant el silenci. El llibre ens atreu ja des de la coberta pel títol que ens sembla una sinestèsia -podem “mirar” el silenci?- i per la fotografia –antiga i en blanc i negre- d’una barca de vela llatina, les cases de vora mar, els molins sobre el turó i –sobretot- ens esquitxos vermells que endevinam de sang.

I, efectivament, la narració comença amb un assassinat, però no cregueu que ens trobem davant un thriller qualsevol en el qual allò més important és descobrir l’assassí. De cap de les maneres, la novel·la té molta més complexitat literària i esdevé un veritable fris que ens mostra la transformació social que –al llarg de les dècades del s. XX- va fer que un humil racó de pescadors esdevingués una colònia turística de primer nivell. L’autor descabdella la història entrellaçada de diverses famílies, i especialment d’alguns dels seus membres més destacats. Així, viurem l’ascens social d’en Jeroni –l’eix principal de la novel·la- que s’enriqueix a Montevideo i torna a Sant Andreu amb una altra mirada i uns altres valors que posaran en tensió les bases fermes, tradicionals i pageses de la família. A partir d’aquí l’autor tractarà temes com l’emigració mallorquina a Sud-Amèrica, l’arribada dels forasters a Mallorca, l’enfrontament ideològic entre les partidaris de la República i els seus detractors, la Guerra Civil, l’abandonament de la terra atrets per la riquesa fàcil i ràpida de la construcció i el turisme, la feina dels pescadors, el caciquisme... Però tots aquests esdeveniments s’imbriquen amb les emocions i les vivències dels protagonistes: l’amor i la gelosia, la fidelitat i la traïció, l’egoisme, la por, la innocència i la mentida, l’ambició desfermada i el conformisme, els ideals confrontats als interessos i el pragmatisme més cínic... i com a teló de fons, la mar i el paisatge, la natura alhora esquerpa i acollidora, testimoni de la petitesa humana i del devenir de la història. El lector es deixa seduir per aquests personatges, a vegades descrits en carn viva, que sent pròxims i coneguts, models identificables amb els quals se sent solidari o contra els quals se sent revoltats. I així passa pàgina rere pàgina, capítol rere capítol fins a trobar la solució a l’enigma plantejat al principi. Tanmateix, en arribar a l’última pàgina el lector ja sap que allò important ha estat que en Jaume l’ha convidat –mot a mot, capítol a capítol- a descobrir un temps, un indret i uns personatges que l’han apassionat i emocionat, i que Mirant el silenci ha passat a formar part inoblidable de la seva personal i intransferible experiència lectora.

Caterina Valriu
Professora de filologia catalana a la UIB